Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leire Bilbao. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leire Bilbao. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de gener del 2021

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola


Bitxopoemes o altres bèsties de Leire Bilbao,  il·lustrat per Maite Mutuberria. Editorial Kalandraka. Adaptació al català de Jaume Subirana.
Un llibre de poesia dividit en quatre parts a on el so i el ritme dels poemes està present en tots ells i acompanyat de unes grans il·lustracions.

Per primària i secundària. Aquest poema el podeu llegir en veu alta, una bona manera de començar el dia

POEMA DEL RIURE


Quan algú riu de pla,

hahaha haha ha.


Per si no rius ben bé

hehehe hehehe he.


Si vols semblar més fi

hihihi hihihi hihi.


Quan riu tot un senyor

hohoho hohoho ho ho.


Si només rius per tu,

huhuhu huhuhu hu hu.


Leire Bilbao


Petita mostra del llibre Bitxopoemes i altres bèsties per els alumnes de PRIMÀRIA




Per SECUNDÀRIA

 Una noche de octubre de 1977 de Leire Bilbao
recitada per Tomàs Galindo

dimecres, 14 d’octubre del 2020

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Avui us volem presentar dues bellísimes novetats de poesia.
Una pels més petits
Bilbao, Leire. Bitxompoemes i altres bèsties. Kalandraka
Una pels més grans
Martí i Bertran, Pere. Taroda: Haikus de les quatre estacions. Andana

En el llibre d'en Pere Martí hi ha aquestes dues definicions de poesia que les he trobat molt encertades:

"La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, n'apareix una altra d'insospitada. (Joan Brossa. Barcelona 1919-1998)

"Brevetat, que n'ets de llarga". (Andrés Neuman. Buenos AIRES , 1977) 

 


Estacions I


Callant callant
va cap dins
callant callant
l'aigua a les fulles
callant callant
passa l'estiu
callant callant
l'hivern arriba.

Estacions II

Quan ve l'hivern
trec la llengua a la neu
La primavera
em du flors a la boca.
L'estiu és temps
de tot d'ocells al cap.
A la tardor
el vent em despentina.


Leire Bilbao 



Tardor

Som a Castella
tardor sense magranes
em fa estranyesa.

El sol es colga
en l'hoitzó quimèric.
M'embadaleixo

Els ocells alcen
el vol en estol ràpid:
núvols que dansen.

L'esbarzer punxa,
però són tan rebones
les negres mores.

Les orenetes
a milers els fils omplen:
el fred s'acosta. 


Pere Martí i Bertran