Meravella
La primavera interfereix l'aire gris del carrer.
Arriben els brots de
tendresa,
les fulles neixen del
no res.
Les branques, fins
ara ermes,
guardaven el tresor
de la vida
i el fan explotar amb
la força del verd.
La primavera entra de
matinada, sense fer soroll.
Rere seu un penjoll
de piuladissa
trenca el fred i
l'esmicola.
Centenars d'ocells
xerren i s'esgargamellen,
dibuixen
concerts
que mai ningú podrà
provar de repetir.
La primavera
s'instal·la
allà on troba un racó
per fer créixer el batec de la terra.
Una esquerda en la
vorera,
el mur oblidat d'un
edifici,
el terrat solei de
casa meva.
En l'herba i en
l'animal, en l'humà i la cultura.
La primavera parla,
explica, proclama.
La primavera
publicita l'esperança,
en ven totes les
virtuts, la dissenya i la materialitza.
Deliciosa primavera
de cos renovat i creador
guarda'ns sempre el
sentit de la bellesa
per seduir-nos a cada
nou despertar.
Maria Sallés Gel
uNA COMBINACIÓ DE LLETRA, MUSICA I MUNTATGE MOLT BONA.
ResponEliminaCristina estem molt contents que t’hagi agradat la poesia d’aquesta setmana. Aquests comentari ens animen a seguir penjant aquestes poesies tant i tant bones.
EliminaGràcies
Equip de mediatecaris