Contra de la violència de gènere, una lacra social que no deixa de créixer.
Diem prou!
Denunciem-los públicament!
Ni una menys!!!
Ens volem vivies i lliures!
Amb un poema de Margarita del Mazo volem mostrar la situació de por que paralitza a les víctimes:
El sueño
Anoche,
te soñé
mudo,
sordo,
ciego,
inmóvil.
Anoche,
te soñé
estatua.
Desperté.
Cerré
de nuevo
los ojos.
Intenté
seguir
soñando
pero no pude…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada