Un músic que toca el contrabaix decideix muntar una petita editorial de poesia. Li explica a un amic seu i aquest es queda totalment descol·locat. Li pica la curiositat i furga per les llibreries, biblioteques i Internet per saber si hi ha més gent com el seu amic. Descobreix un concepte nou, força incipient llavors: les editorials independents. Escruta els seus catàlegs i descobreix que són una autèntica meravella, un tresor cultural per a qualsevol país. Fan llibres molt bons i per a tots els gustos. Fins i tot, en fan alguns que ja saben que no guanyaran cap calé, però els fan perquè hi creuen. Aquest amic del músic se’n fa creus que no hagués conegut aquesta realitat abans. Ho comenta als seus altres amics i entre tots decideixen que això ha de canviar. Cal cridar l’atenció, inventar-se un aparador. Decideixen muntar una fira. On? Doncs a prop de casa, a Besalú, i li diran “Liberisliber” (“el llibre que et farà lliure” en llatí... més o menys). Les coses en llatí –creuen- duren més i aquella aventura ho tenia tot per durar poc: “Editorials independents? Com? I on dius que es fa? A Besalú? Hi arriba el tren?”.
 |
| Cliqueu a la imatge per veure la programació |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada