Descoberta
Un poema
potser del vol d'un ocell
o d'una fugaç primavera.
De la tristor sense límits
d'un amor sense fronteres,
d'una posta de sol
o de la pluja propera.
També pot ser la cançó
del color d'un vestit,
d'un glop d'aigua lleugera
del gat petit i tossut
o d'un pinyol de cirera.
I, Fot. Teresa Jarque
(per què no?)
d'una baldufa que gira,
o d'un nen que mira el cel
on l'avió que el creua
troba el vol d'aquell ocell
que arriba per primavera.
Lola Casas
Casas, L. Retalls poètics. Publicacions Abadia de Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada