Fot. Silvia Segovia
M'he estimat molt la vida.
M'he estimat molt la vida,
no com a plenitud , cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
M'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
un jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als
ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.
Vicent Andrès Estellés
(La vida contada a un nen del veïnat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada