dimecres, 30 de gener de 2013

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

     Fot. Silvia Segovia


M'he estimat molt la vida.

M'he estimat molt la vida,
no com a plenitud , cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

M'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
un jove que passa pel carrer
aquest verd
                aquest pètal
                                 allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als
                                               ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
                                 aquell melic,
com la primera dent d'un infant.

Vicent Andrès Estellés
(La vida contada a un nen del veïnat)

Tres cançons per un bon DENIP

Georges Moustaki. Hiroshima

 


Hiroshima
Par la colombe et l'olivier,
Par la détresse du prisonnier,
Par l'enfant qui n'y est pour rien,
Peut-être viendra-t-elle demain.
Avec les mots de tous les jours,
Avec les gestes de l'amour,
Avec la peur, avec la faim,
Peut-être viendra-t-elle demain.
Par tous ceux qui sont déjà morts,
Par tous ceux qui vivent encore,
Par ceux qui voudraient vivre enfin,
Peut-être viendra-t-elle demain.
Avec les faibles, avec les forts,
Avec tous ceux qui sont d'accord,
Ne seraient-ils que quelques-uns,
Peut-être viendra-t-elle demain.
Par tous les rêves piétinés,
Par l'espérance abandonnée,
À Hiroshima, ou plus loin,
Peut-être viendra-t-elle demain,
La Paix !
Georges Moustaki

Brams- Un secret que t'havia de dir



'Un secret que t'havia de dir', dirigit per Joan Lluís Bozzo i protagonitzat per Biel Duran i Marc Pujol. Francesc Ribera, 'Titot', cantant del Brams i autor de la lletra de la cançó, va ser prou audaç per demanar a Bozzo, un home de teatre, si el volia dirigir.
"Vaig tenir la sort que ell no havia treballat mai en el món del videoclip, i això el va motivar", explica Ribera, que va pensar en Bozzo després de coincidir amb ell en una representació del musical 'Cop de rock', en què sona una peça dels Brams. Una vegada acceptat el repte, Bozzo va tenir total llibertat per triar l'equip artístic i per posar imatges a una història basada en fets reals i ambientada al nord de Bòsnia el 1993, durant la guerra dels Balcans.
El videoclip funciona com un curtmetratge que il·lustra la lletra de la cançó, però sense reflectir explícitament el que s'hi explica. 'Un secret que t'havia de dir', inclosa al disc 'Oferta de diàleg' (Música Global, 2011), és una història sobre un serbi (interpretat per Marc Pujol) i un bosnià (Biel Duran) que viuen en pobles veïns. Durant el conflicte bèl·lic tots dos s'ajuden mútuament a sobreviure desafiant la lògica de l'enfrontament i la fidelitat al bàndol.
L'origen de la cançó és una experiència real que un bosnià va explicar a Ribera a Bòsnia, l'any 2010. "A la guerra, quan la raó desapareix –diu Ribera–, actituds com la d'aquests homes són un lligam amb la vida. Quan vaig conèixer aquesta història vaig demanar permís per-ne fer una cançó, i me'l van donar amb la condició de canviar els noms dels protagonistes".
Per reproduir l'escenari del conflicte, el rodatge del videoclip es va fer a les antigues colònies industrials del Llobregat de Cal Vidal i Cal Rosal, a finals de gener. La cançó també sonarà en el concert que els Brams faran a Alfés (el Segrià) el 25 de febrer del 2012
Font: Diari Ara 20/02/2012


U2 Peace on Earth

dijous, 24 de gener de 2013

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

                                          El ball

Quina sort!

M'has mirat,
t'he mirat
i a mig camí
ens hem trobat.

Un, dos, tres
un dos, tres.

No hi ha res
com ballar
encadenats
pas a pas.

Perquè tot és un ball,
                                                          un fraseig
                                                                entre dos.

                                                                  Som la lluna i el sol,
                                                                  harmonia de sons
                                                                    en un mon de giravolts.

                                                                Quina sort!

                                                                Montse Ginesta


Aquest any es celebra el centenari de Salvador Espriu:









dilluns, 21 de gener de 2013

divendres, 18 de gener de 2013

Pau

Exposició de llibres, pel·lícules sobre la pau 
a la mediateca i biblioteca.


Cliqueu a la imatge:


 Hi esteu tots convidats! 

dijous, 17 de gener de 2013

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola



Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)


Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.







El primer resfriado

Me duelen los ojos,
me duele el cabello,
me duele la punta
tonta de los dedos.
Y aquí en la garganta
una hormiga corre
con cien patas largas.
Ay, mi resfriado,
chaquetas, bufandas,
leche calentita
y doce pañuelos
y catorce mantas
y estarse muy quieto
junto a la ventana.
Me duelen los ojos,
me duele la espalda,
me duele el cabello,
me duele la tonta
punta de los dedos.


Font: Poesia infantil i Juvenil

dimecres, 16 de gener de 2013

La cua dels tres Reis

Uf ! 
ja ens estranyava que els reis no ens haguessin 
deixat cap regalet.
Malifetes cap ni una, bondat molta i de la bona i tant ben preparat que els hi havíem deixat!
 Les poesies, les sabatilles netes i polides, les estrelles...
Però ja se sap lo bo es fa esperar.



dijous, 10 de gener de 2013

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Rosa de paper

Ella tenia una rosa

una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

I ella tenia una rosa,

una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia

però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies

va manar l'Ajuntament
que fos cremada la rosa
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:

la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,

circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés


La vida contada a un nen de veïnat:

Tenim el llibre a la mediateca (inclou diferents activitats)

Cançó sencera interpretada per Miquel Gil