A la biblioteca tenim el llibre Tinc un tanc de Joguina Un poema de Pere Martí i Bertran i il·lustrat per Núria Tomàs que ens fa reflexionar sobre la banalització de la guerra a la societat actual. Podeu demanar-lo en préstec a la biblioteca.
Que hi ha dins de la capsa?
Abans d’obrir ...
Heu de saber que aquesta capsa conté:
90 g de felicitat
Un polsim bastant gran de raó
80 g de tolerància i respecte
85 g de bon humor
95 g de rialles
Un pessic de bogeria barrejada amb 5 cullerades de consciència
Un pot sencer d’amor
10 petons del calaix dels desitjos
3 sobres de les herbes per la llibertat
Una galleda d’amistats
10 sobres d’atacs de petons a l’enemic
Barrejar una porció d’alé, empenta, fe i valor
0 g de ràncúnies (Si n’hi ha matxuca-les amb gel, fugen)
10 pomes contra l’enveja
95 g de confiança
70 g de gratitud
1l de llet per dir la veritat
10 castanyes contra el rancor (si pot ser que n’hi hagi de totes mides)
10 g de paciència molt ensucrada
5 g de “peramisol” en dejú. Té un gust tant agre que et fa ser menys egoista
2 entrepans d’abraçades…
Si ho barregeu bé ja us haureu imaginat que és el que conté aquesta capsa, oi?
No té instruccions d’ús ni cap tipus de contradicció i és vàlid per a tothom de 0 a 99 anys
Ja ho heu endevinat?
Bé doncs endavant ara ja podeu obrir la capsa de forma virtual!
Una cançó contada que obre una finestra imaginària per gaudir de la vida i de la bellesa sense pensar en les caigudes. Un conte basat en la poesia, vàlid per a petits i grans.
Tenim el llibre a la biblioteca el podeu demanar en préstec
Petit recordator-hi a Isabel Clara Simó amb un article d'opinió de l'Empar Moliner LA SIMÓ Com diu l'Empar per homenatjar a un escriptor el que s'ha de fer és . Llegir-lo, llegir-lo, llegir-lo.
La Simó
L’altra Isabel-Clara Simó és la de després de la mort del fill
Per a mi n’hi ha dues, d’Isabels-Clares Simó. La d’abans i la de després de la mort del fill. La d’abans la recordo rient molt. Cada Sant Jordi i a la Fira del Llibre en Català i a les copes de les editorials, amb alguns col·legues escriptors, més joves i més insolents que ella, fèiem broma sobre les cues de lectors de “la Simó”, com si fos un mercat i ella la que repartís tandes. Ella ens veia fer-ho i reia, i es feia l’escandalitzada i feia veure que ens fotia un calbot. I s’ho prenia molt bé, perquè la Simó va vendre (m’ho deia avui una editora) “el que no està escrit”. La recordo a la parada, firmant, preguntant amb veu alta “Com te dius?” i dedicant el llibre amb rapidesa. I també recordo el seu home, tan polit, tan pendent d’ella, que li guardava la bossa i, de vegades, escoltava discretament el Barça amb uns auriculars.
L’altra Simó és la de després de la mort del fill. A Júlia, a Dones... hi ha crueltat, i tant (aquell ocell sense ulls enterrat en un test...), hi ha uns deutes rodoredians. Però és explicant, com de passada, aquesta mort contra natura que la Simó escriu les pàgines més tristes i tenebroses de la seva obra. Ara he obert el llibre on en parla, que es diu Els racons de la memòria, i a dins, entre les pàgines, m’hi he trobat, doblegat i groc, l’article d’un altre absent, en Barril, que n’escriu tot commogut (el 31 de març del 2009). Entre notes de viatges, sopars literaris i tota mena d’actes, la Simó explica l’accident i explica, també, com ella i el marit es troben triant taüt en un catàleg.
Va ser una autora molt popular, la més popular, i suposo que això la va perjudicar –ella així ho sentia– a l’hora de ser “considerada”. El mateix mal, diria, de Stephen King. I, doncs, ja sabem quin és l’homenatge a un escriptor. Llegir-lo, llegir-lo, llegir-lo
Font; Diari Ara
També us deixem una cançó d'Itzipa, un nou i jove grup català molt recomanable d'escoltar i gaudir.
SÓC
Jo, jo, sóc, sóc.
Jo, jo, seré, seré.
Jo, jo, sóc.
Jo, sóc, seré un sentit dins meu,
un record dins teu,
un neguit dins l’enemic
i un amor prohibit d’aquell amic.
Les sensacions ens calen per ser aquí.
Sóc, avui i sóc ahir, sóc allò que un dia em vas dir,
que un dia em vas fer sentir.
Sóc dins i sóc fora,
sóc dins i sóc fora,
sóc fora del que escric.
Sóc fora del que visc.
Sóc present quan dius el meu nom
Però jo marxo amb el vent,
i sols torno amb el temps
Som sentits, som valors
que s’ajuden amb l’harmonia dels teus sons.
Jo sóc, seré un sentit dins teu.
Sóc, seré un sentit dins meu.
Jo, seré un sentit dins meu, teu, meu, teu, meu, teu de tots.
Jo sóc, seré un sentit dins meu.
Sóc, seré un sentit dins teu.
Jo, seré un sentit dins teu, meu de tots els que hi som.
Jo sóc, seré un sentit dins meu.
Sóc, seré un sentit dins teu.
Jo, seré un sentit dins meu, teu, meu, teu, meu, teu de tots.
Jo sóc, seré un sentit dins meu.
Sóc, seré un sentit dins teu.
Jo, seré un sentit dins teu, meu de tots els que hi som.
Jo sóc, seré un sentit dins teu.
Sóc, seré un sentit dins meu.
Jo, seré un sentit dins teu, meu, teu, meu, teu, meu, teu, meu, teu, meu.
Jo sóc, seré un sentit dins meu.
Sóc, seré un sentit dins teu.
Jo, seré un sentit dins teu, meu de tots els que hi som.
Jo, sóc, seré un sentit dins meu,
un record
A principis de curs en Sergi Navarro estudiant d'Educació Primària a la UAB i exalumne de l'escola va venir a la biblioteca per entrevistar alguns participants dels Exploradors de llibres. En Sergi havia de fer per a una de les assignatures d'aquest curs, una xerrada tipusTED (La competència per fomentar la lectura), en la que hi va incloure l'entrevista feta als nostres EXPLORADORS. En Sergi m'ha dit que li va anar tot molt bé i el van trobar molt interessant la xerrada. Nosaltres estem molt contents d'haver pogut col·laborar amb tu. Gràcies i fins la propera Sergi
Avui quan he obert la porta de la biblioteca hi havia una llum especial, he deixat l'abric i quan em dirigia cap a la sala de lectura sales, i en arribar a la sala de lectura m'he quedat ben sorpresa. Els Reis ens han deixat regals. Quan vingueu a la biblioteca amb la mestra si voleu podeu agafar un dels regals i gaudir-ne, si us ha agradat el podeu passar als vostres companys.
Després d'aquests dies de vacances segur que cada una de vosaltres teniu un capseta plena de molts bons records.
Capseta plena de records on emmagatzemo els millors records tancat en un bosc, la clau del rebost aquella joguina, les barques al port. Tinc una capseta a dins del meu cor, no hi guardo disgustos, ni tampoc rancors: Mil i una olors, peixos de colors, històries de Xina, amics i repòs. I si un dia em toca viure un dia gris obro una miqueta la caixa dels souvenirs tancat en el bosc, la clau dels rebost perquè ses joguines m'escalfen el cor.