dimarts, 16 de desembre del 2014

Sí els infants llegeixen, s'inspiren


«“Que tip que estic de la insuportable distància que ens separa!
Com espero amb delit el so de la campana del pati.
¿M’has oblidat? ¿Que ja no m'estimes?
Digue’m que no estic escrivint al buit.
O el meu cor es convertirà en un abisme”.
(Missatge que el nen escriu d'amagat a la companya
de classe que sembla que li té el cor robat.")».

dimecres, 10 de desembre del 2014

Dijous, mercat a Granollers poesia a l’escola

Cançó de pluja


No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?



Josep Maria de Sagarra




El Run Run

dimecres, 3 de desembre del 2014

Dijous, mercat a Granollers poesia a l’escola



Endevinalla1

Sóc una paraula curta
però tinc el cos molt llarg.
Tant puc ser un símbol de vida
(quan surto per un forat),
com de malvestat i mort
(quan surto descontrolat).
El foc has de tenir en compte, 
si encara no m’has trobat.

Resposta: El fum

Endevinalla 2

Comença amb un plor,
se’n va amb un sospir.
Tothom se l’estima 
sigui pobre o ric.

Resposta: La vida

Pere Martí i Bertran



Vincent van Gogh
Arbequines de l'amor

Ai, amor, si vols passar
per dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer!
Per dessota l'olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
Fulles altes i petons,
pluja dins l'aire enramat,
arbequines de l'amor,
ai quin deix més amargant!
Ai quin deix més amargant
l'amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen lolivar.

Maria Mercè Marçal