Un matí el vell pollastre
ja no va voler cantar.
Les gallines, estranyades,
“què et passa?”, van preguntar.
-Vell pollastre, estàs afònic?
O potser t’has refredat?
Ai, ai, ai se’t veu lacònic.
No estàs pas enamorat?
-Com que avui no has cantat
ningú no s’ha despertat
i les vaques de l’estable
per munyir se’ns han quedat!
-Els garrins de la porquera
no fan res més que plorar
perquè amb la truja d’esquena
ja no han pogut mamar.
I llavors el vell pollastre
va respondre amb dignitat:
-Ja sóc vell i estic cansat
de cantar sense sentit.
A la gent ja no li agraden
cap dels meus quiquiriquis.
- He escaïnat a Alexandria
fins damunt d’un baobab.
I he de dir que no hi ha públic
més roí que el de ciutat!
-Dels matins de tot el món,
n’era jo l’emperador.
I ara mira quina cosa:
s’han comprat despertador!
Andreu Galan
Tenim el llibre a la mediateca. Hi ha 21 poemes sent l’eix central el riure, l’humor, els costums… Un llibre que es llegeix amb una sola mossegada
ÒPTICA MATINERA
Aquesta matinada, en despertar,
he vist un gra de sorra igual en tot
a un altre gra de sorra
i una alta muntanya que talment
semblava just això:
una altra idèntica muntanya.
he vist un gra de sorra igual en tot
a un altre gra de sorra
i una alta muntanya que talment
semblava just això:
una altra idèntica muntanya.
Que està passant-me, doctor?
Andreu Mut