En Jan Pol fa de detectiu.

A les classes de 1r llegim el llibre En Jan Pol fa de detectiu de Marta Jarque i Daniel Jiménez.

L'hem llegit a dues veus i ens ha agradat molt!

 

Cartes van i cartes venen de la Paidonèsia a la Pia.

Amb els alumnes de 4t ben aviat anirem a l'illa de Paidonèsia. Ens estem cartejant amb Nicolau de l'illa de Paidonèsia. Cartes que van i venen de la Paidonèsia a la Pia de Granollers. De ben segur que passarem unes bones vacances.

 

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

 

Hem ballat sota un cel que ens plovia
Hem omplert les veles de vent i ferides
Hem trencat els rems quan la passió ens podia
Mou el tronc
Treu-te les espines

Ens vam fer fans del sol ahir
I avui sabem d'on surt
I avui sabem d'on surt

La teva sort és creure en tu
I en tu i en tu
Contracorrent amb un crit mut
Que esclata el mur i es fa infinit

I anar fent un camí de pedra
Amb les pedres del cam
Sabran que vas fer bé en desprendre't
Del que no et feia feli

Et queda bé remar plovent
Anar-te preguntant com viure
Et queda bé remar plovent
Quan portes el bon temps a dins

Ens vam fer fans del sol ahir, ahir, ahir, ahir
I avui sabem d'on surt
I avui sabem d'on surt

La teva sort és creure en tu
I en tu i en tu
Contracorrent amb un crit mut
Que esclata el mur i es fa infinit

Eh va
Que soni la cançó de l'aire
Allibera la crinera i salva't
Que hi ha una part de tu que arriba
Que hi ha una part de tu que fuig

Eh va
Que soni la cançó de l'aire
Allibera la crinera i salva't
Que hi ha una part de tu que arriba

Hem ballat sota un cel que ens plovia
Hem omplert les veles de vent i ferides
Hem trencat els rems quan la passió ens podia
Mou el tronc, treu-te les espines

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Avui una mica de John Berger, somiant per uns instants que ens podríem nodrir de poesia i colors deixant enrere la violència i les pèrdues innecessàries.

Every authentic poem contributes to the labor of poetry… to bring together what life has separated or violence has torn apart… Poetry can repair no loss, but it defies the space which separates. And it does this by its continual labor of reassembling what has been scattered.”

Tot bon poema contribueix al treball de la poesia... per reunir allò que la vida ha separat o la violència ha trencat... La poesia no pot reparar cap pèrdua, però desafia l'espai que separa. I ho fa amb el treball continu de remuntar allò que s'ha esberlat.

Te mando este rojo cadmio… és un llibre de cartes entre dos amics, John Berger y John Christie. Aquesta correspondència es va iniciar el febrer de 1997, quan, responent a una pregunta genèrica de Christie: “Quin podria ser el nostre proper projecte?”, Berger va respondre: “Envia’m un color…”

I una taca de vermell cadmi va creuar el Canal.

A Berger, aquest primer color li va suggerir innocència. “… el vermell de la infantesa… el vermell de les parpelles joves tancades amb força…”. Més tard va parlar del seu vermell preferit, el vermell de Caravaggio: “El vermell pel qual es jura amor etern. El vermell que té com a pare el ganivet.

Colors

Verd com un camp 

De blat tendre, esplendor

Cel amb estels 

Ple de llum guia són.

Groc al teatre

De mort és color

Morat d’església 

Quaresma oració

Verd cel i groc morat

Passió

Vermell com una

Magrana passió

Carmí com llavis pintats

Per amor

Negre com nit sense

Lluna tristor

Blanc i puresa 

Ens donen raó

Vermell carmí blanc

I negre amor.

Blanc com la mar

Alçurada temor

Ocre amb el groc ens

Arriba la tardor

Marró com terra

Humida saó

Gris com un dia 

De pluja mollor

Gris blau i ocre 

Marró són tardor.

Colors que ens omplen

D’amor i passió

Color de vida tristor

I esplendor

Colors que canten 

Un nou horitzó

Colors que tenen 

Saó i oració

Tot un món ple de color

TONI ROIG

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

 Plantar sobre la terra

Pilar Jarque

els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba;
amunt, amunt.
Crèixer com un arbre. A la seva ombra
aixoplugat algú que
també se sent sol, sola
com tu, com jo.

Montserrat Abelló

8 de març

8 de març

en un dia solar

quan la lluita

és ardent i concisa,

un NO intern

que mai no es trencarà,

sobiranes

ens triem, i lliures.

No serem

un ésser auxiliar,

no admetrem

ni coaccions ni setges,

persistim

sens detura endavant

al camí

de la nostra conquesta.

Carme Cabús