Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg.
Volien anar a veure món,
travessant el mar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Quan hi havia tempesta
s'ho arranjaven molt bé:
enfilant-se a la cua d'en Puff,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas.
I quan Puff els va fer un crit,
els pirates van callar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món
que li van agradar tant.
Una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar.
I a poc a poc, molt lentament,
se'n va tornar al fons del mar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Leonarrd Lipton i Peter Yarrow
Lipton es va inspirar en un poema d'Ogden Nash de 1936.
