Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

Com interpreteríeu el poema MURS (1897) de P. Kavafis des d'una mirada actual, donat un

significat diferent al poema. Quin és el significat i com il·lustraria el lector d'ara aquest

 poema.  Mar Borrajo; il·lustradora, ha fet aquest experiment publicant el llibre LLUNY DEL

 MÓN

MURS

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,

m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

I m’estic ara aquí i em desespero.

No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

Perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.

Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;

sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.

Konstantinos Kavafis

Poesia

Ed. Curial, 1977

Tenim el llibre a la mediateca!

Pinzellades d'històries. Cartellera literària 1r trimestre

 Pinzellades d'històries.

La 1a cartellera literària del curs la dediquem als Exploradors de llibres i a la 

Champions Books Com sempre està ubicada al replà de la 2a planta

Els colors, les sensacions, els espais són una part important dels llibres. En 

aquesta exposició hem volgut representar amb molts colors les lectures que es 

llegeixen als  Exploradors de llibres i a la Champions Books (La màquina de les 

abraçades, l'Ottolina, el peix n. 14...)

Us esperem a la biblioteca per iniciar Els Exploradors i la Champions Books.

Cliqueu per veure més fotografies

Dijous, mercat a Granollers poesia a l'escola

El meu país 

Tots els anys que he hagut de viure
allunyat del meu país
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrera
vaig deixar quan vaig partir
i amb els ulls de l'esperança
torno encara al meu país.

No estimo res com la dolcesa
del cel blau del meu país;
ara en sóc lluny,
però me'n recordo
dia i nit.
Si un dia hi torno, el vent que em rebi
esborrarà tots els neguits
i oblidaré els anys que he viscut
tan sol i trist.

No hi ha res que no em recordi
cada instant el meu país,
tot em fa pensar en els dies
que hi vaig viure tan feliç.
Quan camino el vent em porta
veus que el temps no ha pas marcit;
si m'adormo el que somio
és només el meu país.

No estimo res com la dolcesa
del cel blau del meu país;
ara en sóc lluny, però me'n recordo
dia i nit.
Si un dia hi torno, el vent que em rebi
esborrarà tots els neguits
i oblidaré els anys que he viscut
tan sol i trist.

Abans que la mort m'arribi
vull tornar al meu país;
trepitjar la terra amiga,
caminar pels vells camins.
Vull sentir les veus que estimo,
vull plorar pels vells amics
i morir quan sigui l'hora
sota el cel del meu país.

No estimo res com la dolcesa
del cel blau del meu país;
ara en sóc lluny, però me'n recordo
dia i nit.
Si un dia hi torno,
el vent que em rebi
esborrarà tots els neguits
i oblidaré els anys que he viscut
tan sol i trist.

Miquel Martí i Pol

Si el món fos

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrits fals...
Però és escrit en tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...

Joana Raspall

Poema al No

No a la tristeza.
No al dolor.
No a la pereza.
No a la usura.
No a la envidia.
No a la incultura.
No a la violencia.
No a la injusticia.
No a la guerra.
Sí a la paz.
Sí a la alegría.
Sí a la amistad.

Gloria Fuertes

Font: Edu-DH Poesia. Drets humans

Benvinguda al nou curs escolar

Benvinguts al nou curs

És aquesta nostra classe

És aquesta nostra classe

entreu alegrement

que farem del temps que passi

un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles

i la capseta de pensar

que hem vingut a passar un curs

ple de sorpreses per xalar.

Uns dies farà sol

d'altres s'enfosquiran

alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe

un cel privat ens aixoplugarà.

Isabel Barriel

Només

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.

Joana Raspall

(De Font de versos. Barcelona: Baula, 2003)