Torna-m’ho a dir, torna’m a dir un cop
més
que m’estimes. Si per ventura creus
que sona com el cant del cucut, d’esma,
recorda que no hi ha turó ni plana,
ni bosc ni vall, on la primavera
no canti el cucut per matisar els verds.
Amor meu, jo, temptada en la foscor
per l’esperit del dubte, enyorada,
maldo per sentir-te dir que m’estimes.
¿Són excessius els molts estels del cel
o ho són les flors que el curs de l’any coronen?
Diga’m i torna’m a dir que m’estimes,
que el repic és d’argent acompanyat
de l’amor al silenci del teu cor.
Barret Browning, E. Sonets del portuguès. Traducció de Dolors Udina. Vic: Cafè Central/Eumo, febrer de 2006.
que m’estimes. Si per ventura creus
que sona com el cant del cucut, d’esma,
recorda que no hi ha turó ni plana,
ni bosc ni vall, on la primavera
no canti el cucut per matisar els verds.
Amor meu, jo, temptada en la foscor
per l’esperit del dubte, enyorada,
maldo per sentir-te dir que m’estimes.
¿Són excessius els molts estels del cel
o ho són les flors que el curs de l’any coronen?
Diga’m i torna’m a dir que m’estimes,
que el repic és d’argent acompanyat
de l’amor al silenci del teu cor.
Barret Browning, E. Sonets del portuguès. Traducció de Dolors Udina. Vic: Cafè Central/Eumo, febrer de 2006.
 |
| Fotografia Pilar Jarque |
Et vaig prenent
com la flama a la llenya
fins que ens unim,
cos a cos contra la ombra,
en una sola brasa.
J.N Santaeulàlia
Tuyo
Soy el fuego que arde tu piel
Soy el agua que mata tu sed
El castillo, la torre yo soy
La espada que guarda el caudal
Tú, el aire que respiro yo
Y la luz de la luna en el mar
La garganta que ansío mojar
Que temo ahogar de amor
Y cuáles deseos me vas a dar, oh
Dices tu, mi tesoro basta con mirarlo
Y tuyo será, y tuyo será.
Rodrigo Amarante
Els poemes d'avui els podeu llegir al llibre:
En Chris Riddel també ens presenta una bona manera d'estimar amb el llibre:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada