Voldria enlairar-me...
lleuger com una ploma,
anar suspès per camins d’esglaons que pesen tones.
Voldria enlairar-me i volar vies
com un globus que s'escapa sense ales
o com un confeti fonedís que desapareix sense celebrar res,
suspès damunt vagons carregats de solemnitat.
Voldria volar per damunt de places
com un fil que se'n va a perdre la memòria fins a l'oblit
o com una exclamació flotant per les línies per saltar encesa del llibre,
comptar grans edificis i escultures i monuments de marbre.
David Ymbernon
Webs de l'artista i entrevista:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada