Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Ela amnats somien Es mostra l’alba asserenada i porta d’una braçada, ixent, resplandent, sense renou -com qui emergeix d’un pouels cossos enllaçats dels amants, devorats, plens de salabror, als llavis, una gran blavor, trets del fons marí on van advenir nàufrags en la mar grossa d’ahir nit. Hom no gosa desfer-los, car tem un brogit d’ales. Àngel Fabregat

Podeu conèixer més sobre Raida M i Àngel Fabregat en aquests links:

La historia de Raida M, la primera artista catalana creada per IA, que suma milers de seguidors

Raida M amb la mare de l'Autor

Diari Segre

Creador de Raida M: Ángel Fabregat

Dijous, mercat a Granollers poesia a l-escola

 

Primer d'any

He sortit a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
                    inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
                            Aquest és el primer
dia de l’any:
                  et donaré dos llibres
que t’he comprat.
                  En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

(Ara que és tard, 1975)

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Radio Nacional de España (@rne)

Recomanats de Nadal 2025

 Benvolgudes i benvolguts,

Quan arriba Nadal, la llum s’atenua i el ritme s’alenteix: un moment perfecte per deixar-nos abraçar pels llibres. Des d’El goig de llegir us presentem una selecció acurada perquè infants, joves, mestres i famílies trobin lectures que emocionen, que fan pensar i que obren finestres noves.

Hi trobareu històries que fan créixer, àlbums que sorprenen, i llibres que conviden a mirar el món amb curiositat i criteri. Són obres escollides amb estima i exigència literària, pensant en tota la comunitat de l'Escola Pia.

Que aquesta tria us inspiri i us acompanyi durant les festes.

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

El vent és un gran carter i en Murdo un gran escriptor ha escrit cartes als seus amics:  les libèl·lules, les aranyes, les guineus, i també al vent, al silenci, a la lluna, fins i tot a si mateix.

Amb aquestes poètiques cartes l'equip de mediatecaris us volem desitjar un molt Bon Nadal i una molt bona entrada a l'hievrn amb la cançó Benvingudes a l'hivern del grup Reggae per a xics. (adaptació de la cançó Qualsevol nit pots sortir el sol de Jaume Sisa)

Benvolguda ombra meva,

Ahir vaig observar que em seguies per tot arreu.

Per això vaig sortir en plena nit per perdre't de vista.

Tenia ganes d'estar una estona sol, però ja et trobo a faltar.

Aquest matí, he començat escriure't abans de l'alba, i ara que estic a punt d'acabar la carta, el sol és a punt de sortir darrere de les muntanyes. Vine a fer-me companyia, t'espero.

Fins ara Murdo

Benvolgut silenci,

Sovint tinc un munt de preguntes per fer-te,

però no me les contestes mai.

Per tant, prefereixo quedar-me callat.

Si vols parlar escriu-me

M.

Alex Cousseau; Éva Offredo. MURDO: Una investigació postal esbojarrada.  Libooks

Molt bona entrada a l'hivern:

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Dalt de la muntanya

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.

Joan Armengué

Les muntanyes són elles.

A casa, la iaia em va ensenyar a buscar bolets; la mare, espàrrecs. 

La tieta feia ramets de flors, i la cosina, amb el gos al riu ballava.

Ma germana passejava entre vinyes amb sa filleta, que al seu darrere guaitava el mar.

Les amigues em van regalar tantes adolescències al bosc que mai les hauré acabades. Les estimades, muntanyes altes i nevades, i camins oberts a nous horitzons.

Ma filla m’ha fet arbre, i n’ha fet florir les branques i créixer les arrels.

A elles, a totes, els ho dec. L’abraçada més sagrada.

Maria Antúnez