Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg.
Volien anar a veure món,
travessant el mar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Quan hi havia tempesta
s'ho arranjaven molt bé:
enfilant-se a la cua d'en Puff,
vigilava el vent.

Nobles, reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas.
I quan Puff els va fer un crit,
els pirates van callar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món
que li van agradar tant.

Una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar.
I a poc a poc, molt lentament,
se'n va tornar al fons del mar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Leonarrd Lipton i Peter Yarrow

Lipton es va inspirar en un poema d'Ogden Nash de 1936. 

Dijous. mercat a Granollers poesia a l'escola

 

Em moro,
em moro.

Planteu-me una flor,
penseu-me amb amor,
que la lluna empenyi el sol,
que es podreixin tots els fruits
i rebrotin els teus dits,
que el mar pugi
i caigui el riu.

Elles pareixen mentre es celebren funerals,
les cançons són immortals.

Em moro,
em moro.

Que la pluja es precipiti,
que el riu vulgui ser salat,
que el mar pugi pels terrats,
el meu cor tot fet de liti
no sabia que els principis
eren nascuts dels finals.
Les cançons són immortals
i en aquest segon de vida,
on tot sembla fet a mida
ploren parts i funerals.

Elles pareixen mentre es celebren funerals,
les cançons són immortals.

M’he mort.

25 Novembre contra la violència de gènere

 

AMOR DEL BO

Recomanacions lectores a la mediateca de l'escola:

Recomanacions de Marta Cava al programa Tot és comédia de Maxim Castillo  A la cadena SER. La biblioteca popular, amb Marta Cava.

1. Trencar en cas d’emergència, de Carla Vall (Univers). Carla Vall, advocada i referent en temes de gènere, ha escrit una guia pràctica adreçada a les persones que han patit algun tipus de violència masclista. Lluny de ser un manual més pensat per entendre aquest tema des d'un punt de vista jurídic, ha fet una un document necessari perquè serveixi d'acompanyament a víctimes i supervivents, però també a qualsevol persona perquè pugui entendre i actuar davant d'un cas.

2. Cuéntalo, de Laurie Halse Anderson i Emily Carroll (La Cúpula). Aquest còmic va ser el quart llibre que més censura va patir l’any 2020 a biblioteques i centres escolars. Els motius que es van argumentar són els següents: punt de vista polític, visió esbiaixada contra els estudiants masculins i per l’aparició de violacions i blasfèmia. La protagonista pateix una agressió durant una festa on hi ha companys del seu institut, és incapaç d’explicar-ho a ningú fins que gràcies a un projecte artístic, començarà a obrir-se i demanar ajuda.

3. Hierba, de Keum Suk Gendry-Kim (Reservoir books). Un còmic basat en el testimoni real de la Lee Ok-Sun, una noia coreana que darrere seu té una història duríssima: quan era petita els seus pares la van haver de donar en adopció per motius econòmics tot i que en realitat, acaba treballant com a esclava per una família coreana i acaba sent una “dona de confort” un eufemisme utilitzat durant la Guerra del Pacífic per referir-se a les dones (sobretot joves d'origen xinès i coreà) que el Japó va utilitzar com a esclaves sexuals pels membres de l’exèrcit japonès.

4. Florescència, de Kopano Matlwa (Sembra Llibres). Novel·la situada en la Sud-àfrica postapartheid. La Masechaba és una jove que comença a treballar com a metge en un hospital malgrat la seva il·lusió. Els seus inicis no seran fàcils, ja que haurà d'afrontar-los amb la condescendència amb la qual la tracten per ser jove o el racisme juntament amb problemes personals. Quan un dia pateix una agressió sexual, la Masechaba no pararà de preguntar-se per què: per què a ella? Què ha fet malament? Ho podrà superar?

5. Vera d'Elizabeth Von Armin (Trotalibros, però ed. en català a Viena). En aquesta novel·la, la Lucy és una jove que ha perdut al seu pare, sumida en la pèrdua acaba coneixent a Everard, un home vidu qui l’ajudarà a sortir d’aquesta tristesa amb el seu amor i bon tracte. Quan ja són casats, la Lucy comença a saber més sobre la Vera, la primera dona del seu marit i descobreix que va morir en estranyes circumstàncies. Una història amb molt de suspens, patiment i que barreja els estils de les Brontë i Austen amb la Rebecca de Daphne du Marier.

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

VEINTE AÑOS
¿Qué te importa que te ame 
Si tú no me quieres ya? 
El amor que ya ha pasado 
No se debe recordar. 
Fui la ilusión de tu vida 
Un día lejano ya 
Hoy represento al pasado 
No me puedo conformar 
Hoy represento al pasado 
No me puedo conformar 
Si las cosas que uno quiere 
Se pudieran alcanzar 
Tu me quisieras lo mismo 
Que veinte años atrás. 
Con qué tristeza miramos 
un amor que se nos va -es un pedazo del 
alma que se arranca sin piedad.