Preg
Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de melangia els passadissos del cor i que duus a cada cosa tendrament la seva mort, fes-me entrar a la teva dansa, sol de tardor complaent, vés minvant sense recança els poders que té la ment, apilona'ls amb les fulles que, cansades del seu vol, amb un esclat incendies i es perden en fumerol. Narcís Comadira |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada