Plantar sobre la terra
Pilar Jarque
8 de març
Les paraules
se m'entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me'n.
Se m'amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d'ulls que endevino
plens de guspires.
Soc amb vosaltres
a través de la pell
d'aquest cos que estimo.
Montserrat Abelló
Letras
Has aprendido a conocer las letras
y vas con ellas a formar palabras.
Hijo, las letras, en su oscura tinta
llenas están de luz. Mira: las unes
leyendo gato… lobo… rana… mula…
y ves abrir al lobo de los cuentos
la enorme y negra boca; relamerse
con egoísta fruición al gato;
ves a la rana súbita en cuclillas
dispuesta al brinco; y al a fuerte mula
tirar del carromato estrepitoso.
Todo se anima en ti. Son alas
de tu imaginación las letras. Oyes
al descifrarlas, resonar en torno
la armonía del mundo. Mira, hijo,
todo lo dicen unas cuantas letras.
Ya sabrás, ya sabrás cuando la vida
te lleve por sus ásperos caminos,
que unas letras, AMOR, lo inician todo;
que todo para en unas letras: MUERTE.
Enrique Diez Canedo
Envejo els ocells
 |
| Fotografia Teresa Jarque |
perquè tenen ales
— però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
— però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
 |
| Montserrat Martínez de Cabanyes |
no poden trenar cabells,
sospesar pedres
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten
Vull mans
i no vull ales!
Montserrat Abelló
 |
| Teresa Jarque |
 |
| Teresa Jarque |
Llista de coses que m'agradaria compartir durant aquest nou curs
Un poema que ens convidi a pensar:
SOVINT DIEM
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
Montserrat Abelló
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
Una cançó que ens convidi a ballar:
Els últims tres llibres que m’hagin enganxat:
L’estilita, Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers i Mare medusa
Un racó que convidi a pensar:
 |
| Fotografia Teresa Jarque |
 |
| Fotografia Teresa Jarque |
 |
| Pilar Jarque |
 |
| Tenim el llibre a la mediateca |
 |
| Observatori Castelltallat |
 |
| Areceli Podeu mirar i remirar el seu blog Inventari d'il·lusions |
 |
| Fotografia Joan Jarque |
 |
| Joan Jarque |
