dimecres, 28 d’octubre del 2020

Dijous, "mercat" a Granollers poesia a l'escola

 


Pluja de tardor:
embriaguesa morta,
atrapant el viu hivern.

Pilar Jarque




Agafa't a la vida

Viu a poc a poc, lluita, somriu,  estima't i estima, il·lusiona't, beu de l'alegria,.. i el vent ja farà la seva feina. El cor, el batec de la teva vida.

No deixeu mai de bategar!

La nostra biblioteca

 

divendres, 23 d’octubre del 2020

Dia de la biblioteca, aquest any més que mai!

Dissabte 24 d’octubre se celebra el Dia de les Biblioteques, d’ençà de 1992, en record a la destrucció de la biblioteca de Sarajevo durant el conflicte dels Balcans. Aquesta commemoració ens recorda la necessitat de seguir impulsant les biblioteques, de fer visible el seu paper a la societat actual com a lloc de trobada amb la cultura i el coneixement i com a instrument de millora de la societat. Aquesta celebració és una iniciativa de l‘Associació Amics del Llibre Infantil i Juvenil.

Aquest any més que mai, amb la problemàtica que planteja la COVID-19, les biblioteques escolars són imprescindibles. De forma presencial o virtual, centralitzades o deslocalitzades, continuen fent la seva feina, apropant la lectura als infants i donant suport a l’aprenentatge. Volem destacar el seu paper com a recurs que ajuda a prevenir i pal·liar les fractures social i digital. I agrair, sobretot, la feina dels centres, dels docents i responsables de les biblioteques escolars, dels alumnes i de les famílies que treballen per fer-ho possible.

Font: Biblioteques escolars de Catalunya



CATÀSTROFE!, ara més que mai amb la biblioteca escolar:

Aprofitant que tots estàvem ben embolicats amb el  malvat  coronavirus. Ens han segrestat a la bibliotecària, sabem del cert que han sigut uns bandits tal com ens relata la Margaret Mahy al seu llibre d'El segrest de la bibliotecària  i que L'increïble nen menja llibres els ha ajudat cruspint.-se gran part dels llibres de la biblioteca. Cal fer alguna cosa per trobar-la i rescatar tots els llibres. Però com ens organitzem? No serà pas fàcil.
Sort que dos dels millors usuaris de la biblioteca, Un bicho extraño i L'ós que estimava els llibres, s'han amagat entre les prestatgeries i tenen pistes per poder anar a rescatar a la bibliotecària. Han avisat a La senyora dels llibres, tots plegats s'han informat de com poder seguir les pistes per rescatar la nostra dolça bibliotecària,  amb Un llibre, han aconseguit trobar-la.
Per celebrar-ho hem avisat El lleó de la biblioteca, el lleó per no estar sol ha rugit amb totes les seves forces: Ratpenats a la biblioteca! i un munt d'usuaris han vingut a l'instant. Tot seguit ens
 hem reunit amb els llibreters de Mi maravillosa librería ens han donat un cop de mà per poder tenir a punt la nostra biblioteca i l'ajut ha valgut la pena ja que  la biblioteca  ha quedat preciosa. Ara toca gaudir de la nostra biblioteca, cuidar-la, estimar-la i estar atents de que mai més ens segrestin la bibliotecària i es mengin els tresors que amaga la biblioteca.

Pilar Jarque i Martínez



dimecres, 21 d’octubre del 2020

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

 



Felipe Boso


“Tinc una teoria: si t’enamores sota la pluja, l’amor perdura més que no si fa bon temps”. 
de Sergi pàmies. Recitat per Sílvia Bel
-

Gaudiu sota la pluja

dimecres, 14 d’octubre del 2020

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Avui us volem presentar dues bellísimes novetats de poesia.
Una pels més petits
Bilbao, Leire. Bitxompoemes i altres bèsties. Kalandraka
Una pels més grans
Martí i Bertran, Pere. Taroda: Haikus de les quatre estacions. Andana

En el llibre d'en Pere Martí hi ha aquestes dues definicions de poesia que les he trobat molt encertades:

"La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, n'apareix una altra d'insospitada. (Joan Brossa. Barcelona 1919-1998)

"Brevetat, que n'ets de llarga". (Andrés Neuman. Buenos AIRES , 1977) 

 


Estacions I


Callant callant
va cap dins
callant callant
l'aigua a les fulles
callant callant
passa l'estiu
callant callant
l'hivern arriba.

Estacions II

Quan ve l'hivern
trec la llengua a la neu
La primavera
em du flors a la boca.
L'estiu és temps
de tot d'ocells al cap.
A la tardor
el vent em despentina.


Leire Bilbao 



Tardor

Som a Castella
tardor sense magranes
em fa estranyesa.

El sol es colga
en l'hoitzó quimèric.
M'embadaleixo

Els ocells alcen
el vol en estol ràpid:
núvols que dansen.

L'esbarzer punxa,
però són tan rebones
les negres mores.

Les orenetes
a milers els fils omplen:
el fred s'acosta. 


Pere Martí i Bertran


 


 


dimecres, 7 d’octubre del 2020

LA NOSTRA MEDIATECA | Visita virtual per la mediateca

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola



"Veure que tot és passatger, efímer i que no s'hi pot fer res, 
ens allibera de la responsabilitat de dominar-ho tot."

Alexandre Jollien

A la mediateca tenim 1 dels seus llibres:



Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio dos luceros que, cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado 
y en las multitudes el hombre que yo amo.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
me ha dado el oído que en todo su ancho 
graba noche y día grillos y canarios 
martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
y la voz tan tierna de mi bien amado.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado el sonido y el abecedario,
con él las palabras que pienso y declaro:
madre, amigo, hermano y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado la marcha de mis pies cansados
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos,
y la casa tuya, tu calle y tu patio.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano 
cuando miro el bueno tan lejos del malo 
cuando miro el fondo de tus ojos claros.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado la risa y me ha dado el llanto 
Así yo distingo dicha de quebranto 
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto 
y el canto de todos que es mi propio canto.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Violeta Parra