Música amb causa

"Cançons de llibertat" és la versió d'un popular tema de Bob Marley que han fet diversos músics catalans en suport de la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, que lluita per millorar les condicions de vida dels refugiats. Comença Natxo Tarrés i, a poc a poc, s'hi sumen veus i instrumentistes, enregistrats en diferents indrets de Catalunya.
El videoclip, anomenat "Música amb causa", és el projecte de final de curs dels alumnes de l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona, l'EMAV. Els artistes que hi participen són Natxo Tarrés, Judit Neddermann, Alba Marbà, The Sey Sisters, Cor Geriona, Dídac Fernández, Carles Ratera, Ricard Puigdomènech, Topata (Òscar Ribera), Clàudia García-Albea, Ramon Franch, Nil Mujal i Miquel Rojo.
"Cançons de llibertat" és la versió de la cançó "Redemption Song", de Bob Marley, adaptada al català per "Natxo Tarrés & The Wireless". Les imatges del camp de refugiats han estat gravades per Oriol Barri a Vassilikà, a Grècia. El vídeo es va penjar a YouTube el 31 de maig del 2017.

Font: CCMA

Casa nostra casa vostra

"Quan vingueren a buscar els jueus
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas jueu.

Quan vingueren a buscar els comunistes
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas comunista.

Quan vingueren a buscar els sindicalistes
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas sindicalista.


Quan vingueren a buscar els catòlics
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas catòlic.

I quan vingueren a buscar-me
no quedava ningú
per impedir-ho o protestar"

Text atribuït segons les fonts a Pasteur Martin Niemoller o a Louis Neederemeyer del llibre L'anyell que no volia ser un xai d'en Jan Didier

Recursos d'ajuts als refugiats

PROGRAMA CATALÀ DE REFUGI (Mentors refugiats)

Casa nostra casa vostra

Lectures 

Tenim els llibres a la mediateca


Llibres infantils

l

Un lloc per a la Rula

Roc i l'escala de les porters secretes

Juvenil i adults

Guerra Y si te pasará a tí?

El secret del meu turbant

Quan èrem refugiats

Si això és un home

Triologia de la nit

En el mar hi ha cocodrils

Il·lustrats

Emigrantes

El diario de las cajas de fósforos

Sílvia Morilla i Núria Pujolàs

Gràcies Òscar Turull per recomanar-nos aquesta cançó.

Rusó Sala canta : "Mare me'n vaig a França
"Homenatge als deportats catalans als camps nazis"

Dijous mercat a Granollers poesia a l'escola

Mitjançant la campanya, Volem acollir,més de 20 veus s'han agrupat per cantar al Mediterrani: vol ser un cant a la vida i a la solidaritat per sensibilitzar a la gent i donar suport als refugiats.

“Mediterráneo” s’ha gravat amb la participació de Manolo García, Estopa, Els Amics de les Arts, Pablo López, Antonio Orozco, Gossos, Marina Rossell, Elèctrica Dharma, Judit Neddermann, Joana Serrat, Gossos, Sidonie, Santi Balmes, Jofre Bardagí, Gemma Humet, Shuarma, Ismael Serrano i Manu Guix.

La campanya preveu una manifestació el pròxim 18 de febrer, amb sortida a les quatre de la tarda a la Plaça Universitat fins a la Barceloneta. Abans, hi haurà una recollida de signatures pel manifest #volemacollir a tot el territori el 4 i 5 de febrer.

Quizás porque mi niñez
Sigue jugando en tu playa
Y escondido tras las cañas
Duerme mi primer amor,
Llevo tu luz Y tu olor
Por dondequiera que vaya,
Y amontonado en tu arena
Guardo amor, juegos Y penas.

Yo, que en la piel tengo el sabor
Amargo del llanto eterno
Que han vertido en ti cien pueblos
De Algeciras a Estambul
Para que pintes de azul
Sus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
Tu alma es profunda Y oscura.

A tus atardeceres rojos
Se acostumbraron mis ojos
Como el recodo al camino.
Soy cantor, soy embustero,
Me gusta el juego Y el vino,
Tengo alma de marinero.
Qué le voy a hacer, si yo
Nací en el Mediterráneo.

Y te acercas, Y te vas
Después de besar mi aldea.
Jugando con la marea
Te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
Perfumadita de brea
Que se añora Y que se quiere
Que se conoce Y se teme.

Ay, si un día para mi mal
Viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca
Con un levante otoñal
Y dejad que el temporal
Desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo
Entre la playa Y el cielo...

En la ladera de un monte,
Más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.
Mi cuerpo será camino,
Le daré verde a los pinos
Y amarillo a la genista.

Cerca del mar. Porque yo
Nací en el Mediterráneo.

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Tal i com diu Jango Edwards només arreglarem aquest món amb els somriures (la nostra arma de construcció massiva) i nosaltres i aportem la nostra petita part música i poesia.

Avui doncs us enviem un somriure, una coreografia de Body percussion (Santi Serratosa i Mariona Castells) amb música de Dmitri Shostakovich i un poema de Quim Ponsa

Refugiats

Faré un crit
que esborri les mil llàgrimes glaçades
que pengen ara alades de les pestanyes.
Un crit mut, engolit pel propi instant
on la ràbia m’omple la gola fins l’esglai.
Un crit seré, que m’esquinci l’ànima
quan la imatge em retorni els ulls
de l’infant que mira poruc a la mare
preguntant-li tant sols per què?.

Un crit terrible per cada incomprensió,
per cada dubte de la bona gent
a qui enganyen des d’un sofà
amb noticies incertes i manipulades.
Un crit d’espant per cada bomba,
per cada ganivetada al món civilitzat,
per cada esgarip i cada flama perversa
que crema, de fet i de paraules
la seva irreal realitat desesperançada.

Faré un crit que desglaci les llàgrimes
per poder seguir escrivint aquestes coses.
Lletres inútils que potser no seran llegides
que potser no seran enteses o compartides
per gent que veu en l’altre, sempre un enemic.

Quim Ponsa