Mester d'amor
Si en saps el pler no
estalviïs el bes
Que el goig d’amar no comporta
mesura.
Deixa’t besar, i tu besa
després
Que és sempre als llavis que l’amor
perdura.
No besis, no, com l’esclau i
el creient,
mes com vianant a la Font regalada.
Deixa’t besar –sacrifici fervent-
com més roent més Fidel besada.
Què hauries fet si mories
abans
sense altre fruit que l’oreig
en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit,
a les mans,
amant o amada –la copa ben
alta.
Quan besis, beu, curi el veire
el temor:
besa en el coll, la més bella
contrada.
Deixa’t besar
i si et queda enyor,
besa de nou, que la vida és
comptada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada