La vaga del vell pollastreUn matí el vell pollastre
ja no va voler cantar.
Les gallines, estranyades,
“què et passa?”, van preguntar.
-Vell pollastre, estàs afònic?
O potser t’has refredat?
Ai, ai, ai se’t veu lacònic.
No estàs pas enamorat?
-Com que avui no has cantat
ningú no s’ha despertat
i les vaques de l’estable
per munyir se’ns han quedat!
-Els garrins de la porquera
no fan res més que plorar
perquè amb la truja d’esquena
ja no han pogut mamar.
I llavors el vell pollastre
va respondre amb dignitat:
-Ja sóc vell i estic cansat
de cantar sense sentit.
A la gent ja no li agraden
cap dels meus quiquiriquis.
- He escaïnat a Alexandria
fins damunt d’un baobab.
I he de dir que no hi ha públic
més roí que el de ciutat!
-Dels matins de tot el món,
n’era jo l’emperador.
I ara mira quina cosa:
s’han comprat despertador!
Andreu Galan
Tenim el llibre a la mediateca. Hi ha 21 poemes sent l’eix central el riure, l’humor, els costums… Un llibre que es llegeix amb una sola mossegada
ÒPTICA MATINERA
he vist un gra de sorra igual en tot
a un altre gra de sorra
i una alta muntanya que talment
semblava just això:
una altra idèntica muntanya.
Que està passant-me, doctor?
Andreu Mut
