Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Teresa Jarque

«Dona» 

Tu i jo som dones d’heura.
embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,

graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix... i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.

Marta Pérez Sierra

La mejor revolución:

no darme por vencida,
no entrar en sus cantos de sirena,
no permitirme la amargura,
no dejar un espacio para el odio,
no olvidar la mirada de niña,
no dar por perdida la esperanza.

Begoña Abad 

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Ocell roig, de Mary Oliver (Ohaio, 1935), traduït i prologat per Corina Oproae (Godall edicions, 2018)

Li pregunto al Percy com hauria de viure la meva vida

Estima, estima, estima, diu el Percy.

I corre tot el que puguis

per platges daurades, o per runes, o per polsim.

 

Després ves a dormir.

Oblida’t de la calor del cos, del cor que batega.

Després, confia.

-----------------------------------

Fotografia Teresa Jarque

Instruccions per viure una vida:

Para atenció.

Meravella’t.

Digues-ho.

Mary OLiver

 Mary Oliver la poeta que a través de la natura arriba a l’esperit.

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

 

Túmult de vent

Fotografia Teresa Jarque

És tan subtil la ratlla que separa

la llum de l'ombra, que em confonc sovint

I de sobte camino a les palpentes.

Més que perdut, distant, no goso fer

preguntes a l'estrany que m'acompanya.

¿ Si el vell espill consuetudinari

no reflecteix la imatge que voldria,

qui sinó jo pot sentir-se'n culpable ?

Assegut i en silenci, faig recompte

de dubtes i mancances per no perdre

ni el goig de viure ni la confiança.

Miquel Martí i Pol

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Envejo els ocells

Fotografia Teresa Jarque

perquè tenen ales

— però no tenen mans.

Envejo els arbres

perquè tenen branques

— però no tenen mans

ni ungles.

No teixeixen xarxes,

ni fan cistells,

Montserrat Martínez de Cabanyes

escombres, garlandes;

no poden trenar cabells,

sospesar pedres

ni bastir cases.

 

He envejat els ocells,

però les mans

són fortes,

estimen,

donen i accepten

 

Vull mans

i no vull ales!

Montserrat Abelló

Teresa Jarque

Teresa Jarque

Dijous. mercat a GRanollers poesia a l'escola

     Preg

Sol de tardor que comences Fotografia Teresa Jarque a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de melangia els passadissos del cor i que duus a cada cosa tendrament la seva mort, fes-me entrar a la teva dansa, sol de tardor complaent, vés minvant sense recança els poders que té la ment, apilona'ls amb les fulles que, cansades del seu vol, amb un esclat incendies i es perden en fumerol. Narcís Comadira

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

ARA QUE EN TENIM SIS

Quan en tenia tres

no feia gaire res.

Quan en tenia quatre

només feia teatre.

Quan en tenia cinc

VIVIA

VIVIA

Però ara, amb sis, soc...

Tant eixerida

Tant eixerida

Que tindré sis anys 

per tota la VIDA

A.A. Milne,

Fotografia Teresa Jarque

Now We Are Six

“When I was One,

I had just begun.

When I was Two,

I was nearly new.

When I was Three

I was hardly me.

When I was Four,

I was not much more.

When I was Five, I was just alive.

But now I am Six, I'm as clever as clever,

So I think I'll be six now for ever and ever.”

A.A. Milne

Fotografia Teresa Jarque

Tenyeix de blau el temps:

transfigura el somni,

transgredeix els mots.

Fes que els seus colors esclatin

al raig de la font.

Que l’aigua humitegi els ulls

Que la seva frescor gelada

temperi el foc d’aquestes mans

que cremen.

Fes teu aquest desig.

I endinsa’t al cor

de les paraules

Montserrat Abelló

Fotografia Teresa Jarque

"M'enamora la vida. La seguesc a totes bandes.
M'enentre al bar i puge l'escaleta.
Compre flors i diaris. Mire els núvols"

Vicent Andrés Estellés. Sonets mallorquins (1968-1969)

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Fotografia Teresa Jarque

Pilar Jarque

POESIA DIBUIXADA és un projecte literari i multimèdia on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis.

Impulsat per celebrar els 15 anys de LletrA (Universitat Oberta de Catalunya) com una col·laboració de la UOC i Catorze.cat.

Cafè literari/ Cata ACapella

El cafè literari del tercer trimestre consistirà en una cata literària a partir del conte de Roald Dahl El tast, i d'altres llibres sobre la cultura del vi i la gastronomia, tant novel·les com textos més tècnics, exposats tots ells durant aquest dies a la mediateca.

A més, podrem acompanyar les lectures amb una altra cata, aquesta de vins a ACapella, amb el vinicultor Joan Jarque.

Totes dues cates tindran lloc el divendres 2 de juny, de 3 a 5 de la tarda, a la mediateca de l'escola.

Si voleu venir cal que confirmeu la vostra assistència (nom i cognoms) a:

Tast literari

Fotografia Teresa Jarque

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

"La vida sembla llarga,

els moments tenen una fugacitat

terrible."

Josep Pla

Fotografia Teresa Jarque. Angkor, Cambodja

Brevetat de Cesk Freixas Música de Nicolas Faar

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

HUIR de Marçal Font

Huir, como si quemara la sombra. Huir. Huir como el viento, como el agua, como la piedra. Huir del mar, huir de la sal, huir de la arena, huir de la vida como si la vida en ello nos fuera. De los brazos de la matrona a los sepultureros. Huir. De Domingos con prisa, de madrugones graníticos, de siestas calcáreas, de sueños de arenisca. De poemas en servilletas, de dogmas sin crítica y de la crítica con caretas, de la academia sin sangre y de la sangre sin sapiencia. Huir. De quien canta un salmo igual que un gol, de quien canta un gol igual que un parto. De quien invoca guerra con Paz en la boca, del disidente a deshora, del que por tí mataría y del que sin tí se mata. De la lucha sin sentido y del sentido en simulacro.

Huir. De quien no ama Belleza, de quien no consume Belleza, de quien no devora Belleza, de quien no es un adicto empedernido de la Belleza y la busca hasta en los recovecos más repugnantes del mundo, porque sólo nos salvará Belleza. Huir de todos los demás hasta quedar solos. De los ecos, los reflejos, los fuimos, los habíamos, los hubiéramos, los habríamos sido… De ti y de mi, del nosotros, del “como ellos”, los para siempres y jamases.
Huir. De quien tiene más camino en la lengua que en la suela, más cicatriz en papel que en la piel, más curriculum que vida de capa y espada. Huir de uno mismo. De quien dice ser uno mismo, él mismo desde sí mismo. De quien se busca y de quien se pierde por seguirse y por seguir a quien se pierde.
Blog de Marçal Font

La bicicleta

Jo tinc una “bici”

Fotografia Teresa Jarque

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar! 

Joana Rsapall

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Nedant, nedant a contra corrent ho aconseguirem!

Podeu escoltar més cançons de F.M.G

Fotografia Teresa Jarque

També us deixem uns petits pensaments del llibre L'escola de Jordi Badiella

IMMERSIÓ

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya diu que fem l'escola tant en castellà com en català. Però amb totes les altres coses, què fem?

És bo que preocupi que el castellà guanyi terreny a l'escola. També ho seria que el català ho fes a la universitat, a l'empresa i al carrer.

Una de les més refinades satisfaccions d'un mestre es dóna quan, al cap dels anys, troba un antic alumne nouvingut i hi reconeix un igual...

S'ha de respectar la llei, i la realitat. O sigui que brindem pels mestres i professors que ja ensenyaven en castellà abans de la sentència.

Fa gairebé 300 anys que el català fou prohibit a Catalunya, i uns altres tants que és una llengua minoritzada. Ara ens hem d'alarmar? Prou.

INCLUSIÓ

Decret 297/2011: ja no podem fer una escola inclusiva. Ens haurem de conformar que les escoles atenguin la inclusió? (A Josep Maria Jarque).

Discapacitat física, psíquica, sensorial? Trastorn greu de personalitat o de conducta? Malaltia degenerativa greu? Pobret... Que l'atenguin!

Què és la inclusió? Hi ha supermercats on l’atenguin? Hi ha hospitals inclusius? Canals de TV? O tots o ningú. I a l'escola, també. Sisplau!

Un dia aniré a l'escola com tots, a aprendre a viure. Els mestres m'ajudaran en lloc d'atendre'm i la inclusió raurà als llibres d'història!

Vindrà que la paraula escola tindrà un significat universal i no caldrà que l'acompanyem d'adjectius com ara activa, catalana, inclusiva :-)

INNOVACIÓ

Innovació 1: a infantil i primària, 15 alumnes per grup; a secundària, 20. Sense aules, amb espais per a la ciència, les humanitats, l'art.

Innovació 2: a infantil i primària, més jardí i menys espais tancats. Unió constant amb l'entorn (persones, animals i coses) real i virtual.

Innovació 3: a secundària, rotació constant dels professionals mitjançant l'Skype. El tutor vehicula les aportacions dels docents visitants.

Innovació 4: treball interdisciplinari, ensenyament global, objectius vertebradors d'aprenentatge servei. Ve Sant Joan? Cremem els pupitres.

Innovació 5: tirar envans. Sala d'actes?, àgora. Pati?, jardí. Aula?, espai. Biblioteca?, sí... 2.0. Mestres?, mestres (també sense envans).


El llibre el podeu trobar a Bubok i Amazon