Joan Vilamala repassa la història de la mítica formació, de la qual va formar part, en el llibre Esquirols.
Fent camí
Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió
Però lluny a l'horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d'engany la força del vent
m'empeny endavant
veuré milers com jo són els homes
que van vencent la por. que van vencent la por
Alleugeriré el pas és la joia i l'esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant
i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas
el pas dels meus companys! dels meus companys
Endavant!
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió
Però lluny a l'horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d'engany la força del vent
m'empeny endavant
veuré milers com jo són els homes
que van vencent la por. que van vencent la por
Alleugeriré el pas és la joia i l'esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant
i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas
el pas dels meus companys! dels meus companys
Endavant!
ESQUIROLS
