Recomanats de Nadal 2025

 Benvolgudes i benvolguts,

Quan arriba Nadal, la llum s’atenua i el ritme s’alenteix: un moment perfecte per deixar-nos abraçar pels llibres. Des d’El goig de llegir us presentem una selecció acurada perquè infants, joves, mestres i famílies trobin lectures que emocionen, que fan pensar i que obren finestres noves.

Hi trobareu històries que fan créixer, àlbums que sorprenen, i llibres que conviden a mirar el món amb curiositat i criteri. Són obres escollides amb estima i exigència literària, pensant en tota la comunitat de l'Escola Pia.

Que aquesta tria us inspiri i us acompanyi durant les festes.

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

El vent és un gran carter i en Murdo un gran escriptor ha escrit cartes als seus amics:  les libèl·lules, les aranyes, les guineus, i també al vent, al silenci, a la lluna, fins i tot a si mateix.

Amb aquestes poètiques cartes l'equip de mediatecaris us volem desitjar un molt Bon Nadal i una molt bona entrada a l'hievrn amb la cançó Benvingudes a l'hivern del grup Reggae per a xics. (adaptació de la cançó Qualsevol nit pots sortir el sol de Jaume Sisa)

Benvolguda ombra meva,

Ahir vaig observar que em seguies per tot arreu.

Per això vaig sortir en plena nit per perdre't de vista.

Tenia ganes d'estar una estona sol, però ja et trobo a faltar.

Aquest matí, he començat escriure't abans de l'alba, i ara que estic a punt d'acabar la carta, el sol és a punt de sortir darrere de les muntanyes. Vine a fer-me companyia, t'espero.

Fins ara Murdo

Benvolgut silenci,

Sovint tinc un munt de preguntes per fer-te,

però no me les contestes mai.

Per tant, prefereixo quedar-me callat.

Si vols parlar escriu-me

M.

Alex Cousseau; Éva Offredo. MURDO: Una investigació postal esbojarrada.  Libooks

Molt bona entrada a l'hivern:

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Dalt de la muntanya

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.

Joan Armengué

Les muntanyes són elles.

A casa, la iaia em va ensenyar a buscar bolets; la mare, espàrrecs. 

La tieta feia ramets de flors, i la cosina, amb el gos al riu ballava.

Ma germana passejava entre vinyes amb sa filleta, que al seu darrere guaitava el mar.

Les amigues em van regalar tantes adolescències al bosc que mai les hauré acabades. Les estimades, muntanyes altes i nevades, i camins oberts a nous horitzons.

Ma filla m’ha fet arbre, i n’ha fet florir les branques i créixer les arrels.

A elles, a totes, els ho dec. L’abraçada més sagrada.

Maria Antúnez

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Si fuera más guapa y un poco más lista
Si fuera especial, si fuera de revista
Tendría el valor de cruzar el vagón
Y preguntarte: ¿quién eres?

Te sientas en frente y ni te imaginas
Que llevo, por ti, mi falda más bonita
Y al verte lanzar un bostezo al cristal
Se inundan mis pupilas

De pronto me miras, te miro y suspiras
Yo cierro los ojos, tú apartas la vista
Apenas respiro, me hago pequeñita
Y me pongo a temblar

Y así pasan los días, de lunes a viernes
Como las golondrinas del poema de Bécquer
De estación a estación, en frente tú y yo
Va y viene el silencio

De pronto me miras, te miro y suspiras
Yo cierro los ojos, tú apartas la vista
Apenas respiro, me hago pequeñita
y me pongo a temblar

Y entonces ocurre, despiertan mis labios
Pronuncian tu nombre tartamudeando
Supongo que piensas: qué chica más tonta
Y me quiero morir

Pero el tiempo se para y te acercas diciendo
"Yo aún no te conozco y ya te echaba de menos
Cada mañana rechazo el directo
Y elijo este tren"

Y ya estamos llegando, mi vida ha cambiado
Un día especial este once de marzo
Me tomas la mano, llegamos a un túnel
Que apaga la luz

Te encuentro la cara, gracias a mis manos
Me vuelvo valiente y te beso en los labios
Dices que me quieres y yo te regalo
El último soplo de mi corazón

Ah-aaah
Aaah-ah-ah
Ah-aaah
Mmh

LA cançó de La Oreja de Van Gogh dedicada al 11M

Visita a La Gralla amb els alumnes de 1r i 2n d'ESO

De nou els alumnes de 1r i 2n d'ESO visiten La Gralla. La Lali ens recomama novetats literàries. També hem parlat sobre els nostres gustos literaris

Cliqueu per veure més fotografies