Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Teresa Jarque

«Dona» 

Tu i jo som dones d’heura.
embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,

graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix... i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.

Marta Pérez Sierra

La mejor revolución:

no darme por vencida,
no entrar en sus cantos de sirena,
no permitirme la amargura,
no dejar un espacio para el odio,
no olvidar la mirada de niña,
no dar por perdida la esperanza.

Begoña Abad 

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Ara et revalaré, Gilgamesh, un misteri

i et diré una cosa que no coneixen els humans:

és una planta, la seva arrel és com la de l'esbarzer

espinós, 

la seva espina és com la rosa, punxarà les teves 

mans;

però si les teves mans aconsegueixen agafar 

aquesta planta, hauràs trobat la Vida eterna.

Poema de Gilgamesh 

(Text escrit fa més de 4.000 anys)

Font: Bravo, Blanca. L'arbre i jo. Animallibres

Pilar Jarque

Conta contes a I4

Avui la #bibliotecaescolar ha viatjat fins a I4. Hem explicat dos contes. L’hotel de les emocions de Lidia Branko i Cosita Linda de Anthony Browne.

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

No Man Is an Island

No man is an island,

Entire of itself;

Every man is a piece of the continent,

A part of the main.

If a clod be washed away by the sea,

Europe is the less,

As well as if a promontory were:

As well as if a manor of thy friend's

Or of thine own were.

Any man's death diminishes me,

Because I am involved in mankind.

And therefore never send to know for whom the bell tolls;

It tolls for thee.

John Donne

Pilar Jarque

Ningú no és una illa,

ben bé ell mateix tot sol.

Cada ésser humà és un bocí del continent,

una part d’aquest tot,

si el mar se n’endú un tros,

Europa sencera s’empetiteix;

res no hi fa si és un rocam

o és la casa on vius

o la d’un dels teus amics.

Quan mor algú em faig més petit,

perquè sé que jo sóc un amb el gènere humà.

No vulguis saber, doncs,

per qui toquen les campanes,

ho fan per tu.

John Donne

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang, 

l'aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades; 

els carrers plens de fang, les sabates amb fang, 

la boira, el caseriu i l'esgarrany d'un arbre. 

El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.

He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,

i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts

(i l'he sentida caure brutalment al poal),

i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,

i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.

He plorat molt. He vist coses. He plorat molt".

Vicent Andrés Estellés, Llibre d'Exilis (1971)

Pilar Jarque