Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

La casa

 

Ens protegeix i guarda el que hem sigut.

 

Allò que mai no trobarà ningú:

 

sostres on hem deixat mirades de dolor,

 

veus que han quedat, callades, en els murs.

 

La casa organitza el seu futur oblit.

 

De sobte, un corrent d’aire i una porta

 

que es tanca amb un cop sec com un avís.

 

Joan Margarit

 

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Joan Margarit, de 82 anys va morir ahir dimarts 16/02/2021. Poeta i arquitecte. Persona d'una gran humanitat, amb una veu propera, valenta i neta. El 2019 va rebre el premi Cervantes.

No és feina gens fàcil escollir algun dels seus poemes per homenatjar-lo. Us deixem amb la seva Web oficial de Joan Margarit, un poema, Poesia, 14 consells per a joves poetes i un vídeo a on Joan Margarit ens recita dos poemes, Celebració i Brindis.

Particularment el poema de Brindis sempre m'ha captivat. Són aquells instants que mai fugiran

POESIA

Fotografia Pilar Jarque

Com Sísif, no conec la meva roca.
La pujo al més alt. Cau fins a baix de tot.
torno a buscar-la, és pesada i aspra,
i malgrat tot, l’escalfo entre els meus braços
mentre torno a pujar-la al més alt.
És una estranya infelicitat.
Penso que és més cruel
no haver trobat cap roca que pujar
així, inútilment. Per amor. Al més alt.

Joan Margarit

14 consells per a joves poetes

S'ha de ser agosarat a l'hora d'escriure el poema i humil abans i després d'escriure'l

Joan Margarit

1.Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta.

2. S'ha de ser agosarat a l'hora d'escriure el poema i humil abans i després d'escriure'l.

3. El poeta autèntic, per jove que sigui, pot dubtar sobre en quin moment està del seu aprenentatge, però penso que sap perfectament que és un poeta, i mai no preguntarà si ho és o no.

4. La poesia, en el sentit que l'ha entès tot un seguit de generacions a les quals jo encara pertanyo, no és ni una professió ni un ofici. És alguna cosa que es decideix des d'un mateix, amb poques possibilitats que algú pugui garantir l'encert d'aquesta decisió.[...] Ser poeta és una manera de ser o d'estar en el món, com diria Heidegger.

5. Per escriure un poema no hi ha unes condicions millors que altres: s'imposa la necessitat de buscar, trobar, escriure, reescriure, treballar-lo fins al final. Si un poema pot esperar, és que no ha trobat ningú que l'escrigui. Més encara: si qui té la pretensió de ser poeta no sap convertir qualsevol situació personal –per difícil que sigui– en una situació en què la seva obra continuï, és que s'està equivocant. Si a la poesia un no pot donar-li tot –i tot vol dir tota la veritat que hi hagi a la seva vida– no s'ha de continuar.

6. La poesia és justament això: una necessitat imperiosa, inajornable. Si no se sent així és inútil pretendre que un és poeta. Si se la planteja des de la tibiesa, el jove no tindrà amb la poesia més que una mala relació, que li amargarà la vida, perquè no li concedirà el bé més preuat: l'obsessió, la passió pels poemes, la sensació que la vida és absurda sense la poesia.

7. Si el poema ho és de veritat, du el lector directament a un lloc del seu propi interior i allí s'encén alguna cosa, com un far, i això vol dir que aquests llocs profunds i difícils d'un mateix s'assemblen molt als de les altres persones. Per això es pot escriure poesia.

8. Les matemàtiques són la més exacta de les ciències, però la poesia és la més exacta de les lletres.

9. Pel que fa a com ha de ser la poesia, jo diria que un poema s'ha d'entendre. [...] Gairebé sempre que un poema resulta un búnquer inaccessible a algú, la culpa és del poeta.

10. És probable que un bon poema sigui només una qüestió d'intensitat. La intensitat, a què la podem associar, si no és a l'experiència d'un sentiment? Pot ser un sentiment més o menys ocult o més o menys manifest, però allà on pugui haver-hi intensitat, hi pot haver poesia. Per aquest motiu ha de ser exacta i concisa. Intensitat vol dir concentració.

11. Cal no descuidar-se en cap moment d'eines bàsiques, indefugibles per escriure poesia: gramàtica, mètrica i retòrica. Res més equivocat que decidir passar de llarg per aquests aprenentatges en nom d'una pretesa modernitat que no serà més que una inútil apologia de la ignorància.

12. Per al poeta jove hi ha territoris que estan plens de paranys, el més temible del qual és el tòpic. Territoris minats on és millor endinsar-se amb una certa experiència, amb la pròpia veu ja madurada.

13. El poema és una mena de partitura, oberta per tant a moltes interpretacions possibles: si és tan tancada que només permet una interpretació, significa que es llegirà només una vegada i s'oblidarà.

14. Davant de la duresa de la vida tots som força semblants. Davant la mort d'algú a qui s'estima, els sentiments dels poderosos i els dels humils són els mateixos. El que ens diferencia és només la capacitat d'explicar el que ens passa. Però el que ens passa, també passa, o pot passar, a tothom.

Font: Catorze. Cultura Viva

Dijous mercat a Granollers poesia a l'escola

Nuria Pujolàs

Joan Margarit

Podeu escoltar l'audio a:

La llibertat (infollibre)

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

L'altre dia vaig llegir aquest lema:
"Quan la vida fa mal, les paraules et consolen" en el que La Fundació Jubert Figueras  feia una conferència amb Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Laura Borràs ho acompanyava amb dues poesies

"No era lluny ni difícil".

'Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.

Buscar-lo en el dolor de les paraules.

En la música grisa de la pluja.

En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat'.

Joan Margarit, 

i nosaltres hem escollit aquesta:

L'ÚNICA SORT

No em diguis mai que tingui bona sort;

són paraules amargues com el fel

que es diuen sempre a tall de comiat

al gos que han decidit deixar al carrer

o a la nina llençada entre el rebuig.

Acte i desig sovint no són parells.

No vull que em diguis mai que tingui sort,

ni que sigui feliç. Deixa'm quedar

i, si em cal fer camí, que sigui amb tu.

Miquel Lluís Muntané

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

El diari anglès The Guardian ha escollit el poema 'El primer amor', de Joan Margarit, com a poema de la setmana. En aquest enllaç podeu llegir la notícia The Guardian

Primer amor
al José Agustín Goytisolo

En la Girona trista dels set anys,
on els aparadors de la postguerra
tenien un color gris de penúria,
la ganiveteria era un esclat
de llum en els petits miralls d’acer.
Amb el front descansant damunt del vidre,
mirava una navalla llarga i fina,
bells com una estàtua de marbre.
Com que els de casa no volien armes,
vaig comprar-la en secret, i en caminar,
la sentia, pesant, dins la butxaca.
A vegades l’obria poc a poc,
i dorgis la fulla, recta i prima,
amb la conventual fredor de l’arma.
Presència callada del perill:
Vaig amagar-la, els trenta primers anys,
rere llibres de versos i, després,
dins un calaix, entre les teves calces
i entre les teves mitges.
Ara, a prop de complir els cinquanta-quatre,
torno a mirar-la, oberta en el meu palmell,
tan perillosa com a la infantesa.
Sensual, freda. Més a prop del coll.

Joan Margarit

Joan Margarit recitant el poema "Primer amor"

Soneto 126 “Desmayarse, atreverse, estar furioso”

Desmayarse, atreverse, estar furioso,

áspero, tierno, liberal, esquivo,

alentado, mortal, difunto, vivo,

leal, traidor, cobarde y animoso;

no hallar fuera del bien centro y reposo,

mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,

enojado, valiente, fugitivo,

satisfecho, ofendido, receloso;

huir el rostro al claro desengaño,

beber veneno por licor süave,

olvidar el provecho, amar el daño;

creer que un cielo en un infierno cabe,

dar la vida y el alma a un desengaño;

esto es amor, quien lo probó lo sabe.

Lope de Vega 

Dijous, mercat a Granollers poesia a l’escola

Centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli

HORA LACUSTRE
En aquest banc hi passaríem
llargues hores parlant
o bé llegint algún poeta.
Cauen les fulles
mig aturant-se en l’aire.
Veiem Shelley.
cabells al vent, un vespre de tempesta,
travessar el llac i naufragar.
Naufrago amb l'ésser.
Deixa'm cridar: nit, cel, fosca, barranc.

J.Vinyoli

(Del llibre Ara que és tard)

Fotografia Pilar Jarque

SAVIESA

Apaga el foc,
encén el llum,
busca el teu lloc
i mira el fum.

J. Vinyoli

(Del libre A hores petites)

Joan Margarit ha presentat la seva antologia personal de poemes de Joan Vinyoli, en un volum publicat a Proa. Margarit, que en signa el pròleg i la selecció, sempre s’ha sentit deutor de l’autor de Tot és ara i res.

El tenim a la mediateca!

Dijous festiu però la poesia viu!

La poesia vola, la prosa camina. La poesia veu bosc la prosa enumera els arbres.

Joan Mascarò

Obra i vida de Joan Mascaró; aforismes

Brindis

Més junts del que ningú no sabrà mai,

alcem les dues copes.

Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.

Un home i una dona, en un instant,

poden equivocar-se.

Però l'instant no tornarà mai més.

Joan Margarit

Fotografia Teresa Jarque

Tenim el nou llibre de poesia de Joan Margarit a la mediateca!

                                                                                                           

TANCANT L'APARTAMENT DE LA PLATJA

Ja està net i endreçat.
Els armaris tancats, com les finestres.
No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
El dormitori amb el llit fet,
la tauleta de nit amb el retrat
de la noia amb els ulls il·luminats
per un somriure.
Tot l'hivern sola i escoltant el mar.

Joan Margarit