dimecres, 28 de setembre del 2016

Dijous , mercat a Granollers poesia a l'escola

Cintes (temps de verema)
Joan Jarque




Ida de Otoño 

Por un camino de oro van los mirlos... ¿A dónde?
Por un camino de oro van las rosas... ¿A dónde?
Por un camino de oro voy...
¿A dónde,
otoño? ¿A dónde pájaros y flores?

(Juan Ramón Jiménez)




tormenta,lola casas ,Joelson de Souza
Il.lustració Joelson de Souza

Tempesta


Enfadats,els trons ressonen,

Cada llamp s’esfilagarsa

I el cel es trenca i rebrega
Entre pluja i calamarsa.


Lola Casas
Posted by at Cap comentari:
Labels: , , ,

dilluns, 26 de setembre del 2016

El meu professor de literatura



El meu professor de literatura arribava a classe amb una bona pila de llibres sota el braç, els deixava damunt de la taula, i no en parlava en cap moment. I jo volia saber el secret de les lletres que amagaven.
El meu professor de literatura ens explicava Ausiàs March, i allò era l'excusa per poder reflexionar sobre l'amor —que mai no són dos i dos fan quatre—, i sobre la mort —que aleshores ens pensàvem que ens quedava molt llunyana.
El meu professor de literatura de tant en tant recitava un vers de memòria, i te l'acabaves emportant a casa, no sabies com, no sabies per què. I, estirat al llit, pensaves que bonic que seria, ser capaç de dir la vida d'aquella manera.
El meu professor de literatura ens regalava Papasseit i aquella energia de viure s'encomanava, i hauríem anat al moll a guardar fusta, i hauríem dit poemes de cara al vent i a la lluna, i hauríem volgut estimar en el present total de l'adolescència i saber que algú ja havia narrat la nostra història.
El meu professor de literatura ens parlava d'una pel·lícula o d'una exposició, i ens deixava clar que no, que encara no teníem edat per veure-les. I secretament alguns procuràvem d'espiar-les, no fos cas que els adults ens estiguessin prohibint de descobrir cap misteri fabulós.
El meu professor de literatura, que algun curs havia estat professora, deia coses d'Homer o de Cató, i no sé si l'enteníem del tot, però la musicalitat d'aquelles paraules era una banda sonora dolcíssima per als temps agres de fer-se gran.
El meu professor de literatura ens llegia Montserrat Roig, ens llegia Josep Pla, ens llegia Caterina Albert, i era com llegir-nos el món, com eixamplar-nos l'univers, com fer-nos créixer. “Sense les paraules, no som res”, ens repetia, "si no ens poguéssim explicar seria com si no existíssim". I nosaltres estàvem convençuts que volíem existir.
El meu professor de literatura ens parlava de la utilitat d'allò inútil, i a priori tots teníem clar que els poemes i les novel·les eren més aviat inútils. Però després ens demanava si era més útil una cullera o un amor, i aleshores ens omplíem de dubtes. I apreníem que del dubte s'alçaven els millors palaus, i que sense dubtes no érem més que autòmats avorridíssims.
El meu professor de literatura ens regalava Vicent Andrés Estellés, Josep Carner, Virginia Wolf, Miguel Hernández, Maria Mercè Marçal, Federico García Lorca, Mercè Rodoreda, Joan Maragall, Silvia Plath... I potser llavors encara no compreníem que ens ho regalava tot.
El meu professor de literatura ens explicava que una anàfora era un recurs retòric que consistia a repetir un conjunt de paraules, i que s'utilitzava per remarcar allò que tenia realment importància: el meu professor de literatura.
El meu professor de literatura, de qui vaig heretar l'embadaliment cap a Joan Oliver, és qui em va portar a viure com visc ara —a escriure com escric ara, que fet i fet és el mateix—, i avui, tants anys més tard, ell, i jo, i 3.000 persones més vam signar el manifest SOS. Literatura a l'ensenyament, que vol evitar la creixent i contínua marginació de la literatura en els plans d'estudi actuals. Perquè sense literatura és complicat d'estructurar el pensament, de ser crítics, d'arrelar terra endins per enlairar-nos cel amunt, de dir, al final d'un article, que t'estimo, professor de literatura.
A la mediateca tenim el seu últim llibre L'amor fora de mapa el podeu demanar en préstec
Posted by at Cap comentari:
Labels: ,

dijous, 22 de setembre del 2016

La humanitat hauria de ser la nostra raça. L'amor hauria de ser la nostra religió.


Vídeo de Tobias Ellehammer per conmemorar els 58 aniversari de Michael Jackson. 
Ens agrada molt el missatge final:
La humanitat hauria de ser la nostra raça. L'amor hauria de ser la nostra religió.



S'hi veu un jove caminant per un aeroport fins que seu en una sala d'espera i aleshores comença a veure per televisió desenes d'imatges sobre actes de violència, atemptats, crits antiracistes... i de cop i volta sona aquesta cançó i es veuen diversos ballarins en molts escenaris --alguns de molt coneguts-- ballant a l'estil Jackson. Primera ciutat del vídeo homenatge: París i la Torre Eiffel de fons... Tercera: Barcelona, al davant de la Sagrada Família. Es tracta d'un videoclip creat per un grup internacional que s'ha enregistrat en diferents ciutats del món. També hi podeu reconèixer Venècia, Nova York, Tòquio, Sydney, Dura sis minuts.
Posted by at Cap comentari:
Labels: , ,

dimecres, 21 de setembre del 2016

Dijous mercat a Granollers poesia a l'escola

Fotografia Marta Sabala
"Tinc por
si a perdre't
molt més
a no trobar-te,
a no saber cercar tots els camins
que em duguen fins a tu per a poder
aprendre't fil per randa i, aprenent-te
guarir-te tota por, tota ferida,
ajudar-te a fer crèixer fruits i roses
en el teu més secret i bell jardí.
Ets el mar, ets la flor, ets la batalla,
el dolor i la pau, ets la tendresa,
ets el dia quan naix i quan s'apaga
ets el crit i ets el vers, ets la puresa.
Ets el foc i l'hivern, ets l'esperança
ets el dubte, ets el bes, ets la tempesta,
la música i l'abraç, ets la arribada
i el camí i ets el pont i l'esperança".

Marc Granell

Brindo,
per la felicitat petita,
per l'amor gran,
pel somriure tendre!
Gloria Fuertes


"La veu del silenci" de Miquel Banús i Blanch

 "Escolto el vent, amic, senyor poeta
o el silenci que apunta a un més enllà
i que em revelen amb veu dolça i neta:
el gran secret, amic, és ... ESTIMAR..."
Posted by at Cap comentari:
Labels: , , ,

Mascotes a P3

Les mascotes a P3 Curs 2016/2017

 Durant aquesta setmana han arribat les mascotes a les classes de P3 en Pipo, en Sami, la Lina i en Pep. Els alumnes de P3 han estat molt contents i les mascotes encara més, enyoraven les moixaines dels seus amics.



Cliqueu a la imatge per veure més fotografies




















Posted by at Cap comentari:
Labels:

dimarts, 20 de setembre del 2016

Liberisliber

Un músic que toca el contrabaix decideix muntar una petita editorial de poesia. Li explica a un amic seu i aquest es queda totalment descol·locat. Li pica la curiositat i furga per les llibreries, biblioteques i Internet per saber si hi ha més gent com el seu amic. Descobreix un concepte nou, força incipient llavors: les editorials independents. Escruta els seus catàlegs i descobreix que són una autèntica meravella, un tresor cultural per a qualsevol país. Fan llibres molt bons i per a tots els gustos. Fins i tot, en fan alguns que ja saben que no guanyaran cap calé, però els fan perquè hi creuen. Aquest amic del músic se’n fa creus que no hagués conegut aquesta realitat abans. Ho comenta als seus altres amics i entre tots decideixen que això ha de canviar. Cal cridar l’atenció, inventar-se un aparador. Decideixen muntar una fira. On? Doncs a prop de casa, a Besalú, i li diran “Liberisliber” (“el llibre que et farà lliure” en llatí... més o menys). Les coses en llatí –creuen- duren més i aquella aventura ho tenia tot per durar poc: “Editorials independents? Com? I on dius que es fa? A Besalú? Hi arriba el tren?”.



Cliqueu a la imatge per veure la programació

Posted by at Cap comentari:

dimecres, 14 de setembre del 2016

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola


Poema visual 
"To install an umbrella in the sea."

 Els autors són dos joves i grans artistes annaimiquel. 
(An Na i Miquel.Gràcies)



  
Què us suggereix a vosalltres aquesta poesia visual? 
Us engresqueu a escriure el vostre poema?



A nosaltres ens va venir la inspiració un dia de la setmana passada tot admirant les obres d'aquests joves artistes i escoltant la cançó L'Odissea dels Catarres.



"Aixxx Umbrella"

Ja t'hem plantat
Ets un immant del nostre estiu,
sempre fidel.
Et somiarem aquest hivern
Tu ho saps molt bé
Que hi tornarem.

"Aixxxx Umbrella"

Posted by at Cap comentari:
Labels: ,

dimecres, 7 de setembre del 2016

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola


Vistes al mar

El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

Joan Maragall



Posted by at Cap comentari:
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)