Fingir
El poeta és un fingidor, escrivia Pessoa. Recordo que a
l'exposició sobre la Lisboa de Pessoa que va fer fa anys el CCCB (què se n'ha
fet d'aquelles magnífiques exposicions del CCCB sobre les ciutats dels
escriptors?) un altaveu amb una veu femenina repetia fins la sacietat alguns
versos del poema Autopsicografia:
"O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
que chega a fingir que é dor
a dor que deveras sente."
Lluny de ser poeta, crec que una de les mostres més pures de la
llibertat és poder deixar de fingir. La vida en societat, les convencions, de
vegades la simple educació, ens obliguen a fingir. Fingir interès per allò que
no ens interessa. Fingir benestar quan patim per algun motiu. Fingir ser
millors del que en realitat som. Fingir per comoditat, per mandra, per interès,
per por.
La pura sinceritat és insuportable, asocial i sovint maleducada,
però poder anar-nos alliberant del fingiment
és un exercici de llibertat absoluta.
Àlex Figueras Nadal
 |
| Fotografia Pilar Jarque |
Autopsicografía
El poeta es un fingidor.
Finge tan completamente
que llega a fingir que es dolor
el dolor que de veras siente.
Y los que leen lo que escribe,
en el dolor leído sienten bien,
no los dos que él tuvo
mas solo el que ellos no tienen.
Y así en los raíles
gira, entreteniendo la razón,
ese tren de cuerda
que se llama corazón.
Fernando Pessoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada