Maltracte
Flor desfullada
per por i punys marcada
pensa't, no calles!
Pura Peris
És amor
Amor és el que estimes
amor són totes les persones properes
amor és tot el que cuides.
Cristina Sabala Jarque
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristina Sabala. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristina Sabala. Mostrar tots els missatges
dimecres, 22 de novembre del 2023
dimecres, 31 de maig del 2023
Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola
People Persones
It is not the places. No és el lloc.
It is the people.. Són les persones.
And People move. I les persones es mouen.
Cristina Sabala Jarque
Del llibre Memeto Vivere: Live/vida Amor/love Death/mort
 |
| Fotografia Marta Sabala |
dimecres, 28 d’abril del 2021
Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola
Quantes veritats en tan poques paraules…
L’amor és Déu en barca
D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor.
Enric Casasses
dimecres, 18 de setembre del 2019
dimecres, 3 d’octubre del 2018
Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola
La música ho fa més fàcil
Paraules
En són tantes
Que a vegades ni cantant-les
Cristina Sabala
La Suu,
posa paraules, música
tot s'alleugereix de forma Natural
La Suu,
posa paraules, música
tot s'alleugereix de forma Natural
dimecres, 29 d’abril del 2015
Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola
Confianzas de Juan Gelman
recitada per
Cristina Banegas i...
Poesia dedicada a la poetessa Montserrat Abelló
de Cristina Sabala
 |
| Fotografia Joan Jarque |
dimecres, 13 de març del 2013
Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola
LA FUGA
Encara era jo,
encara era tu.
Ara pesos cristal·lins
embruten mon rostre
ple de melencolia,
on són aquells matins?
només amb el llostre,
el llostre i l’alegria.
Encara eres jo,
encara era tu.
La caixa de música
ressona amb poca força
des del moment que vas partir.
Em volen veure somriure,
sí, i tothom s’esforça
però ets l’únic que ho pot aconseguir.
Encara era jo,
encara era tu.
Ara pesos cristal·lins
embruten mon rostre
ple de melencolia,
on són aquells matins?
només amb el llostre,
el llostre i l’alegria.
Encara eres jo,
encara era tu.
La caixa de música
ressona amb poca força
des del moment que vas partir.
Em volen veure somriure,
sí, i tothom s’esforça
però ets l’únic que ho pot aconseguir.
Encara eres jo,
encara era tu.
Promet-me que ara sense brida
gaudiràs del dia a dia.
Encara ets jo.
ja no sóc tu.
Cristina Sabala
Subscriure's a:
Missatges (Atom)