Avui una mica de John Berger, somiant per uns instants que ens podríem nodrir de poesia i colors deixant enrere la violència i les pèrdues innecessàries.
Every authentic poem contributes to the labor of poetry… to bring together what life has separated or violence has torn apart… Poetry can repair no loss, but it defies the space which separates. And it does this by its continual labor of reassembling what has been scattered.”
Tot bon poema contribueix al treball de la poesia... per reunir allò que la vida ha separat o la violència ha trencat... La poesia no pot reparar cap pèrdua, però desafia l'espai que separa. I ho fa amb el treball continu de remuntar allò que s'ha esberlat.
Te mando este rojo cadmio… és un llibre de cartes entre dos amics, John Berger y John Christie. Aquesta correspondència es va iniciar el febrer de 1997, quan, responent a una pregunta genèrica de Christie: “Quin podria ser el nostre proper projecte?”, Berger va respondre: “Envia’m un color…”
I una taca de vermell cadmi va creuar el Canal.
A Berger, aquest primer color li va suggerir innocència. “… el vermell de la infantesa… el vermell de les parpelles joves tancades amb força…”. Més tard va parlar del seu vermell preferit, el vermell de Caravaggio: “El vermell pel qual es jura amor etern. El vermell que té com a pare el ganivet.”
Nosaltres li enviem 3 colors
I vosaltres quin color li envieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada