Aquest dijous poesia i paisatges literaris.
 |
| Cliqueu per llegir la ressenya |
 |
| Cliqueu per llegir la ressenya |
Interessant l'article d'en Joan Portell sobre els passatges literaris.
Al blog El Culturista, ens defineixen paisatge literari amb les paraules següents:
En les obres literàries sovint releguem els llocs i indrets on passa el relat al mer paper de decorat. Però és enganyós, perquè els paisatges ens ajuden a contextualitzar i caracteritzar l’acció dels protagonistes fins al punt de convertir-se en un personatge més del llibre, encara que sigui en un segon pla.
Escenaris literaris (Exploradors de llibres2023/2024)
Plou a la Toscana
Imbuir-nos dels colors de la terra,
en aquesta tardor plujosa
que amara els grocs, els verds
i els roig–aram de les vinyes,
és goig ple per als sentits
que evoquen, amb nostàlgia,
la història vetusta que ens recorden
els marbres, les torres i el pedram
de pobles medievals.
Ens xopem d’aquesta pluja acolorida
i l’ànima s’apaivaga i s’eixampla
en l’ordre de pau que el paisatge
ens
inspira.
Tot
fa olor intens de pervivència;
no
sembla finir, ni tornar a començar.
L’octubre
a la Toscana restarà imprès
en cors procliuament extasiats.
Carme Pagès
Paisaje
La tarde equivocada
se vistió de frío.
Detrás de los cristales
turbios, todos los niños
ven convertirse en pájaros
un árbol amarillo.
La tarde está tendida
a lo largo del río.
Y un rubor de manzana
tiembla en los tejadillos.
Autor: Federico García Lorca
