El
ball
Quina
sort!
M'has
mirat,
t'he
mirat
i
a mig camí
ens
hem trobat.
Un,
dos, tres
un
dos, tres.
No
hi ha res
com
ballar
encadenats
pas
a pas.
Perquè
tot és un ball,
un
fraseig
entre
dos.
Som
la lluna i el sol,
harmonia
de sons
en
un mon de giravolts.
Quina
sort!
Montse
Ginesta
Aquest any es celebra el centenari de Salvador Espriu:
