Em moro,
em moro.
Planteu-me una flor,
penseu-me amb amor,
que la lluna empenyi el sol,
que es podreixin tots els fruits
i rebrotin els teus dits,
que el mar pugi
i caigui el riu.
Elles pareixen mentre es celebren funerals,
les cançons són immortals.
Em moro,
em moro.
Que la pluja es precipiti,
que el riu vulgui ser salat,
que el mar pugi pels terrats,
el meu cor tot fet de liti
no sabia que els principis
eren nascuts dels finals.
Les cançons són immortals
i en aquest segon de vida,
on tot sembla fet a mida
ploren parts i funerals.
Elles pareixen mentre es celebren funerals,
les cançons són immortals.
M’he mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada