Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dana. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 d’octubre del 2025

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Feliu Ventura ha llançat aquest dimarts un avançament del seu nou disc, previst per al 2026. L'artista xativí ha publicat una nova cançó, Quan el cel es tornà negre, que és una dansada tradicional amb un missatge contra la gestió de la gota freda de l'octubre de 2024 al País Valencià. L'acompanyen La Maria, Noèlia Llorens 'Titana', Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent en una cançó d'arrel i de denúncia que beu de la música tradicional valenciana amb l'objectiu de transmetre urgència, indignació i determinació.

"Els valencians tenim, com a mínim, una catàstrofe per generació", diu Ventura, que assegura que el nou tema "no parla de meteorologia, sinó de memòria". "Parla de la indignació compartida davant una barrancada gestionada, amb resultats mortals, per incompetents amb competències i per negacionistes del canvi climàtic. També explica com un poble autoorganitzat ha estat infinitament més eficaç i àgil, tant en l’emergència com ara en la reconstrucció", ha afirmat l'artista.

Font: Diari de Barcelona

dimecres, 6 de novembre del 2024

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang, 
l'aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades; 
els carrers plens de fang, les sabates amb fang, 
la boira, el caseriu i l'esgarrany d'un arbre. 
El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.

He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
(i l'he sentida caure brutalment al poal),
i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.
He plorat molt. He vist coses. He plorat molt".

Vicent Andrés Estellés, Llibre d'Exilis (1971)


Pilar Jarque




dilluns, 4 de novembre del 2024

Suport al país Valencià

 

Aquesta és la cara de la Sunan quan veu venir el tsunami, segons abans de desaparèixer sota l'aigua. En Xavier i la Meritxell ens expliquen que per ells va ser la imatge i la decisió més intensa que van pendre com autors. Avui volen recordar a la Sunan, com homenatge a la gent de Valencia, en el dolor i la pèrdua.
Ni els autors ni nosaltres mai hauríem imaginat que pogués ser tant real aquest esglai

Meritxell Martí i Xavier Salomó

Si voleu tenim el llibres de Sunakay a la biblioteca de l'escola