Tinc un grapat de somnis
Els somnis
no els puc tocar.
Ni tastar.
Ni flairar.
Ni sentir.
Ni mirar.
Ni tampoc
aturar-m’hi,
ballar-hi,
o caminar-hi
al damunt.
Els somnis tan sols
els puc tenir,
per casualitat,
a dins del cap,
i provar
de saber-ne
el tacte,
el sabor,
l'aroma,
el soroll
i la forma.
Encara que,
com un grapat de sorra,
com un manat d’herba,
com un manyoc de cabells,
els somnis
s'escolen,
de mica en mica,
entre els meus dits
per tornar
qualsevol altra nit,
sense avisar.
Pep Molist