dimecres, 16 de desembre del 2020

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola


Pilar Jarque


Para los niños

Pilar Jarque

Las altas colinas, las cuestas
de estadísticas
están ante nosotros.
la subida escarpada
de todo sube,
sube, mientras todos nosotros
bajamos.

El siglo que viene
o el siguiente,
dicen,
habrá valles, pastos...
Nos podemos encontrar allí en paz,
si llegamos.

Para subir estas cumbres venideras
una palabra para ti, 

para ti y para tus hijos:

estad juntos,
aprended las flores,
id ligeros.

Gary Snyder

For the children

The rising hills, the slopes,
of statistics
lie before us.
the steep climb
of everything, going up,
up, as we all
go down.

In the next century
or the one beyond that,
they say,
are valleys, pastures,
we can meet there in peace
if we make it.

To climb these coming crests
one word to you, to
you and your children:

stay together
learn the flowers
go light.


divendres, 11 de desembre del 2020

Recomanacions Nadal 2020

El grup d'animació a la lectura us porta els seus recomanats per Nadal amb una mica de novel·les, àlbums, temàtica especial coronavirus i algun videojoc. Esperem que us agradin. I si voleu més idees podeu consultar els nostres llistats anteriors aquí: 2011-19 Salut i bones festes!

Visita a La Gralla

A finals del 1r trimsetre amb els grups de 1r i 2n d'ESO sempre anem a fer la visita a diferents ens socials i culturals de la nostra ciutat. 

Com que aquest curs no serà possible la llibreria La gralla ens ha preparat unes recomanacions que durant la setmana vinent les presentarem a les aules.

També ens ha fet un tríptic amb les ressenyes corresponents dels llibres recomanats.

Els podeu mirar a:

Recomanacions Nadal 2020 de La Gralla



dimecres, 9 de desembre del 2020

El dia que va arribar la guerra

El dia que va arribar a la guerra és un poema de Nicola Davis. Quan Nicola Davies, l'any 2016 va saber sobre la història real d'una nena refugiada que no li deixaven anar escola perquè no tenia cadira i que el govern conservador del Regne Unit votava en contra una llei dels nens refugiats no acompanyats, va tenir la necessitat imperiosa d'escriure aquest poema, Jackie Morris va llegir el poema i va dibuixar una cadira solitària. A partir d'aquí es va estendre a les xarxes i qui volia podia donar suport al fet dibuixant una cadira solitària.(#3000chairs)

Jackie Morris

Cartellera Biblioteca 1r trimestre:

Va ser llegir el poema/llibre, la sang ens bullia tal i com explica Nicola Davies i vam voler mostrar el rebuig davant d'aquesta situació (nens refugiats sense acompanyament) que lamentablement segueix entre nosaltres. 

Des de la Bibliotecaescolar ens hem volgut sumar aquesta protesta presentant el llibre El dia que va arribar la guerra i fent una exposició viva a la nostra cartellera de primària.

L' exposició la vam iniciar a principis d'octubre,  donant l'oportunitat a tota la comunitat educativa de poder-hi participar durant els dies que ha estat exposada. Vam deixar una llibreta en blanc al costat de la cadira a on tothom que volia podia aportar allò que li sugerien els diferents dibuixos, paraules, frases... que hem anat afegint setmana darrera setmana.


Juguem?


ESCRIT COL·LABORATIU (cada color són escrits de diferents persones):


Molt podria ser que vingués un Rei molt i molt important per poder seure a la trona, però de ben segur que el rei no voldrà seure tot sol i voldrà celebrar un gran sopar amb tots vosaltres, ja que de ben segur que tenim molt a celebrar. Et seguirem esperant per poder compartir grans menges i llibres que de ben segur que ens faran més lliures. Tot això ho compartirem a casa amb el pare la mare i el germanet Sabem que vindràs!  

Mmmmm! Que bé que és descansar en el caliu de la llar!

Això és art!; entre tots farem una gran exposició.

- Quina panxa més gran, mare!

- Seu a la cadira i descansa, que està a pun d'arribar I No sabíem que havia arribat per quedar-se.

- Això es posa emocionant (i el que vam aprendre va ser…

 

Emocionat? més aviat fa por. Quina POOOOOR!

 

GUERRA… escampada per tot arreu tot va passar a ser vermell amb alguns punts brillants!

Xxofff ! Plop ! Plop ! Plop !

 

Amb una cadira no en tindrem pas prou….

 

Esclata la guerra, sense demanar permís

I ara què?

Com?

Per què?

I tu,  on ets?

On et puc trobar?

Eoo!

Eooooo!

 

Amb una cadira no en tindrem pas prou….

 

Això és un misteri


Marxem

Fugim

No volem guerra,

no la volem!

Tu, jo, nosaltres, tothom...

Ens meresixem quelcom millor

Fem-lo possible


És un misteri


La cadira és per poder seure i reposar iilergir tranquil·lament