Dijous, mercat a Granollers poesia a l’escola

Joan Jarque

Dolça terra catalana,

noble terra on hem nascut,

torna a ser la sobirana

que altres dies has sigut.

Catalunya primer morta

que enjunyida per ningú,

seràs lliure perquè ets forta,

seràs forta perquè ets tu.

Fragment Apel·les Mestres

D’El blat del temps, 1986

Visc i torno

a reviure

cada poema,

cada paraula.

Estimo tant

la vida

que la faig meva

moltes vegades.

Montserrat Abelló

Visc i torno...

recitat per Francesca Piñón

Mort als 96 anys la poeta Monserrat Abelló. Diari ARA

Dijous, mercat a Granollers poesia a l’escola

La gent més poeta

No fa versos, fa poesia

amb la seva manera de fer

Joan Brossa

Pilar Jarque

PODER DE LA POESIA

Jo escriuré ton nom en la neu blanca;

     el vent bufarà,

     la neu se fondrà.

No busquis ton nom en la neu més blanca,

     ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la humida arena;

     l'onada vindrà,

     s'hi rebolcarà.

No busquis ton nom en la humida arena,

     ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la roca dura;

     el mont cruixirà,

     la roca caurà.

No busquis ton nom en la roca dura,

     ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en les cançons meves,

     el temps passarà,

     se les endurà.

Que una en quedi sols, de les cançons meves,

     ton nom quedarà.

 Apel·les Mestres

Dijous mercat a Granollers poesia a l'escola

La meva llengua

No em preguntis per què, però l’estimo

de cor la meva llengua;

no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:

“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla

és la parla mateixa

que al son d’una non-non la més hermosa

bressa amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana,

l’estimo perquè en ella

la rondalla primera em contà l’àvia

un capvespre d’estiu mentre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s

l’exquisida ponzella

de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”

va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L’estimo de tot cor, perquè la parlen

els meus amics de sempre,

els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,

els que em criden avant! i avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,

i espigues i roselles,

i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire

sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo

de més franca i més bella...

I em preguntes per què? I això em preguntes?

L’estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel·les Mestres

Link de l'enciclopèdia catalana:  Apel·les Mestres

La meva llengua, el meu país.