Amic, vol venir?
En unes mans clivellades pel temps,
llaures el futur, sembrant el present.
En unes mans expertes, oh gat vell!,
s’hi llegeixen històries colpides pel vent.
En unes mans colrades per l’esforç
d’oracles vençuts i tornades a port.
En un es mans que recullen el fruit
d’un jaç compartit, de l’ofrena i l’amor.
Dóna’ns la mà, la mà, i sortim a buscar,
aquelles estrelles que es fogaran.
Que no se’ns faci tard, i sortim a buscar,
aquelles manetes que es faran grans
a dins les teves…
Mans sense guants, mans de pedra i fang,
mans tremoloses, s’han desfet en sorra.
Mans infinites, també s’han fet petites,
mans d’aprenent, ara són escola.
Dóna’ns la mà, la mà, i sortim a buscar,
aquelles estrelles que es fogaran.
Que no se’ns faci tard, i sortim a buscar,
aquelles manetes que es faran grans
a dins les teves…
Mans de gegant han partit mil pans,
obrint el cor, i el cor a les mans;
punt de trobada, una taula parada,
per brindar avui una altra vegada.
Una altra vegada…
