Es mostra l’alba asserenada i porta d’una braçada, ixent, resplandent, sense renou -com qui emergeix d’un pouels cossos enllaçats dels amants, devorats, plens de salabror, als llavis, una gran blavor, trets del fons marí on van advenir nàufrags en la mar grossa d’ahir nit. Hom no gosa desfer-los, car tem un brogit d’ales.
Àngel Fabregat
Podeu conèixer més sobre Raida M i Àngel Fabregat en aquests links:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada