Contra de la violència de gènere, una lacra social que no deixa de créixer. Diem prou! Denunciem-los públicament! Ni una menys!!! Ens volem vivies i lliures!
Amb un poema de Margarita del Mazo volem mostrar la situació de por que paralitza a les víctimes:
Ja hem donat el tret de sortida de l'exposició La força dels valors i amb només dos dies ja heu encertat 2 valors!
Sou genials:))
La classe de6è de la Cèlia ha encertat el valor 1 , L'ALEGRIA La classe de la Laura Cuevas ha encerta el valor 2. L'AMISTAT
Sapigueu que relacionats amb els valors tenim contes i cançons que els tenim a la biblioteca i si els voleu només els heu de demanar i ho podeu consultar a:
Avui la mediateca ha anat a les aules de 1r d'ESO. Hem portat una maleta amb diferents llibres de memòries, dietaris i àlbums il·lustrats. A partir de la lectura El diario de la caja de fósforos, cada una de les classes ha fet el seu propi diari amb les caixes de llumins, algun dels participants va llegir i explicar el contingut de la seva caixa. També van poder consultar els diferents llibres i així agafar idees per com poden realitzar el seu diari proposat en l'itinerari A que jugaven els nostres avis?
Bibliotecaris+mestres+alumne+biblioteca de la ciutat
Avui ens hem inspirat amb una exposició que es va fer al Palau Robert de Barcelona, relacionada amb els drets dels infants.
“Why? de Carme Solé Vendrell”, una mostra on l’artista reflexiona entorn els drets dels infants. L'exposició l'any vinent serà a Manresa, Reus i Vic
També us presentem un llibre escrit per Jaume Escala i il·lustrat per Carme Solé i Vendrell
“La croada dels nens” (Bertolt Brecht, 1939)
L’any trenta-nou a Polònia, hi va esclatar una guerra, convertint ciutats i viles en terra erma.
El germà va perdre la germana la dona, l’home soldat i entre runes i foc els pares de molts nens foren morts.
No se’n sabia res, de Polònia ni notícies ni cartes però una història corria que a l’est encara és contada.
L’explicaven en una ciutat mentre a fora nevava, parlava d’uns infants que erraven en croada.
Per camins famèlics els infants avançaven, d’altres se’ls unien de viles bombardejades.
De batalles i malsons volien fugir per trobar la pau en algun país.
Hi havia un cap que els va organitzar, ell no sabia el camí i això el tenia preocupat.
Una nena d’onze anys era per un nen de quatre la mare, tot el que podia li donava menys una terra sense batalla.
Un jueu anava amb el grup amb fines solapes de vellut, al pa més blanc estava acostumat però no es donava per vençut.
Dirigits per dos germans entesos en l’art de la guerra, a una granja van entrar que la pluja va inundar.
Hi havia un nen prim i pàl·lid que sempre estava trist, no deixava de patir, venia d’una ambaixada nazi.
En una botiga enfonsada Un músic va trobar un tambor, tocar-lo els hauria delatat no el va fer sonar per por.
També portaven un gos que en trobar-lo anaven a matar, no es van atrevir una boca més per compartir.
Hi havia també una escola amb un mestre petit, la pissarra, un tanc abandonat la paraula pau hi havia escrit.
A la vora d’un riu va haver-hi un concert el nen va tocar el tambor sense por de ser descobert.
No hi faltava un gran amor quinze anys el noi, dotze l’estimada arrecerats en un clot la nena els cabells del noi acariciava.
L’amor no va aguantar els freds que vingueren amb la neu de l’hivern quines flors poden créixer?
Va haver-hi una baralla amb un grup de nens que es van trobar i en veure que era absurda de seguida la van aturar.
Quan més fort era l’enfrontament que a l’entorn d’una garita lliuraven uns quants nens no tenien menjar i no s’alimentaven.
En saber-ho els altres van portar menjar, sense patates sense pa, qui pot lluitar?
A la llum d’unes espelmes un judici celebraren al jutge van condemnar perquè al reu no va escoltar.
Enterraren un infant un jove amb cabells d’àngel, dos polonesos, dos alemanys varen fer el sot en un marge.
Allà, protestant, catòlic i nazi el noi van enterrar mentre un comunista els recordava tot el que quedava per sembrar.
Tenien esperança i fe però per viure havien de robar si algú no els donava un glop d’aigua, un tros de pa.
Ningú no en té la culpa si no els van alimentar per cinquanta nens fa falta molt de pa.
Erraven cap al sud allà on brilla el sol a les dotze del migdia en una direcció.
Entre matolls i branques de pi un soldat ferit van trobar el van cuidar set dies per si els podia ajudar.
Només va dir: a Bilgoraj! per les febres molt malalt el vuitè dia va morir també el van enterrar.
La neu tapava els senyals que orientaven les dreceres estaven trencats, canviats a causa de la guerra.
Era una estratègia militar per confondre l’enemic però, com trobar Bilgoraj perduts allà al mig?
Reunits entorn del cap mentre mirava l’horitzó alçant la mà un camí va assenyalar.
Van veure foc un dia però no s’hi van acostar, tres tancs amb gent a dins que van passar de llarg.
Arribaren a una ciutat i els va agafar la por, també van passar de llarg amagats en la foscor.
A l’antic sud-oest de Polònia envoltada de paratges blancs va desaparèixer sens rastre la croada dels infants.
Si acluco els ulls els veig caminar d’una granja a una vila d’una vila a una ciutat.
Damunt d’ells altres infants veig passar aguantant el vent i el fred sense camí, sense llar.
Buscant una terra on viure en pau lluny del foc i dels canons diferent del seu primer cau omplint la croada d’il·lusions
A la llum del capvespre ja no són iguals, altres rostres veig espanyols, francesos, orientals.
Aquell gener a Polònia van trobar un gos, prim, amb un cartell penjat al coll.
Havien escrit: “Socors! estem perduts seguiu el gos som cinquanta-cinc menuts.
Si no podeu venir deixeu-lo continuar, no el mateu només ell ens pot trobar”.
Ho van llegir uns camperols ho va escriure un infant ara fa any i mig que el gos va morir de fam.
(traducció de Jaume Escala)
“La croada dels nens” de la Companyia Elèctrica Dharma, inspirada pel poema de Brecht, segueix també l’èxode d’aquests infants escapant de la segona guerra mundial i de totes les guerres i injustícies.
(a partir d´un poema de Bertolt Brecht)
1
Vetaquí que una vegada
Negres runes, fosca nit
Després d´una cruel batalla
Els fills van perdre els seus pares
I partiren en croada
A buscar algún país
On poder viure per fi tots en pau
Caminaren entre els morts
Entre incendis i enderrocs
Una nena d´onze anys feia
A un de quatre, de mare
En un tanc tot rovellat
Que els servia de pissarra
Van aprendre il·lusionats la paraula pau
Se´ls uniren nens i nenes
I fins i tot un gos famolenc
No gosaren sacrificar-lo
I ara tenen una boca més
Formen un seguici immens
Van buscant aquell país
On poder viure per fi tots en pau
2
Veig les cares
de tants nens:
desposseïts
sacrificats
Del Nord al Sud
De l´Est a l´Oest
La terra
han crucificat
Quina glòria
pot haver-hi
en vessar
Tanta sang
tant de dolor
tant de dolor
tant de dolor
Tant que no es pot dir
CAP IDEA,
CAP BANDERA
NO VAL LA VIDA
D´UN INFANT
3
Tot és fosc
dóna´m la mà
l´hora més fosca
l´alba ens durà
Ja s´acosta
El nou dia
No tinguis por
dóna´m la mà
