divendres, 29 de setembre del 2023

Visites inici de curs a la mediateca 23/24

Aquest mes de setembre hem obert el curs amb les visites d’inici de curs a la mediateca. Estem molt contents de que hagin passat tots els grups d’ESO i Batxillerat. Hem explicat el funcionament, recursos, horaris, responsables...de la nostra mediateca. 

Bon curs a tothom 






dimecres, 27 de setembre del 2023

Dijous mercat a Granollers poesia a l'escola

 Aquest dijous poesia i paisatges literaris.


Cliqueu per llegir la ressenya





Cliqueu per llegir la ressenya







Interessant l'article d'en Joan Portell sobre els passatges literaris.

Al blog El Culturista, ens defineixen paisatge literari amb les paraules següents:

En les obres literàries sovint releguem els llocs i indrets on passa el relat al mer paper de decorat. Però és enganyós, perquè els paisatges ens ajuden a contextualitzar i caracteritzar l’acció dels protagonistes fins al punt de convertir-se en un personatge més del llibre, encara que sigui en un segon pla. 

Escenaris literaris (Exploradors de llibres2023/2024)

Plou a la Toscana

Imbuir-nos dels colors de la terra,

en aquesta tardor plujosa

que amara els grocs, els verds

i els roig–aram de les vinyes,

és goig ple per als sentits

que evoquen, amb nostàlgia,

la història vetusta que ens recorden

els marbres, les torres i el pedram

de pobles medievals.

Ens xopem d’aquesta pluja acolorida

i l’ànima s’apaivaga i s’eixampla

en l’ordre de pau que el paisatge

ens inspira.

Tot fa olor intens de pervivència;

no sembla finir, ni tornar a començar.

L’octubre a la Toscana restarà imprès

en cors procliuament extasiats.


Carme Pagès


Paisaje

La tarde equivocada

se vistió de frío.

Detrás de los cristales

turbios, todos los niños

ven convertirse en pájaros

un árbol amarillo.



La tarde está tendida

a lo largo del río.

Y un rubor de manzana

tiembla en los tejadillos.

Autor: Federico García Lorca




dimarts, 19 de setembre del 2023

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

Vella xiruca

Vella xiruca,
quantes hores passades,
quanta alegria
fas reviure al meu cor,
quantes cançons
al teu compàs
foren cantades
no en resta cap record.
Pujant les muntanyes blanques de neu,
fent ruta vers el cel blau
m'has fet descobrir
la joia del bon temps
i assaborir la pau.


 
Animació: Mariona Jarque 

SENSE NOM

Una mà palpa en la negror
les corbes femenines de les
muntanyes que jauen a
contrallum dins els dia que neix blau
besen el llavis d'una nimfa
els turmells de l'excursionista
que matina amb ganes de
menjar-se el cim més alt
tants pits de formes diferents;
tants cims de diferent altura,
textura i olor...!

Maria del Mar Macià Parris


Me’n Vaig al camp


Els catarres

dijous, 14 de setembre del 2023

Setembre 2023. Biblioteca escolar.


Comença el curs i la biblioteca escolar. Maletes de lectures en veu alta, llibres sociabilitats, biblioteca d'aula, dijous de poesia... ja corren per l'escola. Així els nostres alumnes poden gaudir dels diferents recursos que oferim des de la biblioteca/mediateca. Ben aviat també engegarem les visites d'inici de curs, exploradors de llibres...





dimecres, 13 de setembre del 2023

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola.

 L'escola que volem.


Jordi Montañez

De l'escola

Ens van ensenyar a parlar

i de seguida vam aprendre a callar.

Ens van ensenyar a escriure

i de seguida vam aprendre a esborrar.

Sabíem les lletres i sabíem les paraules.

Vam aprendre a dir sí,

i ens van ensenyar a dir sí, senyor!

Font versos.cat


dimecres, 6 de setembre del 2023

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola


Res no passa dues vegades, publicat el 1998 a Vista amb un gra de sorra en la traducció de Josep M. de Sagarra.

Res no passa ni passarà mai

Fotografia Pilar Jarque

dues vegades. A causa d’això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.

Encara que fóssim els alumnes
més llonzes de l’escola del món,
no tornarem a repetir
ni cap estiu ni cap hivern.

No hi ha un dia bessó d’un altre
ni dues nits de ben semblants,
dues besades de forma igual
ni dues idèntiques mirades.

Ahir, quan algú va esmentar

el teu nom davant meu en veu alta,
per a mi va ser com si una rosa
hagués entrat per la finestra.

Avui, ara que estem junts,
m’he tombat de cara al mur.
Una rosa? I què és una rosa?
És una flor? O bé una pedra?

Per què, mala hora, t’interposes
amb una por innecessària?
Existeixes, doncs has de passar.
Hauràs passat, i serà bell altra vegada.

Somrients, mig encerclats,
provàvem de retrobar la concòrdia,
per bé que som tan diferents
com dues gotes pures d’aigua.

Wisława Szymborska