"Quan la vida fa mal, les paraules et consolen" en el que La Fundació Jubert Figueras feia una conferència amb Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Laura Borràs ho acompanyava amb dues poesies
"No era lluny ni difícil".
'Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat'.
En el cel sense oxigen del passat'.
Joan Margarit,
i nosaltres hem escollit aquesta:
L'ÚNICA SORT
No em diguis mai que tingui bona sort;
són paraules amargues com el fel
que es diuen sempre a tall de comiat
al gos que han decidit deixar al carrer
o a la nina llençada entre el rebuig.
Acte i desig sovint no són parells.
No vull que em diguis mai que tingui sort,
ni que sigui feliç. Deixa'm quedar
i, si em cal fer camí, que sigui amb tu.
Miquel Lluís Muntané
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada