Aquest dijous poesia i paisatges literaris.
|
Cliqueu per llegir la ressenya |
Interessant l'article d'en Joan Portell sobre els passatges literaris.
Al blog El Culturista, ens defineixen paisatge literari amb les paraules següents:
En les obres literàries sovint releguem els llocs i indrets on passa el relat al mer paper de decorat. Però és enganyós, perquè els paisatges ens ajuden a contextualitzar i caracteritzar l’acció dels protagonistes fins al punt de convertir-se en un personatge més del llibre, encara que sigui en un segon pla.
Escenaris literaris (Exploradors de llibres2023/2024)
Plou
a la Toscana
Imbuir-nos
dels colors de la terra,
en
aquesta tardor plujosa
que
amara els grocs, els verds
i
els roig–aram de les vinyes,
és
goig ple per als sentits
que
evoquen, amb nostàlgia,
la
història vetusta que ens recorden
els
marbres, les torres i el pedram
de
pobles medievals.
Ens
xopem d’aquesta pluja acolorida
i
l’ànima s’apaivaga i s’eixampla
en
l’ordre de pau que el paisatge
ens
inspira.
Tot
fa olor intens de pervivència;
no
sembla finir, ni tornar a començar.
L’octubre
a la Toscana restarà imprès
en
cors procliuament extasiats.
Carme Pagès
Paisaje
La tarde
equivocada
se
vistió de frío.
Detrás
de los cristales
turbios,
todos los niños
ven
convertirse en pájaros
un
árbol amarillo.
La tarde
está tendida
a lo
largo del río.
Y un
rubor de manzana
tiembla
en los tejadillos.
Autor:
Federico García Lorca