Aquest curs hem fet una nova activitat per dinamitzar els fòrums, ha estat divertit, creatiu i artístic. A partir d'uns cubs de cartó els alumnes han pogut representar cada un dels llibres llegits. També hem aprofitat l'ocasió per parlar de la importància de la nostra biblioteca i de quines són les lectures amb les quals més gaudim. També hem pogut gaudir de la participació de les nostres ajudantes de biblioteca, de la vaca Margarida, la seva grangera i les reporteres. Moltes gràcies ajudantes!!!
Hem exposat els cubs a fora de la biblioteca.
Creiem que la clausura dels exploradors amb els fòrums és un moment molt important,es parla i es comenten els llibres llegits amb altres lectors o no lectors, i això ens permet veure les lectures des de punts de vista diferents, altres interpretacions, aspectes que se'ns havien escapat i que per a algú altre són rellevants... Per a nosaltres és molt important potenciar les converses al voltant dels llibres llegits i obrir nous mons als joves lectors.
Amb el fòrum dels exploradors volem trobar maneres d'obrir converses amb els nostres lectors, buscant així punts d'interès i donant sentit a les lectures proposades, també intentem millorar la seva expressió incorporant noves paraules al seu vocabulari, busquem connectar les històries dels llibres amb vivències pròpies i, sobretot, els escoltem i els deixem expressar lliurement les seves opinions sempre diferents sobre el mateix llibre perquè les contrastin, les respectin, les assumeixin (o no) i esdevinguin crítics.
Des de la biblioteca volem agrair tota la feina feta per les ajudantes de biblioteca.
Cliqueu a la imatge per veure les fotografies de CM
Cliqueu a la imatge per veure les fotografies de CI
Dos esdeveniments s’han esdevingut la darrera setmana dins el marc de la biblioteca pública: molts centres han obert les portes als participants de la Súpernit a les biblioteques (fet que els mitjans informatius han divulgat com tot un èxit) i, poc després, hi ha hagut una vaga de tres dies a la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona (fet massa breument ressenyat pels mateixos mitjans). En resum: una de freda i una de calenta.
Ni el súper muntatge de les orelles èlfiques, per entretingut que fos, aporta gran cosa al dia a dia de la biblioteca ni en fa augmentar gaire el nombre de lectors infantils i juvenils, ni les raonades queixes dels bibliotecaris en vaga han sacsejat gaire l’ànim de les classes intel·lectuals. Per tot plegat deixeu-me fer avui un modestíssim homenatge als bibliotecaris i bibliotecàries de les seccions infantils i juvenils de les nostres biblioteques públiques.
Crec, fermament i documentada que, des dels anys 80, de totes les institucions que al servei públic hi ha al nostre país, la que ha crescut més exponencialment i serena, pas a pas, sense fer soroll, ha estat la democratitzadora biblioteca pública. La prova del que dic és que de la biblioteca no se’n parla, no se’n fa matèria d’escàndol, no se’n revelen les entreteles, perquè, senzillament, rutlla i ho fa extremadament bé.
Per això admiro tant a les bibliotecàries i bibliotecaris que hi treballen, sobretot els de la sempre dinàmica de la secció infantil que probablement són els que jo conec més (i cal confessar que, actualment, no en sóc visitant gens assídua). Ells i elles ja saben que més d’un cop i de viva veu he cantat les seves lloances per la tasca que fan (i que no pari!) i ells i elles m’expliquen a mi, que soc negada en la matèria, que els agrada l’ofici, que de projectes no els en falten, que estan al corrent del que es fa aquí i a l’altra banda de les fronteres, que què els puc dir per a poder fer més i millor, però que… Treballen tan sols!…Hi ha tanta feina a fer!…Hi ha tan poc pressupost!…Les xarxes administratives de les quals depenen treballen tan poc en comú!…Convoquen tan poques places!…Estan pendents de tants canvis d’orientació!…Tenen tants fronts oberts!…Valga’ns Déu! El pitjor és que sempre em diuen la veritat. Son pocs, tenen poc, fan molt i encara en volen fer més!!!
Biblioteca de Martorell
Mirin: jo l’altra dia, vaig fer una llista, a la babalà, dels verbs que poden sintetitzar la tasca dels bibliotecaris i bibliotecàries. Vaig descartar el verb fer, perquè aquest verb serveix per tot i no hi ha ofici que no faci (o que faci veure que fa, com és el cas de molts polítics que conec). Em vaig aturar en arribar a cent. Però hauria pogut continuar… (I convido als lectors i lectores d’aquest post escarransit a què ho facin). Vegin, per ordre alfabètic, “només” cent verbs que sé que formen part de la tasca diària d’un bibliotecari o bibliotecària:
Eh? Què els sembla? Quants oficis coneixen que, dia a dia, duguin a terme totes aquestes tasques sense queixar-se ni maleir els ossos de qui els te a sou (a mal sou)? Jo mateixa no arribo a tant ni de lluny!
Biblioteca Municipal de Ripollet
I això no és tot, perquè si per mi anava, i en prova de reconeixement, molt agraïda per la manera en què m’han eixamplat les mires i m’han fet fàcil la vida, m’han il·lusionat i m’han deixat compartir amb ells i elles inquietuds i alegries, somio que arribarà un dia en què tots plegats ens podrem passejar per les avingudes, carrers, places, centres culturals, biblioteques i altres edificis oberts al públic que duran el nom d’ Aurora Díaz-Plaja, Concepció Carreres, Rosa Mut, Núria Reynés, Mariona Rossinés, Eulàlia Valeri, Núria Ventura, Teresa Mañà, Pep Molist, Nati Calvo, Glòria Gorchs, Jaume Vilarrubí, Gisela Pou, Marta Martí, Albert Correa, Esther Garriga, Anna Herráez, Teresa Gonzàlez, Anna Gasol, Mònica Baró, Amàlia Ramoneda, Pau Raga, Concepció Martínez, Laia Ventura, Rosa Isern, Teresa Rovira, Lluís Anglada, Yolanda Martínez, Laia Bertran, Ester Callao, Alba Céspedes, Sergi Portela; Núria Comas, Maria Gràcia Gelpí… i tants d’altres que, entre tots podríem continuar llistant fins més enllà i tot, d’allò més satisfets per haver pogut conèixer i tractar personatges que tant han fet per la cultura minúscula o majúscula del meu país petit?
Lloats siguin, elles i ells, avui i sempre. Moltíssimes gràcies per tot el que heu fet per mi i per a tothom, dia rere dia, any rere any. De debò.
Dimarts 4 de juny vam tenir la sort de poder acompanyar a la Marwa a la final de XV Certamen de lectura en veu alta, també van venir la mare i germà de la Marwa, la nostra mestra Mònica Balllester i la Pilar Jarque, bibliotecària de l'escola.
Va ser un dia molt diferent, especial i molt divertit. El certamen es vacelebrar al TNC de Barcelona. Vam marxar ben d'hora de l'escola, hi vam anar amb tren, un cop a la parada del Clot vam haver d'agafar un Metro fins a Glòries i amb pocs minuts caminant ja vam arribar a lloc.
La Marwa va anar amb els altres participants a preparar-se per entrar a l'escenari i nosaltres vam seure a l'auditori. Estava tothom molt emocionat i ens va agradar molt escoltar com de bé llegien tots els participants. Vam quedar meravellats i emmudits quan l'Arense, de 13 anys, cec i parcialment sord ens va fer una lectura del llibre Cada gra de raïm de Manuel Ballart, ens ha fet veure que amb l'esforç i ganes de fer allò que un desitja sempre es pot aconseguir i com va dir ell mateix: "amb les noves tecnologies m'he adonat que tot és possible".
També pensem que tots els participants van tenir un gran coratge de llegir davant d'un auditori ple de gom a gom (aproximadament 900 persones).
Mentre els jurats deliberaven de qui era el guanyador hi va haver l'actuació el mag Joaquín Matas.
La Marwa està molt i molt contenta d'haver pogut participar en aquest concurs i vol agrair l'acompanyament per part dels seus companys, família i professorat de l'escola.
"Pertanyo a la llibertat i no sóc de ningú més, ningú em diu fes o desfés ni m’entra cap veritat si ella no m’ha tirat el seu penúltim cartutx, i no m’admet cap rebuig, només faig lo que ella vol i canto amb el rossinyol sóc esclau de lo que fuig. " Enric Casasses
