Font: Diari Ara 7/10/2017
El paper de les biblioteques escolars
Les biblioteques són una peça clau a les escoles per
impulsar accions educatives, socials i culturals . I l’espai on la canalla pot
descobrir el plaer de llegir
Fa 35 anys que Dolors Bundó és mestra i en fa
gairebé 30 que és la responsable de la biblioteca de l’Escola Cossetània de
Vilanova i la Geltrú. L’escola sempre ha volgut que dediqui mitja jornada a la
biblioteca per fer sessions setmanals amb els alumnes, ensenyant-los a
gestionar informació i acompanyant-los en el seu procés lector, perquè
descobreixin bons llibres i siguin bons lectors. Tenen claríssim que la
biblioteca és un projecte de centre important. L’entenen com una eina per
fomentar la lectura i donar suport al currículum; un espai d’aprenentatge i al
mateix temps de lleure, on els nanos i les famílies, perquè també obren
les portes a les famílies, disfruten de la lectura. És un punt de trobada per a
la comunitat educativa, que pot compartir experiències al voltant de la lectura
i la cultura.
La Dolors està convençuda que els
materials de la biblioteca han de ser diversos -en formats i suports- i
han de ser de qualitat, actualitzats, ben catalogats i organitzats per
poder-los utilitzar tant a la biblioteca com a les aules. Les biblioteques
escolars també funcionen com a compensadors de desigualtats, perquè faciliten
que tothom accedeixi democràticament a la lectura: “A la biblioteca fan un
aprenentatge per adquirir autonomia, per saber trobar informació, els donem
pautes per fer bones cerques, trobar el material necessari que respongui a les
preguntes que tenen, a més de formar-se com a lectors i descobrir què els
agrada llegir”.
Les biblioteques escolars també funcionen
com a compensadors de desigualtats, perquè faciliten que tothom accedeixi
democràticament a la lectura
Bundó fa referència a la necessitat que els
responsables de la biblioteca estiguin en contacte amb els equips dels cicles i
els tutors, que es coordinin per fer activitats conjuntes: “L’escola ha de
creure en el projecte, ha de tenir un pla de treball que marqui les directrius,personal
de plantilla amb continuïtat que gestioni la biblioteca i un equip de persones
al darrere”, proposa la Dolors.
LA BIBLIOTECA IDEAL
Per a Carme Fenoll, bibliotecària, directora
de la Biblioteca de Palafrugell, les biblioteques haurien de ser un puntal
de tots els centres escolars. Se sorprèn quan li dic que la Dolors és la
responsable de la biblioteca des de fa tants anys: “No és habitual”, comenta.
Considera que si ens creiem que la lectura és font de coneixement de
primera hi hauria d’haver una aposta clara en aquest sentit.“No només s’han de
vincular les biblioteques a la lectura o la literatura, també han de ser agents
dinamitzadors i informadors del centre, dotats de personal, que no és el més
habitual a Catalunya. Sovint s’alimenten d’un pressupost precari que arriba de
l’AMPA o de donacions. Tenim un bon sistema de biblioteques públiques però
no estan prou connectades amb les escolars”, diu Fenoll. Dolors Bundó té clar
que perquè la biblioteca sigui una realitat l’escola hi ha de creure, ha de
tenir un projecte que en marqui les directrius i en defineixi les funcions.
També cal planificar plans de treball anuals per concretar les actuacions que
es duran a terme a cada curs i posar-hi recursos. Hi ha d’haver una persona amb
formació que sigui la responsable de la biblioteca i un equip de suport per
gestionar-la i dinamitzar-la.
Funcions de les biblioteques escolars
·
Organització i gestió de l’equipament i la col·lecció.
·
Funció educativa de suport al currículum, projectes
d’aula i desenvolupament del pla de lectura de centre.
·
Funció social i cultural compensant les desigualtats.
·
Col·laboració amb l’entorn participant en actuacions
relacionades amb el foment de la lectura.
Hi ha molt camí per fer perquè tenim dèficit
de biblioteques escolars: “S’hauria de reprendre la idea de potenciar-les. Com
en el seu moment va fer el 'Projecte puntedu', un programa per revitalitzar les
biblioteques escolars proveint-les de personal, amb dotació d’hores, pressupost
i formació en biblioteca escolar”, proposa Fenoll. Sònia Blasco, directora de
l’Escola Josep Monmany de Sant Feliu de Llobregat, explica com després del
'Puntedu' falten recursos i les escoles han de buscar alternatives per
mantenir les seves biblioteques. Ells ho han aconseguit amb el responsable de
biblioteques -que forma part del claustre de professors-, la comissió de
biblioteques de l’escola i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament, que els
ofereix 10 hores setmanals d’un estudiant universitari. El fons bibliotecari
l’actualitzen amb el suport d’una mare de l’escola que és bibliotecària i amb
les propostes de novetats d’un grup de treball conjunt de Sant Feliu i Molins
de Rei.
BROTS DE LLIBRES
Les biblioteques escolars han canviat, no
només serveixen per buscar llibres en préstec o estudiar, ara també tenen
una funció més social, d’acollir i d’oferir altres tipus d’activitats sempre al
voltant de la cultura. Bundó destaca que ja no són espais tancats, el gran
canvi és que podem accedir tant a les biblioteques públiques com a les escolars
sense anar-hi físicament. Els catàlegs funcionen per internet i poden ser
interactius amb els usuaris. Tot i així, encara hi ha algunes biblioteques
escolars que s’assemblen massa a les de fa 40 anys, sense ordinadors ni
internet. Les entrevistades coincideixen que falten recursos econòmics i humans
per garantir que les biblioteques escolars funcionin adequadament.
Malgrat tot, a l’Escola Cossetània de
Vilanova acaben d’estrenar els 'Jardins de lectura', espais de lectura
informal, amb la idea de posar la lectura a l’abast dels alumnes i les
famílies a qualsevol lloc del centre sense haver d’anar necessàriament a la
biblioteca. “Volem acostar la lectura, que tota l’escola sigui un gran espai de
lectura i trobin llibres a tot arreu”. A la planta baixa han habilitat una zona
amb tanques de fusta, el terra verd i jardineres que tenen llibres en lloc de
plantes. “Si el pressupost ens ho permet ens agradaria fer-ne un altre a
educació infantil, a cicle mitjà i a superior”, conclou.
Crida oberta a biblioteques escolars
La Fundació Jaume Bofill prepara una nova crida oberta que s’iniciarà
al novembre per convidar els centres educatius a repensar, somiar i cocrear els
usos de la biblioteca escolar. L’experiència vol partir de la realitat de les
bones pràctiques que ja es duen a terme a Catalunya. Carme Fenoll, membre del
seminari d’experts que ajuden a definir el repte de la crida, explica que es
tracta d’impulsar un procés participatiu i creatiu que ajudi a configurar nous
usos de la biblioteca escolar al servei dels horitzons i les necessitats
pròpies de cada centre educatiu, així com visibilitzar la força que pot tenir
l’acció d’una biblioteca escolar viva quan s’orienta a donar suport als
processos de transformació educativa dels centres, a dinamitzar culturalment
l’escola i l’institut, connectant-los amb l’entorn des de la transversalitat,
la innovació i el coneixement compartit. Volen trobar models de biblioteques
escolars amb bones pràctiques educatives que cohesionin la comunitat educativa,
que dinamitzin culturalment el centre, veritables agents d’una revolució,
desenvolupant experiències contraculturals, que no estiguin només relegades a
la imatge d’una habitació petita, amb pocs llibres i desconeguts. A partir
d’aquí establiran els models perquè les escoles que vulguin segueixin les
pautes per impulsar la seva biblioteca escolar.
Attivista a la nostra mediateca/biblioteca
