Digo tan sólo lo que he visto.
Y he visto:
que la cuna del hombre la mecen con cuentos,
que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos,
que el llanto del hombre lo taponan con cuentos,
que los huesos del hombre los entierran con cuentos,
y que el miedo del hombre...
ha inventado todos los cuentos.
Yo no sé muchas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos...
y sé todos los cuentos.
Un llibre no per als més menuts sinó per als més grans.
Un relat a on et fa veure la diferència entre el meravellós que és que t'expliquin contes, a on els nens imaginen i viuen aventures; o quan els nens que han crescut senes aquesta oportunitat. Explica amb molt poc text i il·lustracions de la Carme Solé la duresa en què viuen molts nens nenes d'arreu del món.
A Londres durant l'època Victoriana molts infants orfes treballaven durament com escura-xemeneies, eren perfectes per accedir dins les xemeneies i córrer tots els riscs, sense tenir cap mena de protecció. La Nan, n'era una d'elles. De cop el seu mestre escura-xemeneies desapareix. La Nan haurà de treballar durament com tots els altres nens.