dimecres, 21 d’octubre de 2020

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

 



Felipe Boso


“Tinc una teoria: si t’enamores sota la pluja, l’amor perdura més que no si fa bon temps”. 
de Sergi pàmies. Recitat per Sílvia Bel
-

Gaudiu sota la pluja

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Avui us volem presentar dues bellísimes novetats de poesia.
Una pels més petits
Bilbao, Leire. Bitxompoemes i altres bèsties. Kalandraka
Una pels més grans
Martí i Bertran, Pere. Taroda: Haikus de les quatre estacions. Andana

En el llibre d'en Pere Martí hi ha aquestes dues definicions de poesia que les he trobat molt encertades:

"La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, n'apareix una altra d'insospitada. (Joan Brossa. Barcelona 1919-1998)

"Brevetat, que n'ets de llarga". (Andrés Neuman. Buenos AIRES , 1977) 

 


Estacions I


Callant callant
va cap dins
callant callant
l'aigua a les fulles
callant callant
passa l'estiu
callant callant
l'hivern arriba.

Estacions II

Quan ve l'hivern
trec la llengua a la neu
La primavera
em du flors a la boca.
L'estiu és temps
de tot d'ocells al cap.
A la tardor
el vent em despentina.


Leire Bilbao 



Tardor

Som a Castella
tardor sense magranes
em fa estranyesa.

El sol es colga
en l'hoitzó quimèric.
M'embadaleixo

Els ocells alcen
el vol en estol ràpid:
núvols que dansen.

L'esbarzer punxa,
però són tan rebones
les negres mores.

Les orenetes
a milers els fils omplen:
el fred s'acosta. 


Pere Martí i Bertran


 


 


dimecres, 7 d’octubre de 2020

LA NOSTRA MEDIATECA | Visita virtual per la mediateca

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola



"Veure que tot és passatger, efímer i que no s'hi pot fer res, 
ens allibera de la responsabilitat de dominar-ho tot."

Alexandre Jollien

A la mediateca tenim 1 dels seus llibres:



Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio dos luceros que, cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado 
y en las multitudes el hombre que yo amo.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
me ha dado el oído que en todo su ancho 
graba noche y día grillos y canarios 
martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
y la voz tan tierna de mi bien amado.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado el sonido y el abecedario,
con él las palabras que pienso y declaro:
madre, amigo, hermano y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado la marcha de mis pies cansados
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos,
y la casa tuya, tu calle y tu patio.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano 
cuando miro el bueno tan lejos del malo 
cuando miro el fondo de tus ojos claros.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado la risa y me ha dado el llanto 
Así yo distingo dicha de quebranto 
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto 
y el canto de todos que es mi propio canto.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Violeta Parra




dilluns, 5 d’octubre de 2020