Et dic
i dic amor i dic bellesa
i dic poema i mar i dic misteri
i abisme i compassió i dic silenci
i dic llavi i jardí i dic saviesa.
Marc Granell
(Versos per a Anna)
 |
| Pilar Jarque |
Poemageu?
Font: Ara Criatures
La poesia, un tresor educatiu per descubrir
PALOMA A. USÓ 31/03/2018
Conèixer, escriure i llegir versos potencia la
creativitat, la sensibilitat, la imaginació, la memòria, la
fluïdesa lectora i
el ritme, i obre la mirada
La poesia és un tresor educatiu que moltes escoles i instituts encara han
de descobrir. A dins del cofre hi ha joies com la creativitat, la sensibilitat,
la imaginació, el ritme, la millora del vocabulari, la fluïdesa lectora, la
dicció i l’obertura de la mirada cap a altres realitats, tant dels infants com
dels docents.
Endinsar-se en aquest estil literari va més enllà de dues previsibles obres
l’any. “Educar en la poesia no té a veure a fer només el verset de Nadal i el
poema per Sant Jordi, sinó d’incloure-la de manera natural en les rutines
educatives d’infantil, primària i secundària, i engrescar l’alumnat. Dona
moltíssim joc i uns resultats sorprenents”. Així ho assegura Vanesa Amat,
professora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la
Universitat de Vic (UVic) i premi extraordinari de doctorat per la UAB. Amat, a
més, és autora, juntament amb Mari Carme Bernal i Isabel Muntañá, del llibre
'Plouen poemes!' (Eumo Editorial), una antologia amb més d’un centenar de
textos poètics de diferents autors i estils amb elements atractius per
treballar a l’escola i que va acompanyada d’una guia didàctica. “En origen, no
tots estan escrits pensats per a un públic infantil o juvenil, però mostren
metàfores, repeticions de sons, jocs de paraules, rodolins, embarbussaments,
cal·ligrames, històries amagades..., que contribueixen a desenvolupar el
llenguatge i la sensibilitat literària”, detalla. “La poesia hauria de tenir un
paper més actiu a la vida de l’aula. És una oportunitat. La lectura en veu
alta de poemes per part d’un docent que sàpiga dramatitzar una mica capta
l’atenció dels infants, crea moments únics per compartir el plaer
d’escoltar. És un recurs lingüístic vinculat al treball d’expressió oral
que obre molts camps d’aprenentatge”, destaca Amat. “La brevetat i la rima dels
versos ajuden a aconseguir una bona fluïdesa lectora i donen la seguretat que
necessita el bon lector”, rebla.
HUMOR, JOC I FELICITAT
Núria Albertí és una enginyera industrial de formació que s’ha
reconvertit en poeta, editora i en una educadora que sap transmetre la
passió per la poesia als seus tallers a les escoles. “Després de dotze anys
fent poesia a les aules he treballat amb uns 15.000 nens, des de P3 fins a
quart d’ESO. He creat una metodologia que he batejat com a 'Rima riures' perquè
crec, de tot cor, que la poesia ens pot ajudar a ser més feliços. Ens entrena
la sensibilitat. I ser més sensibles al món que ens envolta ens fa més bones
persones”, conclou. Autora de 16 llibres de poemes, la seva primera obra
infantil, 'Gri grill i altres animalades' (Barcanova), ha arribat a la setena
edició, tot fomentant el gust pel vers des de ben petits.
L’educació en vers
'L’educació en vers. Cent
poemes sobre ensenyar i aprendre' (Eumo Editorial), d’Antoni Tort, ofereix una mostra
de com la poesia s’ha referit a l’escola i a l’educació. Molts poetes, catalans
i estrangers, han dedicat versos al temps passat a les aules, als jocs amb els
companys de clase, al record que ha deixat un bon mestre. Tort n’ha fet una
tria personal i els presenta des de la seva perspectiva de pedagog i gran
lector.
Per a Albertí, el joc i el bon humor són claus a l’hora d’acostar el món en
vers. “El meu objectiu principal és que aprenguin a apreciar la poesia i
que s’atreveixin a escriure-la. Sempre ho plantejo com un joc. Els dic que
fer un poema és com fer un trencaclosques, però amb paraules. Es tracta de
jugar amb les paraules, i, com qualsevol joc, té les seves normes. La meva
tasca és fer que tot plegat sembli molt senzill. Que tinguin una primera
experiència d’èxit escrivint poemes i que perdin la por”. En una sessió d’una
hora, tots plegats es posen a fer poemes “sense saber què sortirà”. És el que
passa un 20 de març amb els alumnes de quart de primària de l’Escola Teresa
Claramunt de Sabadell, en plena setmana cultural. “Hem treballat com estan
tractant el reciclatge. Tot un repte!”, diu envoltada d’infants engrescats.
“Després deixo indicacions perquè el mestre pugui continuar fent més sessions
amb ells. Sempre n’aprenem tots”. Albertí reflexiona sobre la poca
quotidianitat que té el vers a l’aula: “És molt fort que hi hagi molts nens que
és la primera vegada que senten un poema. Els descobreixo que els poemes són a
tot arreu i que es pot aprendre a veure’ls”.
El joc i el bon humor són claus a l’hora d’acostar el món
en vers
“L’humor, la tendresa, la sensibilitat i la capacitat de sorpresa tenen un
paper destacat als meus poemes. Em fixo molt en els detalls del que és
quotidià. Saber trobar la bellesa i la màgia arreu és una gran manera de viure
millor la vida... L’humor fa que es pugui parlar de tot. Al meu llibre
'Fantasmades rimades' es parla obertament de la mort i sé que ha ajudat algunes
persones a tractar el tema”. Segons l’autora, la poesia té molts beneficis.
“Ens pot ajudar a relaxar-nos d’una manera senzilla. La poesia ens pot
ajudar a tornar al nostre estat d’ànim positiu per afrontar millor el dia o
acabar amb un somriure a la nit. És el que faig a casa. Sempre anem a
dormir amb les imatges que ens queden d’haver llegit alguna cosa que ens
agrada. La poesia també desenvolupa el sentit del ritme perquè és ritme per
ella mateixa. I ajuda a tenir més imaginació i a adquirir el
llenguatge. No hi ha res millor: poques paraules i ben triades. I pot
ajudar a desenvolupar la memòria”, enumera.
Però ¿per què es perd la poesia a mesura que creixen els nens?“De
petits encara és senzill incloure un poema per exemple el dia de Nadal; fa
gràcia que el recitin. Amb els grans, els engresco de dues maneres:
ensenyant-los a escriure poesia sense rima i, en concret, els haikus. Els
canvia la mirada del món on viuen. I la segona és a través de les emocions. Amb
'Rima riures' vull potenciar l’autoconeixement, l’autoestima i l’assertivitat
dels joves, i en aquestes sessions tipus tertúlia-taller fem poemes molt més
personals que els surten del cor. Queden sorpresos d’ells mateixos. Fins i tot
faig escriure als professors”, detalla.
La professora Amat és del mateix parer que Albertí. “Si no hi ha hagut el
camí de viure i disfrutar els poemes a primària, a secundària es
complica perquè, sovint, només estudien la història literària. Però hi ha
moltes oportunitats pedagògiques, ja que l’adolescència és un moment vital amb
el qual es pot connectar: es poden treballar cançons que són poemes i poemes
musicats, entre classe i classe llegir un poema...”, recomana. “Quan un
adolescent en ple canvi descobreix un autor que parla d’ell (d’amor, desamor,
identitat...) és quan es produeix l’encontre. El docent, si coneix bé l’alumne,
pot seleccionar poemes personalitzats segons les seves necessitats”, conclou.
·
