Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Que hi ha dins de la capsa?

Abans d’obrir ...

Heu de saber que aquesta capsa conté:

90 g de felicitat

 Un polsim  bastant gran de raó

80 g de tolerància i respecte

85 g de bon humor

 95 g de rialles

Un pessic de bogeria barrejada amb 5 cullerades de consciència

Un pot sencer d’amor

10 petons del calaix dels desitjos

3 sobres de les herbes per la llibertat

Una galleda d’amistats

10 sobres d’atacs de petons a l’enemic

Barrejar una porció d’alé, empenta, fe i valor

0 g de ràncúnies (Si n’hi ha matxuca-les amb gel, fugen)

10 pomes contra l’enveja

95 g de confiança

70 g de gratitud

 1l de llet per dir la veritat

10 castanyes contra el rancor (si pot ser que n’hi hagi de totes mides)

10 g de paciència molt ensucrada

5 g de “peramisol” en dejú. Té un gust tant agre que et fa ser menys egoista

 2 entrepans d’abraçades…

Si ho barregeu bé ja us haureu imaginat que és el que conté 
aquesta capsa, oi?

No té instruccions d’ús ni cap tipus de contradicció 
i és vàlid per a tothom.

 Bé doncs endavant ara ja podeu obrir la capsa de forma virtual!

Quasi poesía escrita per Marta i Cristina Sabala i Pilar Jarque

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

 PLUJA

Marta Sabala Jarque

Mentre dormia tranquil·lament,

un so em va despertar…

Era la pluja

que queia del cel.

Els arbres es movien,

d’un costat a l’altre

i les fulles

anaven caient poc a poc.

Vaig anar al menjador,

una sensació sentia pel cos…

Era fred!

Em vaig tapar amb una manta,

esperant que els núvols

marxessin dolçament

i un raig de sol

caigués del cel.

Llavors seria el moment

de sortir al carrer.

Martí Serratusell

4t de primària

Marta Sabala Jarque

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Un pessic de bogeria

Deixeu-me ser feliç.

No em recrimineu aquest pessic de bogeria.

Vull que la meva ànima camini

per tots els camins.

Vull que els meu dits acaronin

els meus somnis agosarats.

Vull que els meus ulls tafanegin el meu interior més pregon.

Avui sóc un mar

brau i calmat alhora.

Un mar infinit i inesgotable.

Deixeu-me ser feliç.

No em recrimineu aquest pessic de bogeria.

Imma Fuster i Turbella

Montserrat Martínez de Cabanyes

Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.

Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l'hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.

Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.

Maria Aurèlia Capmany

Marta Sabala i Jarque

 Aprenc a dir que No

I aprenc a dir que No.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No. 

Montserrat Abelló

 Al masclisme criminal

(No m’ofegues, deixa'm viure)

Respire

Per què et moleste?

Visc

t’he de demanar permís?

Si m’aparte del teu pas

Per què em maltractes?

Pense i m’expresse

Per què em malinterpretes?

Camine,

Per què em poses pedres en el camí?

Fa temps que vaig decidir

que la vida no és vida

si has de transitar per ella

a cada pas demanant permís.

No puc evitar-ho, respire,

camine, opine, gaudisc dels amics,

No m’ofegues, deixa'm viure

no vull ser una titella

de la que altres tiren dels fils

ni sóc una diana

on altres practiquen el tir.

Pura Peris

La tendresa

La tendresa

el prec de la mirada

la captura d'un sospir

el preludi d'un bes

del primer bes

una abraçada plena de mans

que abracen plenes de dits

que abracen

un somriure -el teu-

el meu nom dins de la teua veu

el darrer sospir que se'ns escapa

una caiguda de parpelles

la tendresa

Mercè Climent

Font: Poesia infantil i juvenil

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Cançó de pluja.

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

 

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà…

Gotes de pluja, gardènia que es bada…

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

 

No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d’aigua en els vidres quiets…

No sents, cor meu, quina pau més divina?

 

No sents, cor meu, que la pena se’n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna…

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

 

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Segarra

Marta Sabala Jarque

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

No faré

No faré cap poema de nadal.
Només faré paraules
per escriure versos de carrer
a la pell diversament acolorida :
una pell eterna i plena d'humanitat.
Totes les altres coses
ja han deixat de tenir sentit.

Marc Freixas

Fotografia Marta Sabala Jarque

Que plogui pols d'estrelles

La fredor gèlida del desembre
en desperta del recolliment
autumnal.

Trepitgem lentament la pinassa
humida de l'obaga, observant
la verda molsa que ens evoca
el Nadal.

I fitem l'atzur amb ulls implorants,
esperant que plogui pols d'estrelles,
per recollir-la amb mans benèvoles
i escampar-la entre tots els humans.

Carme Pagès

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

 

People                                                                                                           Persones

It is not the places.                                                                                                   No és el lloc.

             It is the people..                                                                                  Són les persones.

                      And People    move.                                                   I les persones es     mouen.

Cristina Sabala Jarque

Del llibre Memeto Vivere: Live/vida Amor/love Death/mort

Fotografia Marta Sabala

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

LA VIOLÈNCIA

Marta Sabala i Jarque

La violència no comença 

quan algú escanya algun altre 

Comença 

quan algú diu: 

«T’estime: 

em pertanys!»

La violència no comença 

quan es fa morir malalts 

Comença 

quan algú diu: 

«Estàs malalt: 

has de fer el que jo diga»

La violència comença 

quan els pares 

dominen els seus obedients fills 

i quan papes i professors i pares 

exigeixen autodomini

La violència regna allà 

on l’Estat diu: 

«Per tal de combatre la violència 

no hi ha d’haver cap altra violència 

llevat de la meua violència»

La violència regna 

on hi ha algú 

o alguna cosa 

massa elevats 

o sagrats 

com per a ser encara criticats

o allà on la crítica no pot fer res 

sinó parlar 

i els sagrats o els elevats 

poden fer quelcom més que parlar

La violència regna allà on es diu: 

«Pots aplicar la violència» 

però sovint també allà on es diu: 

«No pots aplicar cap violència»

La violència regna allà 

on tanca els seus enemics 

i els calumnia 

com a instigadors de violència

La Constitució de la violència 

diu: «És de dret allò que fem nosaltres. 

I el que fan els altres 

això és violència»

Potser mai no podrà superar-se 

la violència amb violència 

però potser tampoc no sempre 

sense violència.

ERICH FRIED

Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz 

Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Avui ens retrobem amb un artista que estima les paraules, Pony. 

Nosaltres l'hem conegut tot mirant el documental 

Visages villages.

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

"...Podríem dir que aquest conjunt de poemes breus són un mosaic dels primers anys d’existència del seu autor, fins l’arribada a l’adolescència. Podríem dir-ho així, si no fos que en el darrer poema, l’autor ens desmentiria perquè, per raó de la duresa de tot allò viscut fins a aquell moment, conclou que als 14 anys ja era vell.

Pel camí, un record de l’any 1939, la mort del pare, l’atropellament de la mare; el retrat dels anys 40: la guerra que perdura, l’escola sòrdida, la por, la fam, el misteri de la vida en el ventre inflat d’una germana, el treball infantil, l’assetjament sexual, les corrues de capellans…

Una infantesa que fou la llavor d’una vida dedicada als infants més fràgils. A l’anhel que puguin exercir el dret de créixer sense exclusió amb els altres infants...." Jordi Badiella. Diari de l'educació. Maig 2018

La infantesa de Josep M Jarque. Article de Jordi Badiella al Diari de l'educació

Infantesa

1939

Recordo unes toques

blanques i fredes,

uns hàbits impersonals,

unes parets sense forma,

sense mesura,

i recordo el meu primer

“jo”…

Sense calces —enurètic

a totes hores—

humides les cames,

humides les galtes,

seca la gorja.

Recordo que ja era orfe…

1940

Una paret enguixada

amb blau de pagès,

unes nits —tot somni—

colgat dins del llit,

i una roda immensa, bruta,

que esclafa la mare.

1941

                             T. L. de V.

Un principal a la Gran Via

—ja feia sis anys que vivia­—

amb senyoretes i contes de fades

travessant carrers immensos

com rius.

I un vòmit a les cames

de la senyora directora.

1942

El quiosc davant de casa

amb cromos de canons i generals

              —i la por i la fam.

1943

Eucaristia I

Una sotana molt llarga, negra

amb un camí de botons

que porten a un somriure ample.

La finestra encortinada de la galeria

emmarca un home amb gorra,

l’armari del capellà catequista s’obre,

en surt una metralleta.

L’home corre pels patis interiors,

la catequesi continua.

I són històries de la guerra:

un cavall blanc que salta

trinxeres gelades,

la metralla fon la neu

i s’endinsa en la carn dels homes.

1943

Eucaristia II

L’altar és ple de flors,

les estampes tenen paraules de cor.

Amb marinera daurada, seiem

a la Rambla del Prat, a Gràcia.

La gent llança ginesta i clavells,

hi ha disbauxa dels sentits…

Dins, molt dins, neix, malgrat tot,

una llavor que vol fondre’s

amb la llum d’aquell dia.

1944

Casp, 25

Un món misteriós,

una massa d’infants esporuguits.

Tot són premis i crits,

un delit de coneixements traduït

en llargues llistes de noms,

en sumes que no caben a la pissarra.

1945

Una notícia després de moltes.

Les fotografies d’uns noms estranys,

unes forques amb homes penjats.

És la pau!

I ja tenia deu anys.

1945

Descobrint nous espais,

descoberta de noves dimensions,

descoberta d’un món,

carrers trepitjats i viscuts.

El port,

uns vailets,

la lluita, la por

descoberta d’un altre món.

1946

Confirmació

Una bufetada solemne

entre ciris i incens,

generals i capellans.

Ja érem grans.

1947

Santa Anna

Avui es casa la Carme.

Neguit, plors i rialles,

una missa molt llarga,

una germana que marxa.

1948

Un ventre

incomprensiblement inflat,

un infant esperat,

un misteri afegit,

més vida, més neguit.

Ja tenim tretze anys.

1948

Un carro ple de caixes

—olor de tabac, pudor de suor—

i un llarg carrer, estret,

que fa pujada,

i aquest carro val diners…

Més neguit, més afany.

1949

Estiu

Un terrat enrunat,

un vell eixelebrat.

Quin esglai i quin fàstic:

les seves mans,

els seus ulls,

el seu alè.

Del terrat he baixat

avergonyit, enrunat.

Avui m’he sentit més orfe,

més abandonat.

I el neguit es fa foc

i la sang no té aturador.

1949

Nadal trist amb pors

de presó,

un pollastre rostit,

manllevat,

sotanes que es mouen

per tots els terrats,

alegria de pa torrat.

Teníem catorze anys

—ja érem vells.

Josep M Jarque i Jutglar