Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

 

 

Je pardonne

Pour oublier
Je pardonne
Pour respirer
Pour arrêter de remuer
Les couteaux dans mes plaies
Je pardonne pour faire de la place
Pour laisser glisser les angoisses
Et pour reconnaître l'enfant
Que j'étais dans la glace
Je pardonne contre toute attente
Qu'il pleuve, qu'il neige, qu'il vente
Pour échapper à l'emprise
Des années sombres, des âmes grises
J'pardonne au passé, au futur
Pour les cris et pour les murmures
Pour que ceux qui m'ont fait du mal
Restent seuls avec leurs mains sales

J'pardonne à tort et à raison
L'amertume n'est pas ma maison
La rage mais pas la rancœur
La colère mais pas l'aigreur
J'pardonne et je veux espérer
Qu'on puisse aussi me pardonner

Te perdono
Me perdono
Pero recuerdo todo

Que l'on se soit foutu de moi
Pour ma gueule, pour ma voix
Pour mes risques et pour mes choix
Bien sûr que ça reste là
Mais je rassemble les miettes
Et je pardonne à tue-tête
Rien ne me hante, rien ne m'arrête
Pas de rancune, aucune dette
Et pour tout ce qu'on ne m'a pas dit
Tous les "je t'aime" tous les "merci"
Qui sont restés au travers
D'une gorge ou dans les airs
Tout ce qu'on ne m'a pas donné
Je suis allé le chercher
Je pardonne à l'absence
Au manque et au silence

J'pardonne à tort et à raison
L'amertume n'est pas ma maison
La rage mais pas la rancœur
La colère mais pas l'aigreur
J'pardonne et je veux espérer
Qu'on puisse aussi me pardonner

Te perdono
Me perdono
Pero recuerdo todo

J'pardonne à tort et à travers
Pour éprouver la lumière
Des jours qui naissent, des jours qui meurent
Chaque étincelle, chaque lueur
J'pardonne et je veux espérer
Qu'on puisse aussi me pardonner

Te perdono
Me perdono
Pero recuerdo todo

Te perdono
Me perdono

Y lo recuerdo todo  

DENIP 2025

 Bon DENIP

Si pudiera olvidar
Todo aquello que fui
Si pudiera borrar
Todo lo que yo vi
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Si pudiera explicar
Las vidas que quite
Si pudiera quemar
Las armas que use
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca más
Usar la violencia

Si pudiera sembrar
Los campos que arrasé
Si pudiera devolver
La paz que quité
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Si pudiera olvidar
Aquel llanto que oí
Si pudiera lograr
Apartarlo de mí
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca más
Usar la violencia

Antonio Flores

DENIP 2025

 Lectures per reflexionar sobre la guerra i la pau

En el marc de la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), us convidem a descobrir una selecció de lectures que ens ajuden a reflexionar sobre la importància de la pau i les conseqüències de la guerra. Aquestes obres són una oportunitat per fomentar el diàleg, el respecte i la construcció d’un món més just i harmoniós.

Explora aquestes històries i deixa’t inspirar per un missatge de convivència i esperança!

Llista de llibres recomanats

Font: El goig de llegir

Dels llibres recomanats aquests el podeu trobar a la mediateca

DENIP. Poesies per la pau

DENIP

Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
Que totes les batalles,
que les guerres i les pors,
siguin a partir d’ara
caducats malsons.
Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
Isabel Barriel

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconer…
Joana Raspall

Dàmaris Gelabert

“La guerra es el crimen estúpido por excelencia,
el único que no puede alcanzar
el perdón de Dios ni de los hombres”.
“La guerra está contra la cultura,
pues destruye todos los valores espirituales.”
“¡Señor! La guerra es mala y bárbara;
la guerra odiada por las madres, las almas entigrece;
mientras la guerra pasa, ¿quién sembrará la tierra?
¿Quién sembrará la espiga que junto amarillece?”

 Antonio Machado

“No hay en la tierra, a mi parecer,
contento que se iguale
a alcanzar la libertad perdida.”
“Un poco de luz y no más sangre.”
“La libertad, Sancho,
es uno de los más preciosos dones
que a los hombres dieron los Cielos;
con ella no pueden igualarse
los tesoros que encierra la tierra,
ni el mar encubre;
por la Libertad, así como por la Honra,
se puede y se debe aventurar la vida.”

Miguel de Cervantes

“Mariana, ¿qué es el hombre sin libertad?
¿Sin esa luz armoniosa y fija que se siente por dentro?
¿Cómo podría quererte no siendo libre, dime?”
“Los poetas seremos viejos y solitarios.
Bajo el olivo añoso cantaremos la Paz”.
“Dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se pongan de plata los labios.”

Federico García Lorca

“¡Paz, paz, paz! Paz luminosa.
Una vida de armonía
sobre una tierra dichosa.”
“Paz sin fin, paz verdadera.
Paz que al alba se levante
y a la noche no se muera.”

Rafael Albert

“La guerra es como una hoguera
donde los locos se abrasan”.
“Tristes guerras si no amor la empresa.
Tristes, tristes. Tristes armas si no son palabras.
Tristes, tristes.”
“A lo lejos tú, sintiendo en tus brazos mi prisión
en tus brazos donde late la libertad de los dos.
Libre soy. Siénteme libre.
Sólo por amor.”

Miguel Hernández

Font:

http://bibliopoemes.blogspot.com/

Viu la poesia: http://www.viulapoesia.com/

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

A la biblioteca tenim el llibre Tinc un tanc de Joguina
Un poema de Pere Martí i Bertran i il·lustrat per Núria Tomàs que ens fa reflexionar sobre la banalització de la guerra a la societat actual. Podeu demanar-lo en préstec a la biblioteca.

Que hi ha dins de la capsa?

Abans d’obrir ...

Heu de saber que aquesta capsa conté:

90 g de felicitat

 Un polsim  bastant gran de raó

80 g de tolerància i respecte

85 g de bon humor

 95 g de rialles

Un pessic de bogeria barrejada amb 5 cullerades de consciència

Un pot sencer d’amor

10 petons del calaix dels desitjos

3 sobres de les herbes per la llibertat

Una galleda d’amistats

10 sobres d’atacs de petons a l’enemic

Barrejar una porció d’alé, empenta, fe i valor

0 g de ràncúnies (Si n’hi ha matxuca-les amb gel, fugen)

10 pomes contra l’enveja

95 g de confiança

70 g de gratitud

 1l de llet per dir la veritat

10 castanyes contra el rancor (si pot ser que n’hi hagi de totes mides)

10 g de paciència molt ensucrada

5 g de “peramisol” en dejú. Té un gust tant agre que et fa ser menys egoista

 2 entrepans d’abraçades…

Si ho barregeu bé ja us haureu imaginat que és el que conté 
aquesta capsa, oi?

No té instruccions d’ús ni cap tipus de contradicció 
i és vàlid per a tothom de 0 a 99 anys

Ja ho heu endevinat?

 Bé doncs endavant ara ja podeu obrir la capsa de forma virtual!

DIJOUS X DENIP

Aquesta setmana canviem la poesia del DIJOUS pel DENIP.

Un bon dia l'Òscar Turull em va explicar que havia anat a una activitat de la BRU a on la il·lustradora Núria Tomàs va fer una activitat a partir d'un poema d'en Pere Martí, un gran escriptor i amic de molts alumnes i metres de l'escola des de fa un munt d'anys i vam pensar que seria una bona idea fer el canvi de DIJOUS X DENIP

Fotografia Pilar Jarque

DENIP 2018

Un bon dia per caminar junts

Pilar Jarque

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

TÈRRA una cançó que t'omple de PAU

                                                     TÈRRA

Suenha, estima era Tèrra.

Sonque ei ua e li quede ben pòc damb es tempsi que corren,

ròde eth mon sense amor.

Guarda, escota era Tèrra.

Ei ua mair que met era votz ath vent e plore,

non la dèishes quèir...

Que praubi qu’èm,

mos an convençut de que deman apariaram es problèmes que creèrem,

es herides que daurirem bèth temps a, quan encara auiem fòrces tà gastar,

e atau non i a deman....

Eth dia deth sòn enterrament,

ena consciéncia der Univèrs quedarà alugada ua candela eterna,

en nòm dera nòsta umila Tèrra, explotada, mautractada, mutilada e assassinada,

pes sòns pròpis hilhs.

Suenha, estima era Tèrra.

Sonque ei ua e li quede ben pòc damb es tempsi que corren,

ròde eth mon sense amor.

                                                  Alidé Sans

Alidé Sans  és una de les poques joves que canten amb llengua aranesa, l’occità de l’Aran. Hereva d’un gran llegat –la seva mare, Lúcia Mas, és una coneguda cantant aranesa i el seu pare, Jusèp Loís Sans, director de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana–

Cinema i Denip

El primer documental que us volem presentar narra la història real de quatre nens que han d'enfrontar-se diariament amb un munt d'obstacles i perills per arribar a l'escola.

Per saber més del documental cliqueu a :
Camino a la escuela

El segon documental és "La sal de la terra", impressionant, bonica, desoladora, humanista ... són alguns dels qualificatius que mereix ,

documental signat per Wim Wenders i Juliano Rierol Salgado al voltant de la vida i obra del pare d'aquest últim, el fotògraf Sebastião Salgado (quaranta anys dedicats a la fotografia per tot l´ample món).

Mostra unes imatges en blanc i negre, que responen a la perfecció a aquesta visió dualista (bellesa i destrucció) de l'home i del món que el fotògraf ha forjat en els seus viatges per tot el planeta.

Fotos que ens mostren una mirada discreta, comprensiva i contemplativa. 

DENIP

"La muralla", de Nicolás Guillén (Cuba, 1902-1989)

Para hacer esta muralla,

tráiganme todas las manos:

Los negros, su manos negras,

los blancos, sus blancas manos.

Ay,

una muralla que vaya

desde la playa hasta el monte,

desde el monte hasta la playa, bien,

allá sobre el horizonte.

-¡Tun, tun!

-¿Quién es?

-Una rosa y un clavel...

-¡Abre la muralla!

-¡Tun, tun!

-¿Quién es?

-El sable del coronel...

-¡Cierra la muralla!

-¡Tun, tun!

-¿Quién es?

-La paloma y el laurel...

-¡Abre la muralla!

-¡Tun, tun!

-¿Quién es?

-El alacrán y el ciempiés...

-¡Cierra la muralla!

Al corazón del amigo,

abre la muralla;

al veneno y al puñal,

cierra la muralla;

al mirto y la yerbabuena,

abre la muralla;

al diente de la serpiente,

cierra la muralla;

al ruiseñor en la flor,

abre la muralla...

Alcemos una muralla

juntando todas las manos;

los negros, sus manos negras,

los blancos, sus blancas manos.

Una muralla que vaya

desde la playa hasta el monte,

desde el monte hasta la playa, bien,

allá sobre el horizonte...

Nicolás Guillén en La paloma de vuelo popular (1958), incluido en Poemas contra la guerra(Ediciones Vitruvio, Madrid, 2004).

NO MORE DUB TEARS (No més llàgrimess)

de Edna Seys

La lletra de la cancó

Dijous, mercat a Granollers poesia a l’escola

Que hi ha dins de la capsa?

Abans d’obrir ...

Heu de saber que aquesta capsa conté:

90 g de felicitat

 Un polsim  bastant gran de raó

80 g de tolerància i respecte

85 g de bon humor

 95 g de rialles

Un pessic de bogeria barrejada amb 5 cullerades de consciència

Un pot sencer d’amor

10 petons del calaix dels desitjos

3 sobres de les herbes per la llibertat

Una galleda d’amistats

10 sobres d’atacs de petons a l’enemic

Barrejar una porció d’alé, empenta, fe i valor

0 g de ràncúnies (Si n’hi ha matxuca-les amb gel, fugen)

10 pomes contra l’enveja

95 g de confiança

70 g de gratitud

 1l de llet per dir la veritat

10 castanyes contra el rancor (si pot ser que n’hi hagi de totes mides)

10 g de paciència molt ensucrada

5 g de “peramisol” en dejú. Té un gust tant agre que et fa ser menys egoista

 2 entrepans d’abraçades…

Si ho barregeu bé ja us haureu imaginat que és el que conté 
aquesta capsa, oi?

No té instruccions d’ús ni cap tipus de contradicció 
i és vàlid per a tothom de 0 a 99 anys

Ja ho heu endevinat?

 Bé doncs endavant ara ja podeu obrir la capsa de forma virtual!

Aquells que siguin molt observadors podran veure la caixa i els mini personatges virtuals exposats a la Exposició de Ricardo Alcántara (Escola de primària passadís de la planta 2a)

Quasi poesía escrita per Marta i Cristina Sabala i Pilar Jarque