En aquesta pestanya hi podeu trobar vídeos,conferències, xerrades, recomanacions de llibres…
Article de Sílvia Marimon
Com explicar el feixisme i el sexe als infants.
Alguns dels llibres citats a l'article els tenim a a la mediateca. (Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada (Dibbuks, 2018)., L'última grua de paper , de Kerry, Explica-m'ho, La vida amorosa dels animals)
Activitat de conte contes amb valors
Joana Galart
La literatura infantil i les emocions.
Un bon article d'AnaTarambana
(cliqueu a l'enllaç per llegir-lo)
El mòbil de Hansel i Gretel de Hernan Casciari
Glòria Gorchs ens recomana un seguit de molt bones lectures.
Biblioteca Roca Umbert
Tradición oral, motor de impacto social. Ana Cristina
Article a El Pais: La voz de los cuentos perdidos
El respeto al profesor: el éxito del sistema educativo de Finlandia
Inger Enkvist, ensayista y pedagoga sueca, habla de los secretos que caracterizan al sistema educativo finlandés.
Activitat de conte contes amb valors
Joana Galart
La literatura infantil i les emocions.
Un bon article d'AnaTarambana
(cliqueu a l'enllaç per llegir-lo)
El mòbil de Hansel i Gretel de Hernan Casciari
LA OPCIÓN DE USAR (O NO) LAS BIBLIOTECAS ESCOLARES
Ana Cid Prolongo i José Garcia Guerrero
CUESTIÓN DE MATIZ
Un centro, sin biblioteca escolar, funciona. Un centro, que no usa la biblioteca de la que dispone, funciona. Un centro, con una biblioteca escolar operativa, con servicios y programas activos, funciona. Entonces:
¿Las bibliotecas son prescindibles para el desarrollo de
la tarea de enseñanza y aprendizaje?
En bastantes centros, sí. En otros centros, constituyen entornos y recursos de especial relevancia para el desarrollo del proyecto educativo. Es una cuestión de opción y de matiz que tiene que ver con la concepción de la enseñanza y el papel que ha de desempeñar una biblioteca escolar como elemento cualitativo que aporta valor al quehacer de la escuela o el instituto.
Un valor añadido que la biblioteca escolar ofrece al generar:
Experiencia cultural, ambientes de lectura y escritura, articulando actividades vinculadas a las programaciones docente y al proyecto educativo.
Interacción con las familias yotras entidades culturales, proyectando acciones de colaboración que conectan la realidad escolar con la realidad cultural y social del entorno.
Dinámicas transversales (exposiciones, talleres, encuentros, visitas de autores, etc.).
Programas de formación específica para un ciclo o etapa, como los programas de competencias informacional y mediáticas (AMI).
Curación de contenidos para proyectos y trabajos.
Todo lo dicho otorga una impronta diferencial a las vivencias de las generaciones de alumnado que pasan por un centro educativo.
Son estas bibliotecas y los centros que las utilizan los que nos interesan y los que se benefician, a nuestro entender, del buen hacer de la cultura de trabajo ya adquirida en España por las bibliotecas escolares. De esa cultura de trabajo, de ese quehacer, de ese valor añadido, de ese matiz, trata este artículo.
CULTURA DE TRABAJO
Los repertorios de recursos y materiales, las evaluaciones y estudios, la formación, las jornadas y congresos, la experiencia acumulada por grupos y profesorado, las políticas institucionales desarrolladas desde 2005 en España en la promoción, apoyo y, en períodos varios, de abandono, también, han dado lugar a bibliotecas escolares en niveles de desarrollos muy dispares según la Comunidad Autónoma de que se trate, pero, afortunadamente, han originado una cultura de trabajo bastante parecida que cuenta con un corpus de prácticas difundidas y conocidas y que han dado presencia e importancia al quehacer de la biblioteca en el centro educativo.
UTILIDAD
La acción de la biblioteca está vinculada al día a día de la escuela o del instituto. Es en esa dinámica diaria que parte del profesorado conseguirá –o no–, convertirla en espacio necesario e importante del proceso educativo.
Por tanto, depende de la prioridad dada a la biblioteca en el marco de la acción pedagógica que esta sea o no relevante para el proceso de enseñanza y aprendizaje en un contexto específico. Cada centro tendrá la biblioteca escolar que quiera, considere, necesite… Y esa biblioteca contribuirá o no al enriquecimiento del proyecto educativo.
Lo principal es saber para qué se quiere una biblioteca escolar en un centro y encontrarle utilidad. Porque hay mucho docente que considera este recurso totalmente prescindible. Y lo va a seguir considerando hasta su jubilación, lo aseguramos.
Este no es el problema, pues la biblioteca no precisa siempre de la implicación de parte del profesorado para desarrollar acciones generales y articular actividad para grupos, niveles o ciclos, por ejemplo. Claro que en el centro la biblioteca ha de verse como un recurso útil, obviamente. Ha de ser un entorno queapoye, ayude, enriquezca, amplíe el conocimiento y la experiencia de aprendizaje, que genere dinámicas culturales atractivas. También que complemente el trabajo de las áreas y del aula cuando sea requerida para ello.
Consideramos que las bibliotecas escolares son útiles hoy y lo serán en el futuro no solo para albergar materiales en distintos soportes o dar determinados servicios, sino por su capacidad “transversal” de desplegar actividad formal, no formal e informal al servicio de la comunidad educativa y porque pueden liderar y articular programas específicos para el conjunto de la escuela.
QUEHACER
Básicamente, las bibliotecas escolares han de dedicarse a mantener disponible la colección y realizar los procesos técnicos y de automatización de la misma, así como la gestión de los portales que la biblioteca dispone en la red, facilitando interacción, acceso a recursos, información, servicios, actividades…
También ha de proporcionar servicios y recursos de aprendizaje y culturales al alumnado y al profesorado, desde los más tradicionales como el préstamo hasta servicios informativos generados en un momento y con un fin determinado, por requerimiento, para un proyecto de aula, un profesor, un grupo de alumnos, un programa del centro.
La selección, orientación y provisión de recursos de aprendizaje a las aulas, de textos de los itinerarios de lecturas, de secciones documentales de aula, etc., son tareas esenciales de la biblioteca como recurso de la institución escolar.
El fomento de la lectura constituye la tarea más abordada y es la labor por antonomasia de unabiblioteca activa. Se trata de generar ambientes y actuaciones que propicien la afición lectora y promuevan la experiencia literaria. De vital importancia es la vinculación de estas actuaciones al proyecto lingüístico o plan de lectura del centro. También el espacio y los recursos de la biblioteca han de ponerse a disposición de las iniciativas de fomento lector del profesorado y de los requerimientos de ciclos y departamentos en este ámbito.
En el plan de trabajo de la biblioteca, puede contemplarse su intervención como agente formativo. Consistiría en llevar a cabo programas formativos vinculados a las alfabetizaciones múltiples. Esta acción ha de ir de la mano del programa del responsable de las tecnologías avanzadas del centro y puede desarrollarse con la fórmula de talleres de varias sesiones para grupos específicos.
Una labor fundamental de la biblioteca reside en apoyar a los programas y proyectos en los que está involucrado el centro, poniéndose a disposición de los coordinadores de dichos programas, facilitando apoyo en actividades, gestión de exposiciones, selección y provisión de recursos, etc. La promoción y apoyo a proyectos de trabajo interdisciplinares, proyectos aula / biblioteca, etc., también constituye unatarea de interés.
Otro quehacer de carácter extraescolar y compensatorio tiene que ver con la generación de espacios de encuentro dirigidos a la comunidad. Aquí inscribimos las actividades con participación de las familias, las de apoyo al estudio y todas aquellas cuyo objetivo sea dinamizar la vida cultural de la comunidad educativa. Este tipo de actividades y actuaciones necesitan de la colaboración de otros agentes que permitan no solo garantizar apertura extraescolar de la biblioteca sino personal que atienda servicios y actividades planificadas.
La experiencia nos dice que cada biblioteca escolar genera su impronta en función de las necesidades y prioridades que marca el colegio o el instituto. En unas tendrá un papel relevante el fomento de la lectura, en otras la intervención con las familias, en otras la realización de talleres de programas formativos, etc., singularizándose su actuación en función del contexto. De hecho, es lo que sucede en numerosas bibliotecas escolares que se centran en aquello que pueden realizar con garantías y eficacia en función de los recursos y medios disponibles.
INNOVACIÓN
Jaume Carbonell, en su ensayo La aventura de innovar, consideraba a la biblioteca escolar como uno de los aspectos relevantes del proyecto educativo de centro que favorecen especialmente la innovación. Escribe:
«La biblioteca constituye una muestra representativa de la cultura pensada, sentida y vivida en diversos momentos; por ello deviene el instrumento estratégico prioritario para convertir la información en conocimiento, para promover el aprendizaje en las diversas áreas de conocimiento, para despertar en el alumnado la curiosidad cultural y la pasión por la lectura y para acompañar mejor los procesos de innovación y cambio en la escuela. No en balde, en un estudio del Banco Mundial, la biblioteca ocupa el primer lugar en la lista de factores que afectan a la calidad educativa, por delante del tiempo de instrucción y las tareas en casa».
Matiz cualitativo, como afirmábamos.
La innovación visita las bibliotecas escolares cuando estas sostienen un trabajo modesto, sencillo, riguroso y abierto a cambios reales de mejora de sus servicios y programas; cuando no se dejan llevar por cantos de sirena de mil modas vestidas de innovaciones importadas y no contrastadas; cuando el equipo directivo confía en la competencia del encargado de la biblioteca y facilita nuevas formas de abordar la enseñanza y el aprendizaje; cuando el profesorado siente satisfacción por la labor desarrollada y pone amor y empeño en la misma; cuando los responsables de las bibliotecas están convencidos del valor de su actuación no solo para mejorar rendimientos académicos sino para mejorar personas… Todo ello junto, y más, propicia, también, una actitud innovadora. Porque de eso se trata, de actitud.
RESISTENCIA Y VISIBILIDAD
En el panorama actual pareciera que las bibliotecas escolares tuvieran que reivindicarse constantemente y recordar a todos los agentes de la comunidad que existen, que son, que están ahí para enriquecer y apoyar el proyecto educativo de cada centro, que son útiles, que son parte sustancial de la institución educativa.
Esta situación, esta realidad, convierte, curiosamente, a las bibliotecas en recursos y entornos de resistencia en muchísimas escuelas e institutos. Resistencia como una manera de ser y estar en los centros. Resistencia referida a las dificultades encontradas continuamente para sostenerse en el tiempo, pero sobre todo como fortaleza ante las vicisitudes y coyunturas adversas tanto internas como externas. Resistencia que ha proporcionado a las bibliotecas escolares fuerza y confianza en su quehacer, capacidad de soportar contratiempos y de sortear a oráculos pronosticando su desaparición e inutilidad. Un extraordinario fenómeno que habría que analizar y estudiar por su singularidad en el sistema educativo español.
Esta realidad nos lleva a considerar que se necesita una campaña de visibilidad estatal y autonómica del quehacer de las bibliotecas de los centros educativos. Nos referimos a una campaña que no se centre en abordar los cometidos de la biblioteca, las tareas y funciones de los responsables y lo que la normativa prescribe respecto a su papel y uso. Aludimos a una campaña que enfatice en todo aquello que hace y puede hacer la biblioteca de un centro educativo para apoyar la labor docente y mejorar la calidad de los procesos de enseñanza y aprendizaje.
FACTOR HUMANO
En la actualidad, en el sistema público de enseñanza, los centros, no todos, disponen de un docente responsable a tiempo parcial y reducido, que necesita de un equipo de apoyo para acometer la ingente tarea de gestionar una biblioteca escolar. Esta situación es insuficiente. Dentro de la carrera docente, las administraciones educativas podrían arbitrar mecanismos para la acreditación de los responsables de las bibliotecas escolares actuales, entre los que la experiencia, el trabajo en torno al desarrollo de las bibliotecas escolares y la formación sean elementos determinantes en la selección del personal.
Recordemos que en el documento Marco de referencia para las bibliotecas escolares (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2011), se decía ya que “El desempeño de estas funciones requiere para su coordinación, de docentes especialmente formados y experimentados. Por este motivo, las Administraciones educativas autonómicas deben estudiar la instauración paulatina de un sistema de selección de responsables de bibliotecas que exija una acreditación contrastada de un determinado número de créditos formativos y experiencia cuantificable en horas al frente de ellas”.
BIBLIOTECAS ESCOLARES ACTIVAS
Cuestión de opción. Cuestión de matiz. Reiteramos, las bibliotecas escolares están ahí para enriquecer y apoyar el proyecto educativo de cada centro porque son útiles, son parte sustancial de la institución educativa, aportan valor a la vida y a la cultura escolar, actúan de puente entre el mundo analógico y el digital, favorecen el tiempo lento de lectura, incitan la curiosidad por el aprendizaje y el conocimiento, provocan la afición y la pasión de leer y de leernos, procuran encuentros diferenciales a los del aula, tienen capacidad de articular actividades y programas transversales, desaceleran procesos, dinamizan proyectos globales…
Afortunadamente, a través de ejemplos y prácticas reales de bibliotecas activas y destacadas, que las hay en todo el territorio nacional, podemos ilustrar:
Un futuro halagüeño para este recurso
y este entorno de enseñanza y el aprendizaje
Un equip infantil ens demostra de què va realment l'esport
-
Semblava impossible, però Iu Forn s'ha emocionat: jugaven els equips sub-12 del Marzola Rugbi Club Rioja de Logronyo i el Gaztedi de Vitoria-Gasteiz, on juguen un nen i una nena amb discapacitat. L'equip contrari va baixar la intesitat per equilibrar el partit i van treballar junts perquè la June anotés. Parlem amb Carlos González, coordinador del Marzola.
Glòria Gorchs ens recomana un seguit de molt bones lectures.
Biblioteca Roca Umbert
Recomanacions
de novel·la juvenil.
Febrer 2017
Ammaniti,
Niccolò. Tu
i jo
. Barcelona : Angle, 2012
Asano,
Inio. Buenas
noches, Punpun.
Barcelona : Norma, 2015 [manga. Sèrie]
Bakker,
Gerbrand. Les
Pereres fan la flor blanca.Barcelona
: Raig Verd, 2015
Baró,
Santi. Fario.
Barcelona : Cruïlla, 2014
Baró,
Santi. L'Efecte
Calders.
Barcelona : La Galera, 2016
Benoit,
Charles. Tú.
Barcelona : Noguer, cop. 2010
Bondoux,
Anne-Laure. Temps
de miracles. Barcelona
: Baula, 2010
Bosch,
Lolita. La
Ràbia.Barcelona
: Ara Llibres, 2016
Burgas,
Àngel. La
Mirada indiscreta. Barcelona
: Bambú, 2015
Burgas,
Àngel. Una
Cançó per a Susanna.
Barcelona : La Galera, 2008
Carmona,
Rocío. La
Gramàtica de l'amor. Barcelona
: Narrativa Singular, 2011
Carranza,
Maite. Camins
de llibertat
. Barcelona : Edebé, 2016
Casagran
Casañas, Roc. Ara
que estem junts.Barcelona
: Labutxaca, 2014
Chbosky,
Stephen. Els
Avantatges de ser un marginat. Carcaixent
: Sembra, 2015
Desmarteau,
Claudine. Banda
sonora. Barcelona
: Fanbooks, 2014
Farrant,
Natasha. La
Nova vida de Bluebell Gadsby. Barcelona
: La Galera, 2014
Flinn,
Alex. Respirar
sota l'aigua. Barcelona
: Empúries, 2002
Gallego
García, Laura. Mandrágora.
Madrid
[etc.] : Pearson/Alhambra, DL 2006
García
i Cornellà, Dolors. Diumenge
al matí, al peu del salze. Barcelona
: Barcanova, 2015
García
i Cornellà, Dolors. S'acosta
un front fred que deixarà neu a cotes baixes.
Barcelona : Estrella Polar, 2011
Green,
John. No
està escrit a les estrelles. Barcelona
: Estrella Polar, 2012
Holm, Jennifer L. Penny, caiguda del cel : retrat d'una família italoamericana. Barcelona : Bambú, 2009
Holm, Jennifer L. Penny, caiguda del cel : retrat d'una família italoamericana. Barcelona : Bambú, 2009
Kelly,
Jacqueline. El
Curiós món de la Calpurnia Tate. Barcelona
: Bridge, 2015
Kennen,
Ally. La
Bèstia. Barcelona
: La Galera, 2009
Kessel,
Joseph. El
Lleó.
Barcelona : Empúries, 2002
Korn,
Wolfgang. La
Volta al món d'una armilla polar : una petita història sobre la
gran globalització. Barcelona
: Takatuka, 2010
Lebert,
Benjamin. Crazy.
Barcelona : Empúries, 2001
Lienas,
Gemma. La
Venjança dels Panteres Negres.
Alzira : Bromera, 2016
Lowry,
Lois. Buscant
el blau. Barcelona
: Cruïlla, 2016
Mallorquí,
César. L'Illa
de Bowen.
Barcelona : Edebé, 2012
Manso,
Anna. Canelons
freds
. Barcelona : Cruïlla, 2008
Martín
Piñol, J. A. Pizzaboy.
Barcelona
: Estrella Polar, 2015
Meloy,
Colin. Las
Crónicas de Wildwood
. Madrid: Alfaguara, 2012
Meloy,
Colin. Las
Crónicas de Wildwood. Madrid:
Alfaguara, 2012
Miret,
Lluís. PQPI
connection.
Alzira : Bromera, 2011
Morpurgo,
Michael. Cavall
de guerra.
Barcelona : Estrella Polar, 2011
Murail,
Marie-Aude. L'Assassí
de la corbata. Barcelona
: Estrella Polar, 2012
Ness,
Patrick. Un
Monstre em ve a veure. Carcaixent
: Sembra, 2015
Oates,
Joyce Carol. Ulls
verds.
Barcelona : Cruïlla, 2005
Oliver,
Lauren. Si
no em desperto. Barcelona
: Cruïlla, 2011
Palomas,
Alejandro. Un
Fill.
Barcelona : Bridge, 2015
Parr,
Maria. Tania
Val de lumbre.
Madrid : Nórdica, 2015
Pitcher,
Annabel. La
Meva germana viu sobre la llar de foc.
Barcelona : Bridge, 2011
Piumini,
Roberto. L'Estralaga.
Barcelona
: Estrella Polar, 2012
Pou,
Gisela. La
Noia de la mitjanit.
Barcelona : Edebé, 2015
Reinhardt, Dirk. Train kids . Lleida : Pagès, 2016
Reinhardt, Dirk. Train kids . Lleida : Pagès, 2016
Riordan,
Rick. El
Ladrón del rayo.
Barcelona : Salamandra, 2006
Ruescas,
Javier. Batecs.
Barcelona
: Cruïlla, 2016
Salem,
Carlos. El
Hijo del Tigre Blanco.
Barcelona : Edebé, cop. 2013
Sastre,
Aina. Quan
arriba el moment.
Barcelona : Barcanova, 2016
Shusterman,
Neal. Desconnexió.
Barcelona
: Barcanova, 2013
Simukka,
Salla. Blanc
com la neu.
Barcelona : La Galera, 2014
Simukka,
Salla. Vermell
com la sang.
Barcelona : La Galera, 2014
Simukka,
Salla. Negre
com el banús.
Barcelona : Bridge, 2016
Smith,
Dan. Big
game = Caça major. Barcelona:
Bambú, 2015
Stewart,
Elizabeth. Connexions.
Barcelona
: Cruïlla, 2015
Thompson,
Craig. Almóndigas
del espacio. Bilbao
: Astiberri, 2015
Thorne,
Jack. Harry
Potter i el llegat maleït : part u i dos.Barcelona
: Empúries, 2016
Valentine,
Jenny. La
Doble vida de Cassiel Roadnight
. Barcelona : Cruïlla, 2014
Vilaplana,
Silvestre. La
Mèdium.
Alzira : Bromera, 2016
Biblioteca Viva
La biblioteca escolar de qualitat al servei de l’èxit educatiu
Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran
Escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet
Des de fa uns mesos estem immersos en una mena de tornado pedagògic molt emocionant que, amb més o menys encert, permet que es parli de noves maneres d’ensenyar i es plantegi com aprenen els infants, com experimenten, com es fan preguntes, com relacionen conceptes matemàtics, com col·laboren entre ells, etc.
En aquest debat trobo a faltar la presència de la biblioteca escolar. És conegut que, en general, a les escoles no hi ha hores per a les tasques de catalogació, esporga, préstec, compra de documents, recomanacions, programació i altres necessitats que requereixen una aportació de temps (i s’entén que aquest “no hi ha temps” no es pot traduir com “no ens interessa”) i d’energia.
Algunes aportacions de mestres implicats en experiències innovadores m’agraden per originals, d’altres fa anys que s’implementen, i m’adono que l’argumentari es podria relacionar amb el que s’ha anat promovent des de les biblioteques escolars, sovint per part de mestres entusiastes capaces d’encomanar la seva passió i el seu convenciment en les bondats de la biblioteca escolar.
El concepte de “biblioteca escolar” sempre ha estat present, i ha tingut moments d’eufòria: a la República, als anys vuitanta, i, més recentment, el 2005 amb el «Puntedu», que durant tres cursos va dotar de mitja jornada les escoles (tres cursos, ah!, queden lluny del que recomana Howard Gardner quan diu que per avaluar un projecte cal que passi una dècada com a mínim). Ara estem en un moment d’”anar fent”, i es percep un cert cansament i declivi. El debat és atiat només per algunes veus, com les del grup Bibliomèdia, format per mestres i professors capaços d’encomanar il·lusió; només cal veure la fantàstica jornada que han preparat per a l’11 de març.
Un aprenentatge no és significatiu ni útil si no tracta temes que preocupin
Sento comentaris sobre educar en el valor de la col·laboració i penso que justament això és el que s’aconsegueix llegint històries antigues com «Els músics de Bremen» i també amb àlbums il·lustrats com De què fa gust la lluna?, que a més a més ens recorda Plató, ens endinsa en la cosmogonia hindú i ens mostra una manera d’actuar allunyada de la competitivitat.
També es parla d’emocions, i en aquest punt els contes que tracten sobre la por, l’enveja, l’amistat, etcètera, són una bona eina per mostrar les pautes de conducta que ens fan reflexionar sobre els nostres propis comportaments. El monstre de colors o Endevina com t’estimo ofereixen tantes possibilitats de conversa, obren tants camins, que les mestres de cicle infantil se’ls han fet seus i han esdevingut un magnífic cabdal de recursos per afrontar les situacions que es produeixen a l’aula.
Escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet
Que l’aprenentatge ha d’estar connectat al món real és un altre dels missatges que es llencen. S’entén que un aprenentatge no és significatiu ni útil si no tracta temes que preocupin. Si es vol explicar què és la crisi humanitària que pateixen els refugiats, la lectura d’Amic meu o Emigrantesaportarà una mica de llum; si el que ens amoïna són els brots racistes, llavors El autobús de Rosaés lectura imprescindible; si volem saber de sexualitat, Sóc la Jazz ens ofereix una visió diferent, etc.
De la mateixa manera, podem anar relacionant els conceptes que es discuteixen amb accions experimentades amb èxit en escoles on la biblioteca escolar de qualitat és valorada i potenciada per l’equip de mestres i rep el suport dels familiars. En aquestes biblioteques escolars es fan lectures motivadores, lectures que estiren la corda exigint un esforç de comprensió, lectures que es relacionen amb altres lectures, en definitiva, lectures per a la vida, per a l’ara i també per al demà.Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud
Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud —tal com assenyalen tots els estudis des de fa quaranta anys; vegeu el darrer, que es va publicar a Escòcia el 2013— en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran.
La biblioteca escolar és facilitadora de les eines que permeten que els nois i noies se’n surtin, que autoregulin les seves necessitats, que tinguin maneres de trobar informacions i que la seva «experiència adaptativa», en paraules de Jennifer Groff, sigui reeixida.
M’agradaria que des de l’Administració educativa es donés un impuls real a les biblioteques escolars. No és difícil; només cal que hi hagi una dotació de personal amb un nivell adequat, finançament econòmic, revisar l’horari escolar per flexibilitzar-ne l’accés, dissenyar un programa de gestió i avaluació dels resultats i poca cosa més.
Els mestres que no han tingut l’oportunitat de disposar d’una bona biblioteca a l’escola potser no entenen que aquest equipament —si està ben atès i disposa de bons materials i horaris adequats— es correlaciona amb l’augment del rendiment acadèmic. A països europeus com Suècia, Noruega, Finlàndia (és clar), Croàcia i també Portugal, on disposen de mestres bibliotecaris qualificats, saben que donar suport a les biblioteques escolars és bàsic per a la vida intel·lectual i cultural de l’escola i la comunitat.
L'art atrapa!
----------------------
El secret dels clubs de lectura
article de Mercè Carrillo.
Llegim plegats
 |
| cliqueu a la imatge per llegir l'article |
MOMENT FELIÇ
El curtmetratge de la residència Ibada, “Moment Feliç”, suma més de 3.000 visualitzacions en tres dies. “Encara és molt precipitat valorar-ho però l’impacte, de moment, és molt bo”, afirma David Villarreal (Navarcles, 1994), director del documental intergeneracional. El navarclí assegura que la rebuda ha estat positiva i que s’ha complert l’objectiu que tenien: participar amb un curtmetratge al CLAM, el Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles.
“Vam demanar als més petits que escrivissin una carta als residents” preguntant quin era el seu moment feliç. Sota aquesta idea comença el curtmetratge que protagonitzen 19 residents del centre amb 19 joves, entre 7 i 15 anys. La sorpresa del director va ser que “els avis van oblidar que els estàvem gravant i van mostrar històries reals”. I és que el curtmetratge mostra que el moment feliç d’una persona sol recaure en un moment compartit amb la seva família.
Tot i que les famílies l’havien vist en una preestrena privada, d’una durada de vuit minuts, la prova de foc va ser dijous 28 d’abril, en la inauguració del CLAM. El president del patronat d’Ibada, Josep Corrons, va assegurar durant la inauguració del festival que volien ensenyar “una de les tasques que es fan a la residència, una activitat que aporta experiències molt enriquidores”. Durant la mateixa gal·la d’obertura, el president de FICNA, l’entitat organitzadora del festival, Josep Maria Carrillo, va fer un reconeixement a la residència de gent gran per la tasca que ha fet pel municipi des que es va fundar.
Nancy la mare de Thomas Edison
-
Sant Jordi
I què, si la gent no llegeix?
Els camins cap a l’orgasme són personals, intransferibles i difícilment sincronitzables
 |
| Il·lustració: Joan Turu |
Les lectures obligatòries a les escoles són un mal necessari: si no n’hi hagués, alguns adolescents acabarien l’educació secundària sense haver obert ni un sol llibre. De petits se’ls ha de fer llegir sí o sí, perquè de grans puguin decidir lliurement si el vici de llegir forma part (o no i no) de la seva vida adulta.
El filòsof francès André Comte-Sponville fa una reflexió que subscrius: “Tinc tres fills que no només m’importen molt més que tots els llibres, sinó que no em preocupa saber quins llibres llegiran, ni si la lectura serà tan essencial per a ells com ho ha estat per a mi. Naturalment, no vull que siguin analfabets. Jo els he llegit històries, els he comprat llibres, els convido a llegir els llibres que van marcar la meva infància, però no vaig més enllà: és la seva vida, no la meva.”
No s’acaba el món per no llegir. S'empetiteix, perd gràcia, s'apaga una mica, però no s'acaba. Ni tan sols podem afirmar que la cultura i la literatura ens fan millors persones: d'excepcions, l'infern n'és ple. A tu et costaria viure sense els llibres, però això no vol dir que els llibres siguin imprescindibles per viure. La majoria de catalans compren un llibre per Sant Jordi i para de comptar, i bé que van tirant.
Cadascú és lliure d’invertir el seu temps a la seva manera. Tu no t’has dedicat mai a pujar muntanyes, i tens amics que són més feliços amb una excursió que amb una novel·la. No té gaire sentit voler-los convèncer que el plaer de contemplar un paisatge és inferior al que s’experimenta llegint segons quins paràgrafs. Tots plegats ja sou grandets. Els camins cap a l’orgasme són personals, intransferibles i difícilment sincronitzables.
Per Sant Jordi dieu t’estimo a les persones que estimeu. I ho feu regalant llibres i roses, com també podríeu fer-ho regalant tasses i grapadores. El problema no és que la gent només compri llibres un dia a l’any i perquè toca. Ni que es llegeixi poc i malament. El problema de debò, l'únic problema que no t'hi vulguis trobar, seria no tenir ningú a qui regalar un llibre o un clavell o una màquina de fer forats.
Font: Catorze14Cultura Viva
Histories que no hauríen d'explicar els nens
Foment a la lectura
El Dr.Sood ens ensenya a ser feliços
Els adolescents.(Vídeo interactiu de que pensen els adults dels adolescents)
Llegir per crèixer
Joan Boher
626780132-934856777
LLegir diverteix
Article sobre la lectura i internet
de Ana Carbajosa. El país
Mestre de mestres
Entrevista a Josep Maria Jarque
produïda per TEBvist
Escola inclusiva
 |
| Josep Maria Jarque |
Us adjuntem la programació de primavera de l' Entre llibres on trobareu la programació de les activitats per adults organitzades per Biblioteques de Granollers.
Entre les propostes de la programació us destaquem la trobada amb l’escriptora
Care Santos (dimecres 15 d’abril, a les 19 hores). I, la presentació del llibre
L’hort del segon origen, de Jordi Puig (dimarts 21 d’abril, a les 19.30 hores).
Ramírez, Patricia. "El síndrome de la mala madre". El país
9 de març 2015
Les millors biblioteques d'arreu del món
15 Incredible Libraries Around the World
Most beauteful
La clave de la literatura infantil es respetar a los niños: Francisco Hinojosa
La catedral de La Seu d'Urgell i la música és dels Amics de la Unió on canten alguns alumnes de l'escola.
La catedral de La Seu d'Urgell i la música és dels Amics de la Unió on canten alguns alumnes de l'escola.
I tu, què busques?
Article de Jordi Jubany del diari Ara sobre la competència informacional.
Cliqueu a:
El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura tanca l’any bibliogràfic amb … i els llibres que desitjo són: lectures infantils i juvenils per al Nadal de 2014 recomanades per bibliotecaris i llibreters.
Llibres per aquest Nadal 2014
(Grup d'animació a la lectura)
Panyee FC
Una història de superació i motivació
Benvolguts i benvolgudes!
El bloc LLIBRES AL REPLÀ dedicat a la literatura infantil i juvenil celebra el seu primer any de vida. I és per aquest motiu que hem organitzat la 1a Festa de Llibres al Replà el properdissabte 10 de maig, a partir de les 10'30 h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona (carrer Sant Pere més baix 7). Hem reunit cinc il·lustradors amics dels quals hem parlat en alguna entrada al bloc durant aquest primer any, i els hem demanat si acceptarien treballar en directe davant del públic, com ho farien als seus respectius estudis. La Pilarín Bayés, en Jordi Lafebre, la Cristina Losantos, en Xavier Salomó i la Noemí Villamuzaens han dit que sí, i allí els podreu trobar, il·lustrant en directe un conte que l'escriptora Maria Carme Roca ens ha fet per a nosaltres. Al final de la jornada, sobre les 12'30, farem un col·loqui amb els il·lustradors i il·lustradores i l'autora del text, que moderarà la Teresa Duran, autora i especialista en LIJ.
Us volem convidar a passar-vos per la biblioteca, veure com treballen els autors, parlar amb ells i amn nosaltres, i assisitir, si us ve de gust, a la conversa informal posterior.
Només tenim un any, però estem il·lusionats amb el projecte i amb el seu futur. I és per això que volem compartir amb vosaltres, els receptors de la LIJ, aquesta experiència creativa.
Ens veiem dissabte, aquest cop al replà principal de la Bonnemaison!
Abraçades!
Ignasi Blanch, Àngel Burgas, Glòria Gorchs, Sñilvia Fernàndez, Pep Molist i Joan Portell, els inquilins de LLibres al replà.
Mireu el bloc:
Recomanacions de Sant Jordi 2014 de la BRU
Recomanacions de primavera 2014
En homenatge a Pete Seeger
Pete Segeer ha mort als noranta-quatre anys, una llegenda de la música folk nord-americana, que va destacar pel seu activisme en favor dels drets civils i contra la guerra, amb un gran protagonisme en les protestes multitudinàries contra la guerra del Vietnam.
Frases de Pete Segger.
(El·laborat per Maria Dolors Boleda)
Recomanacions de la Biblioteca Roc Umbert de Granollers:
Recomanacions per aquest Nadal:
El
Grup d’Animació a la Lectura és un grup de treball de l’Escola
Pia de Catalunya format per mestres, professors i bibliotecaris que
s’encarrega de dur a terme activitats de difusió de la lectura
lúdica a totes les nostres escoles.
El
nostre objectiu és difondre el plaer de la lectura, i és per aquest
motiu que promovem les Maletes viatgeres, organitzem el pla
Exploradors de LLibres, elaborem llistats trimestrals de llibres
recomanats, i proposem lectures de qualitat a les nostres escoles.
Esperem
que gaudiu molt dels llibres que us recomanem, i us animem a visitar
la nostra pàgina web on hi recomanem altres llibres i algunes
activitats relacionades amb la lectura que segur us podran
interessar. Ens podreu trobar a: http://elgoigdellegir.escolapia.cat/
18/11/2013 Tema del dia 2 (18-11-2013): Setmana de la Ciència a l'Escola Pia de Granollers. Entrevista a Miquel Àngel Marcé, cap del Departament de Ciències i Tecnologia de secundària, i a Aina Rebasa, de 2n. de batxillerat, i Marina Rubio, de 3r. d'ESO.
L'entrevista
Parlem d'escola inclusiva amb Josep Maria Jarque, professor de pedagogia terapèutica i Noemí Santiveri, secretària de la Plataforma de l'Escola Inclusiva. I la participació de la Directora general d’educació infantil i primària, Alba Espot.
Entrevista a Mariona Trabal, mestra i responsable de la
biblioteca de l'Escola Orlandai (Barcelona).
En el escenario de TED2013, Sugata Mitra expone su audaz deseo de TED Prize: "Ayúdenme a diseñar la Escuela de la Nube", un laboratorio de aprendizaje en India, donde los niños pueden explorar y aprender unos de otros, utilizando los recursos y tutorización a través de la nube. Escuchen su visión inspiradora de los Entornos de Aprendizaje Auto-Organizados (EAAO) y aprendan más en tedprize.org.
Recomanació de lectures”Educació emocional"
Recomanació de llibres estiu 2012
Les recomanacions de llibres han estat fetes per:
Grup d'animació a la
lectura
(Sadurní Tudela,
Montserrat Plans, Conxita Tarruell, Feliu Carreras, Jordi Parés, Rosi dos
Santots, Teresa Terricabras, Elisabet Moreras)
- ENTRE LLIBRES HIVERN HIVERN 2012
En aquest link hi trobareu la programació de les activitats organitzades per Biblioteques de Granollers. També podreu consultar l’oferta d’activitats literàries de la ciutat.
The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore
Inspired, in equal measures, by Hurricane Katrina, Buster Keaton, The Wizard of Oz, and a love for books, “Morris Lessmore” is a story of people who devote their lives to books and books who return the favor. Morris Lessmore is a poignant, humorous allegory about the curative powers of story. Using a variety of techniques (miniatures, computer animation, 2D animation) award winning author/ illustrator William Joyce and Co-director Brandon Oldenburg present a new narrative experience that harkens back to silent films and M-G-M Technicolor musicals. “Morris Lessmore” is old fashioned and cutting edge at the same time.
“The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore” is one of five animated short films that will be considered for outstanding film achievements of 2011 in the 84th Academy Awards ®.
Film Awards Won by “The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore”
To date, “The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore” film has drummed up fans all over the world taking home the following awards:
· Cinequest Film Fest: Best Animated Short
· Palm Springs International ShortFest: Audience Favorite Award
· SIGGRAPH: Best in Show
To enjoy “Morris Lessmore” and other Moonbot Apps please visit the following links:
tinyurl.com/lessmoreipad
tinyurl.com/numberlys
tinyurl.com/bullseyeapp
RECOMANACIONS DE LECTURES PER AQUESTS NADAL
7è premi infanti de l'atrapallibres 2011/2012
Isabel Solé
Catedràtica del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona
La competència lectora. Una clau per l'aprenentatge.
Jose Antonio Abreu es el carismático fundador del sistema de orquestas juveniles que ha transformado la vida de miles de niños en Venezuela. Aquí, él comparte su maravillosa historia y revela un deseo que podría tener un gran impacto en los Estados Unidos y demas paises del mundo.
Tenim un vídeo d’aquesta orquestra Venezolana a la
mediateca de l’escola.
| 11 JUL 11 | La conferencia TED de Adrián Paenza El placer de tener un problema no resuelto en la cabeza Los desafíos del aprendizaje, las preguntas y la belleza del conocimiento. Una conferencia magistral de un divulgador que no resigna la calidad científica para hacerse comprender. La conferènciahttp://www.solohijos.com/newsletter/news.php?num=191_1 |
