El dia que va arribar la guerra

El dia que va arribar a la guerra és un poema de Nicola Davis. Quan Nicola Davies, l'any 2016 va saber sobre la història real d'una nena refugiada que no li deixaven anar escola perquè no tenia cadira i que el govern conservador del Regne Unit votava en contra una llei dels nens refugiats no acompanyats, va tenir la necessitat imperiosa d'escriure aquest poema, Jackie Morris va llegir el poema i va dibuixar una cadira solitària. A partir d'aquí es va estendre a les xarxes i qui volia podia donar suport al fet dibuixant una cadira solitària.(#3000chairs)

Jackie Morris

Cartellera Biblioteca 1r trimestre:

Va ser llegir el poema/llibre, la sang ens bullia tal i com explica Nicola Davies i vam voler mostrar el rebuig davant d'aquesta situació (nens refugiats sense acompanyament) que lamentablement segueix entre nosaltres. 

Des de la Bibliotecaescolar ens hem volgut sumar aquesta protesta presentant el llibre El dia que va arribar la guerra i fent una exposició viva a la nostra cartellera de primària.

L' exposició la vam iniciar a principis d'octubre,  donant l'oportunitat a tota la comunitat educativa de poder-hi participar durant els dies que ha estat exposada. Vam deixar una llibreta en blanc al costat de la cadira a on tothom que volia podia aportar allò que li sugerien els diferents dibuixos, paraules, frases... que hem anat afegint setmana darrera setmana.

Juguem?

ESCRIT COL·LABORATIU (cada color són escrits de diferents persones):

Molt podria ser que vingués un Rei molt i molt important per poder seure a la trona, però de ben segur que el rei no voldrà seure tot sol i voldrà celebrar un gran sopar amb tots vosaltres, ja que de ben segur que tenim molt a celebrar. Et seguirem esperant per poder compartir grans menges i llibres que de ben segur que ens faran més lliures. Tot això ho compartirem a casa amb el pare la mare i el germanet Sabem que vindràs!  

Mmmmm! Que bé que és descansar en el caliu de la llar!

Això és art!; entre tots farem una gran exposició.

- Quina panxa més gran, mare!

- Seu a la cadira i descansa, que està a pun d'arribar I No sabíem que havia arribat per quedar-se.

- Això es posa emocionant (i el que vam aprendre va ser…

 

Emocionat? més aviat fa por. Quina POOOOOR!

 

GUERRA… escampada per tot arreu tot va passar a ser vermell amb alguns punts brillants!

Xxofff ! Plop ! Plop ! Plop !

 

Amb una cadira no en tindrem pas prou….

 

Esclata la guerra, sense demanar permís

I ara què?

Com?

Per què?

I tu,  on ets?

On et puc trobar?

Eoo!

Eooooo!

 

Amb una cadira no en tindrem pas prou….

 

Això és un misteri

Marxem

Fugim

No volem guerra,

no la volem!

Tu, jo, nosaltres, tothom...

Ens meresixem quelcom millor

Fem-lo possible

És un misteri

La cadira és per poder seure i reposar iilergir tranquil·lament