Un pessic de bogeria
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Vull que la meva ànima camini
per tots els camins.
Vull que els meu dits acaronin
els meus somnis agosarats.
Vull que els meus ulls tafanegin el meu interior més pregon.
Avui sóc un mar
brau i calmat alhora.
Un mar infinit i inesgotable.
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Imma Fuster i Turbella
 |
| Montserrat Martínez de Cabanyes |
Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.
Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l'hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.
Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d'un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.
Maria Aurèlia Capmany
 |
| Marta Sabala i Jarque |
Aprenc a dir que No
I aprenc a dir que No.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No.
Montserrat Abelló
Al masclisme criminal
(No m’ofegues, deixa'm viure)
Respire
Per què et moleste?
Visc
t’he de demanar permís?
Si m’aparte del teu pas
Per què em maltractes?
Pense i m’expresse
Per què em malinterpretes?
Camine,
Per què em poses pedres en el camí?
Fa temps que vaig decidir
que la vida no és vida
si has de transitar per ella
a cada pas demanant permís.
No puc evitar-ho, respire,
camine, opine, gaudisc dels amics,
No m’ofegues, deixa'm viure
no vull ser una titella
de la que altres tiren dels fils
ni sóc una diana
on altres practiquen el tir.
Pura Peris
La tendresa
La tendresa
el prec de la mirada
la captura d'un sospir
el preludi d'un bes
del primer bes
una abraçada plena de mans
que abracen plenes de dits
que abracen
un somriure -el teu-
el meu nom dins de la teua veu
el darrer sospir que se'ns escapa
una caiguda de parpelles
la tendresa
Mercè Climent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada